Towards a unified view of the present perfect. A comparative study on Catalan, English and Gĩkũyũ

Abstract

En aquesta tesi, examino les propietats del perfet en diferents llengües. En particular, presento un estudi comparatiu del català, l’anglès i el gĩkũyũ, una llengua bantu que té un sistema de distinció gramatical de la distància temporal. Començo la investigació explorant una de les diferències més singulars entre els usos del perfet en català i en anglès, concretament la lectura hodiernal del perfet que té el català, però no l’anglès. Afirmo que la propietat principal del perfet en català no és que tingui una lectura extra que és absent en anglès, sinó que la lectura hodiernal és un subtipus de l’existencial, que, a més, admet la modificació temporal de l’esdeveniment mitjançant sintagmes adverbials puntuals. Suggereixo que el significat progressiu del temps de present, és a dir, la possibilitat de localitzar un esdeveniment en el moment de la parla, està connectat amb la compatibilitat del perfet amb complements temporals puntuals. El temps de present en català es pot utilitzar per indicar un esdeveniment en curs, però, en anglès, el present té una interpretació habitual a gairebé tots els tipus d’eventualitats, a excepció dels estats. També examino un tipus de lectura hodiernal que mostra el gĩkũyũ, una llengua que no està tipològicament relacionada amb el català ni l’anglès. El gĩkũyũ té un prefix específic, i.e., un morfema de distància temporal hodiernal, que localitza l’esdeveniment en el dia que envolta el moment de la parla. Dins d’aquest interval temporal, la localització de l’esdeveniment es pot fixar en la línia temporal. Una altra diferència important entre el català i l’anglès té a veure amb la lectura universal, que és la lectura prototípica del perfet en anglès. El català, tanmateix, mostra altres maneres, a banda del perfet, d’obtenir una lectura universal, com el temps de present o construccions temporals perifràstiques (p.ex., portar + X temps + gerundi). Afirmo que el significat universal no es codifica en la semàntica del perfet per se, sinó que és una lectura que sempre es garanteix amb el suport adverbial. Per derivar una lectura hodiernal i universal, segueixo la proposta semàntica de l’interval temporal del perfet de Pancheva i von Stechow (2004) i distingeixo aquest interval i l’interval del temps de referència. La relació temporal entre l’interval temporal del perfet i el temps de referència en anglès és la de coextensió, mentre que, en català, la relació pot ser d’identitat o d’intersecció. Aquesta última relació temporal s’explicita a través de la modificació temporal.

Un tipus de complement adverbial temporal que estudio en profunditat és el sintagma adverbial since. Comparo les propietats gramaticals del complement introduït per since en anglès, el qual ha estat analitzat com un complement adverbial de perfet (Iatridou et al. 2001), amb el complement temporal encapçalat per des de en català. Argüeixo en contra de la idea que el perfet o les preposicions com since són ambigües entre una interpretació universal i existencial. Demostro que una anàlisi basada en les propietats gramaticals de l’estructura interna de la trajectòria temporal denotada per des de i since pot contribuir a una derivació més fina de les lectures universals i existencials de les oracions de perfet modificades per aquest tipus de complements en totes dues llengües.

In this thesis, I examine the properties of the Present Perfect (henceforth PrP) across different languages. In particular, I present a comparative study of Catalan, English and Gĩkũyũ, a Bantu language that has ‘graded tenses’. The main question explored in this thesis is how we can account in a uniform way for the cross-linguistic pattern found in Catalan and English. In chapter 1, I begin my investigation by reviewing the main readings and theories of perfect. In chapter 2, I examine one of the most striking differences between the uses of the PrP in Catalan and English namely, a hodiernal reading of the PrP present in Catalan but not in English. I claim that the main property of the PrP in Catalan is not that is has an extra reading that English does not possess, but rather that hodiernal is a subtype of the existential PrP that allows, in addition, for a temporal modification of the event by punctual time adverbials. I suggest that a progressive meaning of the present tense, i.e., the possibility of locating an event at the utterance time, is connected to the compatibility of the PrP to appear with punctual time adverbials. In particular, the Catalan present can be used to report an ongoing event but the English present has a habitual interpretation for almost all types of eventualities, apart for states. In chapter 3, I also examine a type of hodiernal reading found in Gĩkũyũ, a language typologically not related to either Catalan or English. Gĩkũyũ has a specific prefix, i.e., a hodiernal temporal remoteness morpheme, which places the eventuality on the day surrounding the utterance time. Within this temporal interval, the eventuality can be fixed on the timeline. In chapter 4, I show that another major difference between Catalan and English has to do with the universal reading, which is a prototypical reading of the PrP in English. Catalan, however, has other means apart from the PrP to yield a universal meaning, such as, for instance, the present tense or periphrastic temporal constructions (i.e., portar ‘carry’ X time + gerund). I claim that the universal meaning is not encoded in the semantics of the perfect per se, but is a reading that is always ensured by adverbial support. To derive a hodiernal and a universal reading, I follow Pancheva & von Stechow’s (2004) weak semantics of the Perfect Time Span (PTS) and distinguish between the PTS and the reference time intervals. The temporal relation between the PTS and the reference time in English is that of coextension, whereas in Catalan can be that of identity or intersection. This latter temporal relation is made explicit via temporal modification. In chapter 5, one type of temporal adverbial that I study in depth is since adverbials. I compare the grammatical properties of English since-adverbials, which have been analysed as perfect-level adverbials (Dowty 1979; Vlach 1993; Iatridou et al. 2001), with Catalan des de-adverbials. I argue against the claim that either the perfect tense or prepositions like since are ambiguous between a universal and an existential interpretation. I show that an analysis based on the grammatical properties of the internal structure of the temporal path denoted by des de or since can contribute to a more fine-grained derivation of universal and existential interpretations of PrP sentences modified by since-type of intervals in both languages.