Parques de barrio y desarrollos de baja densidad de Chihuahua

Abstract

La tesi se centra en l'estudi de l'espai públic present en els desenvolupaments habitacionals de les ciutats del nord de Mèxic i en específic la ciutat de Chihuahua, les quals comparteixen la característica d'estar situades en una zona geogràfica adversa, en un territori desèrtic extrem, amb escases de recursos naturals i un abundant però intens sol. En l'àmbit urbà presenten una baixa densitat pròpia d'una ciutat amb edificacions horitzontals i domini de l'automòbil sobre el vianant. El disseny de l'espai públic actual es genera sobre un teixit urbà compost per agregacions de barris, veïnats o fraccionaments. Un urbanisme estructurat per paquets d'habitatge de baixa densitat que es van sumant a la ciutat.

L'objecte d'aquest treball és l'estudi de la unitat espacial definida per aquest efecte com parcs de barri, materialitzats en l'estructura urbana com a espais recreatius amb poca activitat que presenten indefinició programàtica, una escassa regulació governamental i característiques particulars en la seva morfologia i la implantació territorial , mateixes que han estat presents al llarg de més de mig segle sense alterar. Com a antecedent directe del parc de barri si troba l'espai públic tradicional representat per la plaça colonial, la qual desapareix del teixit urbà local a principis del segle passat deixant enrere el seu ús civic convocant.

La tesi fa una revisió històrica de l'evolució de la ciutat de Chihuahua en termes territorials -des del moment de la seva fundació com a ciutat colonial espanyola a principis del segle XVII fins a la seva evolució a la fi de segle XX- detallant els processos i les intervencions que han portat a l'establiment de l'estructura urbana actual, caracteritzada per agrupacions de petits paquets d'habitatges unifamiliars. Aquesta revisió es realitza sobre l'escassa cartografia coneguda de la ciutat i sobre una sèrie de plànols inèdits de la ciutat localitzats en els arxius municipals i mapotecas federals, el que representa una aportació significativa producte d'aquesta investigació.

S'estableixen dos fets rellevants com antecedents a la situació actual de l'espai públic: d'una banda la possibilitat a partir de l'última dècada del segle XX que els posseïdors de territoris agrícoles puguin per fi vendre les seves terres a constructors d'habitatge en sèrie i per altra banda el canvi del model Institucional en la gestió del desenvolupament immobiliari nacional en donar entrada als grans consorcis que construeixen i ofereixen habitatge d'interès social a la classe treballadora. Aquestes dues consideracions s'evidencien com a causes rellevants del desenvolupament urbà exponencial que pateixen les ciutats del nord de Mèxic i que tenen un impacte directe en la fragmentació del territori i la polvorització de l'espai públic representat en els parcs de barri.

Mitjançant l'estudi dels parcs de barri en set paquets d'habitatge unifamiliar a la ciutat de Chihuahua - tant oberts i permeables, tancats amb accés restringit, o de promoció pública i privada-, s'analitzen els aspectes relacionats amb la morfologia i estructura interna així com la seva implantació dins de la unitat habitacional anomenada fraccionament evidenciant la presència de característiques similars tant en la seva forma com en la seva situació territorial. És a dir, la suma de porcions independents d'habitatges adossades una amb altres, formen un teixit urbà tipus patch work que defineix l'estat actual de l'espai públic local, tant en la seva implantació amb relació a l'habitatge com en el seu disseny intern caracteritzat per una pobra oferta funcional.

Com la resta de les ciutats del nord de Mèxic, els parcs de barri són la resposta a la necessitat d'espai públic obert dins d'un complex model urbà que fragmenta i desestructura el territori i l'estudi, aquí es planteja com un nou camp d'oportunitats per al debat i la reflexió amb vista a replantejar noves modalitats d'espai públic per a les ciutats del nord.

La tesis se centra en el estudio del espacio público presente en los desarrollos habitacionales de las ciudades del norte de México y en específico la ciudad de Chihuahua, las cuales comparten la característica de estar situadas en una zona geográfica adversa, en un territorio desértico extremoso, con escases de recursos naturales y un abundante pero intenso sol. En el ámbito urbano presentan una baja densidad propia de una ciudad con edificaciones horizontales y dominio del automóvil sobre el peatón. El diseño del espacio público actual se genera sobre un tejido urbano compuesto por agregaciones de barrios, vecindarios o fraccionamientos; un urbanismo estructurado por paquetes de vivienda de baja densidad que se van sumando a la ciudad.

El objeto de este trabajo es el estudio de la unidad espacial definida para este efecto como parques de barrio, materializados en la estructura urbana como espacios recreativos con poca actividad que presentan indefinición programática, una escasa regulación gubernamental y características particulares en su morfología e implantación territorial, mismas que han estado presentes a lo largo de más de medio siglo sin alterar. Como antecedente directo del parque de barrio se encuentra el espacio público tradicional representado por la plaza colonial, la cual va desapareciendo del tejido urbano local a principios de siglo pasado, dejando atrás el carácter cívico convocante.

