Using information and communication technology to reduce sitting and increase physical activity in office workers

Abstract

Passar-se moltes hores assegut i moure’s poc està associat al desenvolupament de malalties cròniques. Els llocs de treball d'oficina han estat considerats entorns clau per reduir aquests comportaments sedentaris amb substitució d’activitats que impliquen una major despesa energètica. Per això, l’objectiu principal de la tesi és investigar l’impacte d'una intervenció per reduir el temps assegut i augmentar l'activitat física en treballadors d'oficina a l’estat espanyol. En l’estudi 1, es va dur a terme un disseny quasi-experimental amb treballadors de sis campus universitaris espanyols (n=264). La intervenció va consistir en una pàgina web que proposava estratègies ecològiques per incrementar progressivament el nombre de passes mitjançant tasques laborals actives, rutes caminant, i l’augment de la intensitat caminant. Utilitzant un model mixt lineal, els resultats varen mostrar una interacció significativa en temps assegut, nombre de passes i perímetre de cintura. En l’estudi 2 es varen realitzar entrevistes semi-estructurades a 12 participants del programa W@WS en tres moments al llarg de la intervenció. A partir de les dades generades qualitativament mitjançant un anàlisi temàtic, els treballadors del grup intervenció (n=88) varen completar una enquesta per identificar el grau d’ús de les estratègies. Els resultats varen mostrar les tasques de treball més actives i l’augment de la intensitat caminant, com les estratègies més utilitzades. Les reunions actives i els grups de caminar a l’hora del dinar varen ser les menys utilitzades a causa la manca de temps i les normes culturals inherents als llocs de treball. Registrar el nombre de passes i el temps assegut va ser el factor facilitador més important mentre que tenir una feina basada en tasques d’ordenador va ser la barrera més prevalent. A partir de l’aprenentatge dels dos anteriors estudis, en l’estudi 3, una revisió sistemàtica va estudiar la viabilitat de l’ús dels ‘smartphones’ per mesurar i promoure estils de vida actius. Vint-i-sis articles varen ser inclosos per a la síntesi qualitativa. La fiabilitat en la precisió de mesura dels patrons d’activitat física i comportament sedentari va ser del 52-100%. Només cinc estudis varen avaluar els efectes d'intervenció: utilitzant disseny pre-post i un amb grup control. La integració d'un menú d’estratègies per seure’s menys i moure’s més a la feina (W@WS) és efectiu en l'assoliment de canvis petits però sostinguts en el nombre de passes caminant i el temps assegut ocupacional. Degut al potencial dels ‘smartphones’ per mesurar patrons d´activitat física i influir en estils de vida actius, futurs estudis amb millor disseny haurien d´avaluar l´efectivitat d´aquests dispositius en intervencions de reducció del temps assegut en els llocs de treball.

Sitting too much and moving too little affects the development of many chronic diseases. Office workplaces are key settings to reduce and break up occupational sitting by replacing sedentary time with step counts. Therefore, the aim of the thesis was to investigate the impact of an intervention to reduce occupational sitting time and increase physical activity in Spanish office workers.

Study One used a quasi-experimental pre-post comparison design at six Spanish university campuses (n=264). The intervention consisted of a web page that provide ecologically based strategies to progressively increase baseline step counts through incidental movement, short and long walks, and higher step count frequency and intensity. Using a linear mixed model analyses, findings identified a significant interaction for self-reported occupational sitting, daily step counts and waist circumference. Study Two conducted semi-structured interviews (n=12) throughout the intervention. Workers who finished the intervention (n=88) completed a survey rating the extent to which ‘sit less, move more’ strategies were used and those factors that enabled or limited strategy uptake. Findings indicated that ‘active work tasks’ and ‘increases in walking intensity’ were the strategies most frequently used. ‘Sitting time and step count logging’ was the most important enabler of behaviour change while ‘screen based work’ was the most significant barrier limiting the uptake of strategies. Progressing the learning of the previous studies, Study Three systematically reviewed evidence on smartphones and their viability for measuring and influencing physical activity. Twenty-six articles were included in the review. Measurement accuracy was moderate-to-excellent and smartphone strategies to influence physical activity tended to be ad-hoc. Five articles assessed physical activity intervention effects; and only one was focused on workplace setting.

W@WS was effective in achieving small but sustained changes in occupational sitting and step counts by facilitating the uptake of a menu of ‘sit less and move more’ strategies, that can overcome office work environmental barriers. New smartphone technology needs to be a central feature of ICT based interventions that target occupational sitting and physical activity given the novel and engaging capabilities these devices provide for measuring and influencing behaviour change in real time.