The Nature and Limits of Variation across Languages and Pathologies

Abstract

The aim of this dissertation is to explore the nature and limits of variation across different (i) linguistic phenotypes and (ii) cognitive phenotypes, showing that a strong parallel exists between the two. It is proposed that the same loci of variation can be identified across the two research programs: comparative linguistics, which deals with variation across languages and comparative biolinguistics, which has variation across pathologies among its research questions. In both cases, variation is shown to be confined to the externalization component of the language faculty. The picture on variation across pathologies is established on the basis of describing and comparing the grammars of aphasia, Specific Language Impairment, Down Syndrome, autism and schizophrenia. Variation is approached from a generative perspective. Arguments against presenting variation as syntactic or parametric are put forth on the basis of results obtained from a semi-automatic program analysis. The proposed analysis measures parametric relations in two pools of data that target the nominal domain and span over 32 contemporary and 5 ancient languages. In the absence of parameters, a novel acquisition algorithm is sketched out. This algorithm approaches the task of language acquisition from the very beginning and identifies the cognitive cues that guide the learner in each step of the acquisition process.

L'objectiu d'aquesta tesi és explorar la naturalesa i els límits de la variació entre els diferents (i) fenotips lingüístics i (ii) fenotips cognitius, mostrant que existeix un fort paral·lelisme entre aquests dos dominis. Es proposa que el mateix 'loci' de variació pot ser identificat mitjançant dos programes d'investigació: la lingüística comparativa que s'ocupa de la variació a través de les llengües i la biolingüística comparativa, la qual té entre les seves preguntes d'investigació l'estudi de la variació a través de les patologies. En tots dos casos, es mostra que la variació es limita als components d'externalització de la facultat del llenguatge. La imatge de la variació entre patologies s'estableix a partir de la descripció i comparació de les gramàtiques de l'afàsia, el Trastorn Específic del Llenguatge, el Síndrome de Down, l'autisme i l'esquizofrènia. La variació és abordada des d'una perspectiva generativa. Els arguments en contra de la presentació de la variació com sintàctica o paramètrica són exposats a partir dels resultats obtinguts amb un programa d'anàlisi semiautomàtic. L'anàlisi que es proposa mesura relacions paramètriques en dos conjunts de dades que tenen com a objectiu el domini nominal, comprenent més de 32 llengües contemporànies i 5 d'antigues. En absència de paràmetres, s'ha esbossat un nou algorisme d'adquisició. Aquest algorisme enfoca la tasca de l'adquisició del llenguatge des dels seus inicis, identificant els senyals cognitius que guien el principiant en cada pas del procés d'adquisició.