Funciones del psicólogo jurídico y de los peritajes psicológicos en el contexto de familia; su repercusión en las sentencias

Abstract

La present tesi doctoral per compendi de publicacions, es compon de vuit articles publicats en revistes indexades. El primer grup de l'estudi es compon de dos articles preliminars amb l'objectiu de contextualitzar els conceptes jurídics necessaris per a la intervenció pericial del professional que participa en l'avaluació de la custòdia de menors davant els tribunals de família, ja fos en l'àmbit català, nacional o internacional, sense detriment d'altres coneixements científics propis de la psicologia, per a l'exercici de la seva funció tècnica com a auxiliar de la justícia sobre les qüestions que el jutge o el magistrat pot necessitar. El segon conjunt de tres articles, ha intentat pal·liar una manca d'investigació sobre el coneixement real de les avaluacions de la custòdia de menors. L'objectiu general d'aquesta investigació va ser aportar evidència empírica sobre: a) l'estructura, metodologia, i continguts dels informes pericials aportats als tribunals de família; b) la comparació de l'evolució de la custòdia compartida abans i després de la implantació de la Llei 25/2010; i c) la valoració en les sentències sobre els informes sobre aquests informes pericials, en expedients judicials contenciosos. El tercer grup de tres articles complementaris, té com a objectiu reflexionar sobre la intervenció de la mediació familiar, inclusiva o focalitzada en el menor, i sobre la comunicació en la mediació familiar, per facilitar la disminució i / o resolució de conflictes mitjançant mètodes alternatius a l'actuació judicial, és a dir, resolució pacífica de forma extrajudicial. Per als casos d'elevada conflictivitat s'analitza la figura del coordinador de la parentalitat. Per a la selecció de la mostra es va confeccionar una plantilla ad hoc, realitzada pels autors. La mostra es va compondre d'un total de 111 expedients contenciosos que contenien la sentència emesa en els jutjats de primera instància de família i els informes pericials presentats per psicòlegs privats i per professionals dels equips psicosocials adscrits als jutjats de família. Els expedients es van registrar entre 2007 i 2013 en els jutjats de família nº 15, 16, 17, 18, 19, 45 i 51 de Barcelona. Els resultats confirmen que: La majoria dels informes psicològics presentats davant els tribunals de família de la ciutat de Barcelona van mostrar una estructura completa; es van evidenciar divergències, ja que en els informes privats gairebé sempre es va entrevistar als menors i en els dels equips psicosocials no es va fer gairebé mai; en els informes dels equips psicosocials sempre es va entrevistar a dos progenitors i en els informes dels psicòlegs privats no, sent major la freqüència de l'avaluació dels pares enfront de les mares; una majoria dels informes dels psicòlegs privats van utilitzar eines de psicometria mentre que els equips psicosocials tot just les van usar; l'estament judicial precisa de la tasca dels perits perquè han de fer atribucions sobre assumptes relacionats amb temes de família, sent aquesta una tasca concreta que demanda de coneixements específics en aquesta matèria; les preferències de les sentències es van decantar pels equips psicosocials adscrits als jutjats de família; la pitjor valoració va recaure en els informes pericials signats per professionals sense la deguda formació.

