Acompanyament al professorat novell: avaluació d'un programa per a la construcció del coneixement professional

Abstract

L’objectiu principal d’aquesta recerca és avaluar l’eficàcia d’un programa dissenyat per pal•liar el xoc de realitat i fomentar la reflexió sobre la pràctica al llarg del procés d’inducció professional del professorat novell d’Educació Secundària i Cicles Formatius en el seu context, tot afavorint-ne, així, la construcció de coneixement professional. Aquesta avaluació pren forma en l’anàlisi de diverses dimensions. La primera consisteix a estudiar l’impacte del programa en els problemes dels novells per constatar si es redueixen, així com copsar els problemes dels tutors per poder promoure (en futures recerques) ajudes en aquesta direcció. La segona dimensió se centra a identificar les ajudes que faciliten la construcció del coneixement professional, sobretot les que s’articulen directament a través del tutor i, especialment, l’efecte del feedback envers el professor novell. La tercera dimensió analitza la interacció entre iguals en una comunitat d’aprenentatge per veure si es produeix un canvi en les creences dels participants i, sobretot, si la reflexió sobre la pròpia acció i la dels altres promou la construcció del coneixement professional. I la quarta dimensió vol evidenciar quins elements del programa són considerats més satisfactoris pels participants, i també quins altres aspectes es podrien millorar a l’hora de redissenyar-lo. L’estudi s’ha dut a terme a través de la implementació d’un programa d’inducció professional durant el curs 2006-2007 i amb 5 parelles (novell-tutor). S’han analitzat cinc àrees temàtiques (concepcions sobre ensenyament i aprenentatge, motivació, classroom management, conducta i avaluació dels alumnes) mitjançant de tres accions: a) lectura especialitzada i fòrums virtuals, b) observació i feedback del tutor cap al professor novell i c) grups de reflexió sobre la pràctica docent amb anàlisi de les bones pràctiques. Les dades recollides corresponen als enregistraments del discurs en cada àrea i acció, juntament amb les dades obtingudes d'una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Per assolir els objectius s’ha fet un estudi interpretatiu i longitudinal, de modalitat participant i basat en una metodologia de recerca-acció amb component avaluador. S’ha optat per un enfocament d’anàlisi qualitativa (amb el programa Atlas.ti), segons la Grounded Theory, mitjançant l’anàlisi del contingut i de les estratègies discursives i els patrons d’interacció seguint la proposta de Hogan, Nastasi i Pressley (2000). Els resultats mostren coincidències amb la literatura especialitzada quant als problemes dels novells, especialment els d'atenció a la diversitat, socialització, disciplina dels alumnes i falta de coneixements, que es redueixen al llarg del programa. Al seu torn, els tutors mostren alguns problemes de comunicació amb els novells que es mantenen al llarg del programa. Tot i que les ajudes proporcionades pels tutors prenen diferents formes, la transmissió de feedback després de l’observació de la pràctica del novell a l’aula és la més efectiva des de la perspectiva de tots dos. Pel que fa a la pràctica professional, els grups de reflexió mostren el següent: que els tòpics més recurrents corresponen a les àrees problemàtiques indicades pels novells; que els tutors usen estratègies metacognitives i els novells, conceptuals; i que es promou la reelaboració i enriquiment de les creences inicials en totes les àrees treballades. A més, la implementació del programa ha permès conèixer propostes de canvi i comprovar també que el format dels grups de reflexió és un model vàlid d’assessorament col•laboratiu.

El objetivo principal de esta investigación es evaluar la eficacia de un programa diseñado para paliar el choque de realidad y fomentar la reflexión sobre la práctica a lo largo del proceso de inducción profesional del profesorado novel de Educación Secundaria y Ciclos Formativos en su contexto, favoreciendo así, la construcción de conocimiento profesional. Esta evaluación se articula a través de varias dimensiones. La primera consiste en estudiar el impacto del programa en los problemas de los noveles para constatar si se reducen, así como recoger los problemas de los tutores para poder promover (en futuras investigaciones) ayudas en esta dirección. La segunda dimensión se centra en identificar las ayudas que facilitan la construcción del conocimiento profesional, sobre todo las que se articulan directamente a través del tutor y, especialmente, el efecto del feedback hacia el profesor novel. La tercera dimensión analiza la interacción entre iguales en una comunidad de aprendizaje para ver si se produce un cambio en las creencias de los participantes y, sobre todo, si la reflexión sobre la propia acción y la de los otros promueven la construcción del conocimiento profesional. Y la cuarta dimensión quiere evidenciar qué elementos del programa son considerados más satisfactorios por los participantes, y también qué otros aspectos se podrían mejorar a la hora de rediseñarlo. El estudio se ha llevado a cabo a través de la implementación de un programa de inducción profesional durante el curso 2006-2007 y con 5 parejas (novel-tutor). Se han analizado cinco áreas temáticas (concepciones sobre enseñanza y aprendizaje, motivación, classroom management, conducta y evaluación de los alumnos) a través de tres acciones: a) lectura especializada y foros virtuales, b) observación y feedback del tutor al profesor novel y c) grupos de reflexión sobre la práctica docente con el análisis de buenas prácticas. Los datos recogidos corresponden a las grabaciones del discurso en cada área y acción, junto con los datos obtenidos de una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Para lograr los objetivos se ha llevado a cabo un estudio interpretativo y longitudinal, de modalidad participante y basado en una metodología de investigación-acción con componente evaluador, y de enfoque de análisis cualitativo (con el programa Atlas.ti), según la Grounded Theory (analizando el contenido y las estrategias discursivas y los patrones de interacción, Hogan, Nastasi y Pressley (2000). Los resultados muestran coincidencias con la literatura especializada en cuanto a los problemas de los noveles, especialmente los de atención a la diversidad, socialización, disciplina de los alumnos y falta de conocimientos, que se reducen a lo largo del programa. A su vez, los tutores muestran algunos problemas de comunicación con los noveles que se mantienen a lo largo del programa. Aun cuando las ayudas proporcionadas por los tutores presentan diferentes formas, la transmisión de feedback tras la observación de la práctica del novel en el aula es la más efectiva desde la perspectiva de los dos. Con respecto a la práctica profesional, los grupos de reflexión muestran lo siguiente: que los tópicos más recurrentes corresponden a las áreas problemáticas indicadas por los noveles; que los tutores utilizan estrategias metacognitivas y los noveles, conceptuales; y que se promueve la reelaboración y el enriquecimiento de las creencias iniciales en todas las áreas trabajadas. Además, la implementación del programa ha permitido conocer propuestas de cambio y comprobar también que el formato de los grupos de reflexión es un modelo válido de asesoramiento colaborativo.

The main goal of this research is to assess the effectiveness of a program designed to reduce the reality shock and to promote reflection on practice teaching during the beginning secondary school teacher’s induction phase, thus promoting the construction of professional knowledge. This assessment covers a number of dimensions. The first involves studying the program's impact on the problems of the beginning teachers to see if they have been reduced and also recording the problems of mentors so as to find solutions (in future research). The second dimension focuses on identifying elements that promote the construction of professional knowledge, especially those that are directly related to the effect of feedback to the beginning teacher. The third dimension examines the interaction between peers in a learning community to see if there is a change in the beliefs of participants and, especially, in the construction of professional knowledge. And the fourth dimension is related to showing what elements of the program are considered most successful by participants, and also what else could be improved at the time of redesign. The study was conducted during the implementation of a professional induction program involving five beginning teacher-mentor pairs during the 2006-2007 school year. We worked five areas (teaching and learning conceptions, motivation, classroom management, behavior and students assessment) through three activities: a) participation in a forum on-line, b) observation and feedback to the beginning teacher from the mentor and c) focus groups about teaching practices. The data collected comes from the recordings of the speech in each area and action and also, from a semi-structured interview (beginning-end). To achieve the goals we have conducted a longitudinal, participant and interpreting study based on a research-action methodology with an assessment component. We took a qualitative analysis approach (using the Atlas.ti program), in accordance with the Grounded Theory, analyzing the content and the discourse strategies and interaction patterns following the model proposed by Hogan, Nastasi & Pressley (2000). The results show similarities with the literature regarding beginning teachers’ problems, especially those regarding individual differences, socialization, disciplining of students and lack of knowledge, which decrease over the course of the program. In turn, mentors showed some communication problems with the beginning teachers that continued throughout the program. Nevertheless, feedback after watching the beginning teachers’ practice sessions in the classroom was considered the most effective activity by both beginning teachers and mentors. Regarding professional practice, focus groups showed the following: the most frequently raised issues were related to the problem areas identified by the beginning teachers; mentors used metacognitive strategies whereas beginning teachers used conceptual strategies; and all activities promote the reformulation and enrichment of the initial beliefs in all areas worked. Furthermore, the implementation of the program has allowed us to exchange proposals and also verify that the structure of focus groups is a valid model for collaborative coaching.