Restitucions de l’experiència en la narrativa metaficcional angloamericana (1955-1973)

Abstract

Aquesta investigació organitza una lectura crítica de les obres més importants de la narrativa metaficcional angloamericana des de la pregunta per la crisi de l’experiència i la seva relació amb la crisi del relat que Walter Benjamin i Theodor W. Adorno formulen al llarg de la primera meitat del segle XX. Aquesta aproximació conceptual analitza un corpus extens de narrativa metaficcional postmoderna com a resposta i tematització d’aquesta crisi i com a proposta de restitució de figures de totalitat en relació a les quals seguir mantenint la possibilitat de produir doblement un món experienciable i un subjecte d’aquesta experiència. D’aquesta manera, en les obres de Thomas Pynchon, John Barth, Robert Coover, Donald Barthelme, John Fowles, Gilbert Sorrentino i Kurt Vonnegut Jr., entre d’altres, es fa evident una continuïtat en l’evolució de la narrativa en el període analitzat en relació a les diverses figures que es proposen temptativament per a restituir una experiència en crisi.

This research analyzes the most representative works of angloamerican metafictional narrative from the point of view of experience. Taking the relation between the crisis of experience and the crisis of narration as Walter Benjamin and Theodor W. Adorno discussed it on their work, this research offers a critical interpretation of postmodern metafiction, first, as a clear tematization of this crisis and, second, as a series of attempts to reconstitute, though problematically, the conditions that makes a dialectical and formative notion of experience possible. Hence, the works of Thomas Pynchon, John Barth, Robert Coover, Donald Barthelme, John Fowles, Gilbert Sorrentino and Kurt Vonnegut Jr., among others, show an evident continuity in the way the narrative of the period of time studied evolves in relation to the different figures offered as a temporary restitution of an experience in crisis.