Josep llunas, la literatura obrerista i la construcció de l'anarquia en català al segle xix.

Abstract

La figura i l'obra de l'anarquista catalanista Josep Llunas i Pujals, poeta, narrador, teòric de la literatura, teòric anarquista i periodista, són completament desconegudes en l'actualitat. La meva tesi doctoral intenta fer l'edició actualitzada de la seva obra completa i l'estudi d'aquesta, així com de la seva publicació La Tramontana. Alhora, constata l'existència d'una literatura obrera en català durant el segle XIX que respon a un programa estètic anomenat “literatura obrerista” creat teòricament per Llunas que coincidia amb les característiques de l'estètica anarquista europea del moment i utilitzava la literatura popular catalana com a forma d'arribar al públic obrer anarquista. Llunas desenvolupa una estètica obrerista a la qual intenta sumar la intel·lectualitat del moment i, en no aconseguir-ho, opta per una construcció autònoma que compta amb eines pròpies com els certàmens socialistes i l'extensió de les seves idees a través de publicacions, narracions i poemes que acompanyen els textos periodístics i teòrics més ideològics. La poesia resultat d'aquests plantejament es pot dividir en poesia d'entreteniment i poesia obrerista. La segona posa sempre el contingut damunt de la forma i té una intenció bàsicament doctrinària, d'enfrontament a la classe burgesa i de construcció d'un sentit de classe que serveixi els obrers per fer la revolució social.

La figura y la obra del anarquista catalanista Josep Llunas i Pujals, poeta, narrador, teórico de la literatura, teórico anarquista y periodista, son completamente desconocidas en la actualidad. Mi tesis doctoral intenta hacer la edición actualizada de su obra completa y el estudio de ésta, así como de su publicación La Tramontana. A la vez, constata la existencia de una literatura obrera en catalán durante el siglo XIX que responde en un programa estético denominado “literatura *obrerista” creado teóricamente por Llunas que coincidía con las características de la estética anarquista europea del momento y utilizaba la literatura popular catalana como forma de llegar al público obrero anarquista. Llunas desarrolla una estética obrerista a la cual intenta sumar la intelectualidad del momento y, al no conseguirlo, opta por una construcción autónoma que cuenta con herramientas propias como los certámenes socialistas y la extensión de sus ideas a través de publicaciones, narraciones y poemas que acompañan los textos periodísticos y teóricos más ideológicos. La poesía resultante de estos planteamiento se puede dividir en poesía de entretenimiento y poesía obrerista. La segunda pone siempre el contenido encima de la forma y tiene una intención básicamente doctrinaria, de enfrentamiento a la clase burguesa y de construcción de un sentido de clase que sirva los obreros para hacer la revolución social.

This thesis examines the work of Josep Llunas i Pujals, an anarchist and Catalan nationalist poet, narrator, journalist, and a literature and anarchist theorist whose work still remains completely unknown. This dissertation presents an updated edition of the study of Llunas’ complete oeuvre and of his publication “La Tramontana”. By examining his life works, this thesis confirms the existence of a XIX century Catalan working-class literature which is linked to an aesthetic literature movement called “workerist literature” created theoretically by Llunas. These literary productions meet the characteristics of the European anarchist aesthetic of those times in conjunction with the Catalan popular literature as a means to reaching the working-class anarchist target audience. Josep LLunas, not succeeding in his intention to engage his contemporary intelligentsia to the development of a workerist aesthetic movement, develops an autonomous strategy. He thereafter organized socialist events and spread his ideas through publications, narrations and poems that were supported by theoretical and journalists texts with more profound ideological content. The poems he wrote resulting from this approach can be classified into two types, entertainment and workerist poetry. In the latter, content takes precedence over form and has the doctrinal aim of both confronting the bourgeoisie and constructing a sense of social class to entice the working class go towards a social revolution.