L'estructura argumental dels noms en català

Abstract

L’objectiu principal de la tesi que presentem és determinar i sistematitzar les propietats sintàctiques de l’estructura argumental dels noms en català. Partim de la idea que alguns noms, igual que els verbs, projecten estructura argumental. Concebem el sintagma nominal com una estructura paral·lela al sintagma verbal, amb uns complements exigits lèxicament i regits sintàcticament pels noms que en constitueixen el nucli. Des del punt de vista de la teoria generativa, sembla que els paral·lelismes són evidents: la projecció d’aquestes categories lèxiques està vinculada a un nucli funcional (que és la flexió en el cas sintagma verbal i els determinants en el cas del sintagma nominal), i el moviment del nucli lèxic al funcional és molt semblant en tots dos casos. Amb aquest treball, doncs, intentem justificar per què podem considerar que hi ha noms que tenen complements argumentals i determinarem quins noms en presenten i quins són els complements que podem considerar arguments del nom. En definitiva, tractarem de donar resposta a la pregunta següent: «Com es manifesten sintàcticament els arguments dels noms en català?». Això comporta, bàsicament, haver de resoldre tres preguntes secundàries:

1. Quins noms admeten arguments en català? 2. Quina és la forma dels complements argumentals dels noms? De què depèn? 3. Quin ordre tenen els complements argumentals dels noms quan n’apareix més d’un?

Per fer-ho, ens servirem de les dades que hem pogut obtenir de més de 200 noms gràcies al Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC).

La tesis que presentamos tiene como principal objetivo determinar y sistematizar las propiedades sintácticas de la estructura argumental de los nombres en catalán. Nos basamos en el supuesto que algunos nombres, como los verbos, proyectan estructura argumental, y concebimos el sintagma nominal como una estructura paralela a la del sintagma verbal, con unos complementos exigidos léxicamente y regidos sintácticamente por nombres que constituyen su núcleo. Los paralelismos se hacen evidentes si observamos este hecho desde la perspectiva de la teoría generativa, pues la proyección de estas categorías léxicas está, en ambos casos, vinculada a un núcleo funcional (la flexión en el sintagma verbal y los determinantes en el sintagma nominal). Además, el movimiento del núcleo léxico al funcional que encontramos en el nombre se asemeja claramente con el del verbo. Con este trabajo intentaremos justificar las razones por las que podemos considerar que hay nombres que admiten complementos argumentales, y vamos a determinar cuáles son estos sustantivos y qué complementos podemos considerar argumentos nominales. En resumen, trataremos de dar respuesta a la siguiente pregunta, que es la pregunta principal que nos formulamos en esta tesis: «¿Cómo se manifiestan sintácticamente los argumentos de los nombres en catalán?». Esto implica, a su vez, resolver tres preguntas clave: a) ¿Qué nombres admiten argumentos en catalán? b) ¿Qué forma presentan los argumentos nominales en catalán? ¿De qué depende? c) ¿Cuál es el orden de los complementos argumentales de los nombres cuando encontramos más de uno en un mismo sintagma? Para llevar a cabo el análisis que permitirá responder estas preguntas utilizaremos datos de más de 200 nombres obtenidos del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC).

he main purpose of this thesis is to determine and systematize the syntactic properties and characteristics of argument structure of Nouns in Catalan. We will consider that Nouns, like Verbs, project an Argument Structure. We thus conceive Noun Phrase as parallel to Verb Phrase, i.e. containing required arguments. From the generative point of view, the similarities seem obvious —the projection of both these lexical categories is liked to a functional head, which is Flex for Verbs and Det for Nouns. Moreover, movement from lexical head to functional head is similar in both cases. In this thesis we will put forward some reasons why some Nouns can be considered to have Argument Structure, and we will try to find out which these Nouns are and which kind of complements they accept. In summary, we will answer the following: “How does the argument structure of NP syntactically manifest in Catalan?”. Three secondary questions follow from this one:

1. Which nouns do admit arguments in Catalan? 2. How do nominal arguments realize in Catalan? What do different realizations depend on? 3. Which is the basic order of nominal arguments when they co-occur in the same phrase?

In order to give an answer to all this, we will be using data of more than 200 nouns, which we have extracted from the Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC).