La unitat dels catalans. Un estudi sobre la gènesi del significat en un ritual d’identitat col·lectiva: el cas de la invenció de les “foguerades patriòtiques” de Sant Joan

Abstract

El dia 2 de juny de 1906, el periòdic local La Veu de Capellades publica una entusiasta crida sota el títol “Salutació Germanívola a tots els Catalans” amb la qual es convida a encendre fogueres als cims més enlairats de cada municipi la Nit de Sant Joan. Els promotors, ben conscients de la significació popular de les tradicionals fogueres santjoanenques, imaginen que dalt les muntanyes i en la fosca de la nit podran ser observades les unes a les altres de ben lluny i faran visible la unitat dels catalans en un acte de germanor. Les circumstàncies polítiques d'aquest any i el següent per l'efervescència social de la coalició catalanista Solidaritat Catalana, fan que el nou ritual festiu i polític tingui un gran ressò periodístic i sigui un èxit. Les crides i les adhesions precedents, les cròniques posteriors dels fets i també algunes obres poètiques escrites per a l’ocasió, mostren les intencions d'unes persones que volen canviar les coses, que demanen llibertat pel país, regeneració política i progrés, però que paradoxalment l'estan creant en aquest mateix moment ritual amb elements simbòlics antics i tradicionals. Les Foguerades Patriòtiques, tal com se les anomena, esdevenen un ritual que possibilita en aquests moments la representació del discurs essencial de la Solidaritat Catalana però que també incorpora per primera vegada al Foc de Sant Joan els significats polítics que perduraran amb força cent anys després, sobretot amb l'empenta que li donarà un altre ritual polític i festiu, la Flama del Canigó, inventat mig segle més tard. En aquest sentit, aquesta tesi aporta una informació inèdita sobre el començament històric de la significació catalanista del foc de la Nit de Sant Joan. El foc, les muntanyes emblemàtiques de cada població i la nit santjoanenca són símbols de primera força que, com mostren els comentaris exegètics de l'època, arrosseguen significats de tota mena atès que formen part de molts àmbits i discursos: els mites clàssics i les referències bíbliques, la literatura, la litúrgia catòlica, el folklore..., llavors, no solament s'articulen per a donar el missatge renovador desitjat pels promotors de la festa sinó que també generen altres significats particulars i col·lectius. En definitiva, el procés ritual i les seves exegesis creen realitats noves amb significat, moltes dels quals inesperades. Aquesta evidència fa que la primera part d'aquesta tesi tracti teòricament el fenomen de la gènesi dels significats, i l’episodi històric de les Foguerades Patriòtiques en sigui finalment el cas de mostra. La proposta teòrica es basa en la idea de les realitats humanes com un procés narratiu complex amb conceptes inevitablement polisèmics que formen part, en diverses posicions i mesures, del propi relat i de relats diferents. Aleshores, el desenvolupament de qualsevol discurs, ritualment o verbalment, acaba parlant del propi discurs i, alhora, també parla de molts altres amb les quals comparteix conceptes o estructura discursiva. Aquesta analogia interna provocada per la interacció permanent de símbols o estructures simbòliques genera el significat: la percepció íntima, però també amb consens social, que les coses tenen sentit, i per tant, són ben reals. Però el darrer relat significatiu no és sinó una baula més cap a la construcció de nous patrons discursius que provocaran, és clar, noves realitats significatives. Vet aquí l'eficàcia simbòlica. Les Foguerades Patriòtiques inventades el 1906 i les seves exegesis no solament van fer real la nació imaginada, que es va fer visible des de dalt les muntanyes, alhora i per a tothom, sinó que va generar moltes altres realitats socials posteriors, totes ben significatives.

On 2 June 1906, the local newspaper La Veu de Capellades published an enthusiastic summons under the title “Salutació Germanívola a tots els Catalans” (“Brotherhood salute to all Catalans”) in which it invited all Catalans to light bonfires on the highest peaks of each county for Saint John’s night. The promoters, who were well aware of the popular significance of the traditional Saint John bonfires, thought that on the tops of the mountains in the darkness of the night, they would be seen all around and would make the Catalans unite in an act of brotherhood. The political circumstances of this year and the subsequent year, due to the social effervescence of the Catalan ideology of the Solidaritat Catalana (“Catalan coalition for Solidarity”), meant that this new festive and political ritual had extensive and successful media coverage. The summons and the response of support that advanced it, the stories in the form of news reports following the event and also some poetic works written especially for the occasion, demonstrated the intentions of a group of people who wanted to change things, who demanded freedom for their country, political re-birth and progress, but paradoxically, at the same time, were creating this re-birth and progress with ancient, traditional symbols. The Patriotic Bonfires, as they were called, became a ritual that, at that time, opened up the way for an essential electoral programme of Solidaritat Catalana, but which also, for the first time, included within the Saint John Bonfire the political meaning which would last with such strength one hundred years later, especially with the impulse it would be given by another festive but political ritual, the Canigó Flame, invented a half a century later. This thesis contributes previously unedited information about the historic beginning of the Catalan meaning of fire on Saint John’s night. The fire, the emblematic mountains of each town and Saint John’s night are symbols of the primary force that, as demonstrated by the exegetic comments at the time, bring to light all kinds of meanings, given that they form a part of many areas and ideals: classical mythology and biblical references, Catholic liturgy, folklore…, not only are these expressed to send the new message so desired by the instigators of the celebration, but they also generate other private and public meanings. Certainly the ritual process and its exegesis create new realities with meanings, many of which are unexpected. This evidence means that the first part of this thesis deals theoretically with the phenomenon of the genesis of the meanings and the historical episode of the Patriotic Bonfires is used as a sample case. The proposal put forward by this thesis is based on the idea of human reality as a complex narrative process with inevitably polysemic concepts which form part, in various positions and measures, of the account itself and different accounts. As a result, the development of any discourse, be it ritual or verbal, culminates in a discussion of the discourse itself whilst, at the same time, speaking of many others with which it shares concepts or a discursive structure. This internal analogy caused by the permanent interaction of symbols or symbolic structures generates the meaning: the intimate perception, which also has a social consensus, that things make sense and are therefore truly real. However, the final significant tale is simply a further link in the chain of new discursive patterns that will give rise to new significant realities. This is the symbolic efficacy. The Patriotic Bonfires invented in 1906 and their exegesis not only made real an imagined nation, visible from high up in the mountains to everybody, but also generated many other subsequent social realities of great significance.