La presente tesis doctoral por compendio de publicaciones, se compone de ocho artículos publicados en revistas indexadas. El primer grupo del estudio se compone de dos artículos preliminares con el objetivo de contextualizar los conceptos jurídicos necesarios para la intervención pericial del profesional que participa en la evaluación de la custodia de menores ante los tribunales de familia, ya fuese en el ámbito catalán, nacional o internacional, sin menoscabo de otros conocimientos científicos propios de la psicología, para el ejercicio de su función técnica como auxiliar de la justicia sobre las cuestiones que el juez o el magistrado puede necesitar. El segundo conjunto de tres artículos, ha tratado de paliar una carencia de investigación sobre el conocimiento real de las evaluaciones de la custodia de menores. El objetivo general de esta investigación fue aportar evidencia empírica sobre: a) la estructura, metodología, y contenidos de los informes periciales aportados a los tribunales de familia; b) la comparación de la evolución de la custodia compartida antes y después de la implantación de la Ley 25/2010; y c) la valoración en las sentencias sobre los informes sobre estos informes periciales, en expedientes judiciales contenciosos. El tercer grupo de tres artículos complementarios, tiene como objetivo reflexionar sobre la intervención de la mediación familiar, inclusiva o focalizada en el menor, y sobre la comunicación en la mediación familiar, para facilitar la disminución y/o resolución de conflictos mediante métodos alternativos a la actuación judicial, es decir, resolución pacífica de forma extrajudicial. Para los casos de elevada conflictividad se analiza la figura del coordinador de la parentalidad. Para la selección de la muestra se confeccionó una plantilla ad hoc, realizada por los autores. La muestra se compuso de un total de 111 expedientes contenciosos que contenían la sentencia emitida en los juzgados de primera instancia de familia y los informes periciales presentados por psicólogos privados y por profesionales de los equipos psicosociales adscritos a los Juzgados de Familia. Los expedientes se registraron entre 2007 y 2013 en los juzgados de familia nº 15, 16, 17, 18, 19, 45 y 51 de Barcelona. Los resultados confirman que: La mayoría de los informes psicológicos presentados ante los tribunales de familia de la ciudad de Barcelona mostraron una estructura completa; se evidenciaron divergencias, pues en los informes privados casi siempre se entrevistó a los menores y en los de los equipos psicosociales no se hizo casi nunca; en los informes de los equipos psicosociales siempre se entrevistó a ambos progenitores y en los informes de los psicólogos privados no, siendo mayor la frecuencia de la evaluación de los padres frente a las madres; una mayoría de los informes de los psicólogos privados utilizaron herramientas de psicometría mientras que los equipos psicosociales apenas las utilizaron; el estamento judicial precisa de la tarea de los peritos porque han de realizar atribuciones sobre asuntos relacionados con temas de familia, siendo ésta una labor concreta que demanda de conocimientos específicos en esta materia; las preferencias de las sentencias se decantaron por los equipos psicosociales adscritos a los juzgados de familia; la peor valoración recayó en los informes periciales firmados por profesionales sin la debida formación.

The present doctoral thesis by compendium of publications, covering eight publications in indexed journals. The first group of the study consists of two preliminary parts with the objective to contextualize the legal concepts needed for the intervention of the professional expert that participates in the evaluation of the custody of children in the family courts, either in the Catalan, national or international, without prejudice to other scientific knowledge of psychology, for the exercise of its technical function as an auxiliary of the justice on the issues that the judge or the judge may need. The second set of three articles, has tried to remedy a lack of research on the actual knowledge of the evaluations of the custody of children. The overall objective of this research was to provide empirical evidence on: a) the structure, methodology, and content of the expert reports provided to the family courts; b) comparison of the evolution of the shared custody before and after implementation of the Law 25/2010; and c) the valuation in the sentences on the reports on these expert reports, contentious in judicial records. The third group of three complementary parts aims to reflect on the intervention of the family mediation, inclusive or focused on the child, and on the communication in the family mediation, to facilitate the reduction and/or resolution of conflict through alternative methods to the judicial action, that is to say, peaceful resolution of court. For the cases of high conflict analyzes the figure of the parenting coordinator. For the selection of the sample was drawn up a template ad hoc, conducted by the authors. The sample was composed of a total of 111 contentious cases containing the judgment issued in the courts of first instance of family and the expert reports submitted by private psychologists and professionals from the psycho-social teams assigned to the family courts. The files were recorded between 2007 and 2013 in the family courts No. 15, 16, 17, 18, 19, 45 and 51 in Barcelona. The results confirm that: most of the psychological reports submitted by the family courts of the city of Barcelona showed a complete structure; it showed differences, because in the private reports almost always met with the children and in the of the psycho-social teams not it became almost never; in the reports of the psycho-social teams always met to both parents and the reports of the private psychologists, with a greater frequency of assessment of parents in front of the mothers; a majority of the reports from the private psychologists used tools of psychometrics while the psycho-social teams hardly used; the judges requires the task to the experts because have to carry out powers on matters related to themes of family, this being a concrete work that demand for specific skills in this area; the preferences of the sentences are favored by the psychosocial teams assigned to the family courts; the worst fell on the valuation expert reports signed by professional without the proper training.