Projectar el Paisatge Suburbà des de l’Experiencia Quotidiana. L’apropiació incremental en la regeneració participada dels corredors fluvials metropolitans

Abstract

Les polítiques recents en matèria d’ordenació del territori han assumit la recuperació física i social dels corredors fluvials metropolitans com a espais col·lectius amb identitat pròpia. Per tal de contribuir a la seva regeneració des d’un enfocament basat en la gestió participada, és necessari avaluar la vinculació del ciutadà amb el riu des de la seva pràctica quotidiana. Amb aquest propòsit, s’ha analitzat la dimensió vivencial de l’espai fluvial metropolità mitjançant una eina especialitzada, la diagnosi geoetnogràfica, com a metodologia qualitativa que permet integrar la mirada sistèmica, pròpia del coneixement tècnic, i la mirada fragmentària, pròpia del coneixement vivencial. A partir de la documentació disponible, juntament amb l’observació participant i les entrevistes en profunditat com a tècniques complementàries de recollida de dades, s’ha analitzat la recuperació física i social dels corredors fluvials de la conca del Besòs a la regió metropolitana de Barcelona; i, en particular, el procés d’apropiació de l’espai fluvial en un dels seus afluents, la riera de Caldes. Els resultats han permès constatar: (1) el pas de la pedagogia tutelada per l’Administració a l’acció participada de la ciutadania; (2) el procés d’apropiació incremental de l’espai fluvial des de la preferència, la identificació i l’afecció, com a modes d’experiència ambiental relacionats amb el temps que tendeixen a activar conductes proambientals; i (3) la incidència dels factors espacials i temporals en la progressiva vinculació i compromís ciutadà. Aquestes troballes corroboren la conveniència de seguir avançant envers la corresponsabilització ciutadana amb el recolzament d’una pràctica urbanística renovada que integri la visió del subjecte, i un ensenyament de l’urbanisme actualitzat que incorpori la recerca qualitativa.

Current regional planning has taken on board the physical and social recovery of metropolitan river corridors as collective spaces with their own identity. In order to contribute to their regeneration by means of participative decision-making, it is necessary to evaluate citizens’ attachment to the river through everyday experiences. For this purpose, we have analysed the experiential dimension of metropolitan river spaces by means of a specialized tool: geo-ethnographic diagnosis as a qualitative methodology which incorporates a systemic view connected with technical knowledge and a fragmentary view related to experiential knowledge. Based on the available documentation, along with participant observation and in-depth interviews as complementary data-collection methods, the physical and social recovery of river corridors in the Besòs basin (Barcelona) has been analysed. In particular, the appropriation process of one of its tributaries, the Caldes river, warranted special attention. The results have allowed us to determine: (1) the move from pedagogy led by the Public Administration to community involvement; (2) the incremental process of appropriation of the river space based on preference, identification and affection as time-related modes of environmental experience which tend to arouse pro-environmental behaviour, and (3) the influence of spatial and temporal factors in people’s progressive place-bonding and commitment. These findings corroborate the advisability of continuing to move forward towards citizens’ joint responsibility, underpinned by a renewed urbanism that integrates the viewpoint of the subject and qualitative research in professional and educational practices.