La tesis hace una revisión histórica de la evolución de la ciudad de Chihuahua en términos territoriales -desde el momento de su fundación como ciudad colonial española a principios del siglo XVII hasta su evolución a finales de siglo XX- detallando los procesos y las intervenciones que han llevado al establecimiento de la estructura urbana actual, caracterizada por agrupaciones de pequeños paquetes de viviendas unifamiliares. Esta revisión se realiza sobre la escasa cartografía conocida de la ciudad y sobre una serie de planos inéditos de la ciudad localizados en los archivos municipales y mapotecas federales, lo que representa un aporte significativo producto de esta investigación. Se establecen dos hechos relevantes como antecedentes a la situación actual del espacio público: por una parte la posibilidad a partir de la última década del siglo XX de que los poseedores de territorios agrícolas puedan por fin vender sus tierras a constructores de vivienda en serie y por otra parte el cambio del modelo Institucional en la gestión del desarrollo inmobiliario nacional al dar entrada a los grandes consorcios que construyen y ofertan vivienda de interés social a la clase trabajadora. Estas dos consideraciones se evidencian como causas relevantes del desarrollo urbano exponencial que sufren las ciudades del norte de México y que tienen un impacto directo en la fragmentación del territorio y la pulverización del espacio público representado en los parques de barrio. Mediante el estudio de los parques de barrio en siete paquetes de vivienda unifamiliar en la ciudad de Chihuahua - tanto abiertos y permeables, cerrados con acceso restringido, o de promoción pública y privada-, se analizan los aspectos relacionados con la morfología y estructura interna así como su implantación dentro de la unidad habitacional llamada fraccionamiento evidenciando la presencia de características similares tanto en su forma como en su situación territorial. Es decir, la suma de porciones independientes de viviendas adosadas una con otras, forman un tejido urbano tipo patch work que define el estado actual del espacio público local, tanto en su implantación con relación a la vivienda como en su diseño interno caracterizado por una pobre oferta funcional. Como el resto de las ciudades del norte de México, los parques de barrio son la respuesta a la necesidad de espacio público abierto dentro de un complejo modelo urbano que fragmenta y desestructura el territorio y cuyo estudio, aquí se plantea como un nuevo campo de oportunidades para el debate y la reflexión con miras a replantear nuevas modalidades de espacio público para las ciudades norteñas.

This thesis focuses on the study of public space present in the dwelling developments situated in northern Mexico’s cities and specifically in the city of Chihuahua. These territories share the characteristics of being located in an adverse geographical area, an extreme desert landscape with scarcity of natural resources and a rich intense sun. The urban context is predominantly of a low density, typical of a city with horizontal buildings and private vehicles dominating over pedestrians. The current design of public space is generated on an urban fabric composed of aggregations of neighborhoods units and gated communities; an urbanism structured with packets of low-density housing added continuously to the city.

The object of this work is to study the spatial unit defined as neighborhood parks, materialized in the urban structure as recreational areas with little activity, programmatic uncertainty, poor governmental regulation and specific morphology and territorial implementations, which have been present for more than half a century without evolution. As a direct antecedent of the neighborhood park we find the traditional public space represented by the colonial plaza, wich disappears from the local urban fabric at the befinning of last century, leaving behind its civic use.

This thesis makes a historical review of the evolution of the city of Chihuahua in territorial terms -from the time of its founding as a spanish colonial city in the early seventeenth century to its evolution in the late twentieth century- detailing the processes and interventions that have led to the establishment of the current urban structure, characterized by clusters of small packages of houses. This review is done recuperating little known maps and a series of unpublished plans of the city located in the municipal and federal map libraries; these findings represent a significant contribution of this research work.

Two relevant facts are established as a background to the current situation of public space: first, owners of agricultural lands sell their lands to homebuilders in the last decade of the twentieth century; secondly, the institutional change in the management model of national real estate development that gave access to big corporations to build and offer affordable housing to the working class. These two considerations are evident as significant causes of exponential urban development experienced by cities in northern Mexico and have a direct impact on land fragmentation and pulverization of the public space represented in neighborhood parks.

By studying neighborhood parks in seven packages of single-family houses in the city of Chihuahua –examples open and permeable, closed with restricted access, developed by private or public promotion- aspects of morphology and internal structure are analyzed, as well as their implementation inside housing units called fraccionamientos, showing the presence of similar features in both form and territorial situation. The consequential sum of independent housing portions form an urban fabric patchwork that defines the current state of local public space, both in its relationship to housing and its internal design characterized by poor functionality.

Like the rest of the cities in northern Mexico, neighborhood parks are the answer for the demand of open public spaces inside a complex urban model that fragments and strays away from structured territory. This study presents opportunities for debate and marks paths to establish new models of public space for northern cities of México.