Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social
La salut dels pobles originaris és un dels temes dels quals s’ha estat parlant a Xile desde fa gairebé 20 anys, arribant a formar part dels interessos de diferents actors de la societat civil, tant en el món indígena com no indígena, i constituint part significativa de l’agenda del món acadèmic i governamental . No obstant l’anterior, és notable l’escassetat d’estudis empírics que tinguin en compte els Processos de Salut/Malaltia/Atenció, com els sabers mèdics actualment vigents i significatius entre els pobles originaris. La present investigació es va plantejar com a objectiu principal la descripció dels sabers mèdics i l’anàlisi dels seus processos d’articulació en tant que configurants de relacions d’hegemonia/subalternitat entre la població d’agricultors Aymaras residents en Carmiña, al Nord de Xilè. En termes metodològics la producció de l’evidència empírica es va realitzar a través del mètode etnogràfic i l’ús de les tècniques qualitatives d’entrevistes en profunditat i observació participant. El treball de camp va durar un any i va ser organitzat de manera de conèixer els sabers mèdics andins, pentecostal, biomèdic i d’autoatenció així com les articulacions entre ells. Allò que emergeix com a resultat principal del treball és la caracterització d’una realitat articulatòria dinàmica, que estan donant origen a noves formes concretes de representar i operar enfront al Procés Salut/Malaltia/Atenció en el marc del pluralisme mèdic, dibuixant el panorama concret de la interculturalitat en salut en una comunitat específica. Dita caracterització està articulada en una reflexió respecte de les diferents dinàmiques de configuració de les relacions d’Hegemonia/Subalternitat, la qual cosa mostra la complexitat dels processos propis del pluralisme mèdic i contribueix a problematitzar les idees preconcebudes i les assumpcions ideològiques del camp concret de la salut intercultural al Nord de Xile i entre els Aymares.
La salud de los pueblos originarios es uno de los temas de los cuales se ha venido hablando en Chile hace casi ya 20 años, llegando a formar parte de los intereses de distintos actores de la sociedad civil, tanto del mundo indígena como no indígena, y constituyendo parte significativa de la agenda del mundo académico y gubernamental. No obstante lo anterior, es notable la escasez de estudios empíricos que den cuenta de los Procesos de Salud/Enfermedad/Atención, así como de los saberes médicos actualmente vigentes y significativos entre los pueblos originarios. La presente investigación se planteó como objetivo principal la descripción de los saberes médicos y el análisis de sus procesos de articulación en tanto configurantes de relaciones de hegemonía/subalternidad entre la población de agricultores aymaras residentes en Camiña, en el norte de Chile. En términos metodológicos la producción de la evidencia empírica se realizó a través del método etnográfico y el uso de las técnicas cualitativas de entrevistas en profundidad y observación participante. El trabajo de campo duró un año y fue organizado de manera de conocer los saberes médicos andino, pentecostal, biomédico y de autoatención así como las articulaciones entre ellos. Lo que emerge como resultado principal del trabajo es la caracterización de una realidad articulatoria dinámica, que está dando origen a nuevas formas concretas de representar y operar frente al Proceso Salud/Enfermedad/Atención en el marco del pluralismo médico, dibujando el panorama concreto de la interculturalidad en salud en una comunidad específica. Dicha caracterización está articulada en una reflexión respecto de las distintas dinámicas de configuración de las relaciones de Hegemonía/Subalternidad, lo que muestra la complejidad de los procesos propios del pluralismo médico y contribuye a problematizar las ideas preconcebidas y asunciones ideológicas del campo concreto de la salud intercultural en el norte chileno y entre los aymaras.
Health care of indigenous people has been a recurrent topic in the late 20 years in Chile, and it has become a matter of the interest to different actors of civil society, within the indigenous world as well as the non-indigenous world, a subject that constitutes a significant part of governments and academic agendas. Nevertheless, there is an evident paucity of empirical research related to the health/illness/care process, as well as of valid and meaningful medical knowledge among native peoples. The main objective of this research is the description of medical knowledge and the analysis of its processes of articulation, as shapers of hegemony/subalternity relations among the population of Aymara farmers from Camiña, in the north of Chile. The methodological production of the empirical evidence was carried out though the ethnographic method and the use of qualitative techniques that consisted on in-depth interviews and participant observation. The fieldwork lasted one year and it was organized in order to know the Andean, Pentecostal, Biomedical and Self-Care medical knowledge, as well as the articulation among them. The main result of this work is the characterization of an articulatory dynamic reality, which is giving rise to new concrete ways to represent and operate according to the health/illness/care process within the framework of medical pluralism, portraying a concrete panorama of intercultural health within a specific community. This characterization is articulated in a reflection about the different dynamics of the shaping of hegemony/subalternity relations, which shows the complexity of the processes of medical pluralism and contributes to problematize the preconceived ideas and ideological assumptions in the field of intercultural health in the north of Chile and among the Aymara peoples.
Salut Intercultural; Antropologia Mèdica Crítica; Pobles Originaris; Salud Intercultural; Antropología Médica Crítica; Pueblos Originarios; Intercultural Health; Critical Medical Anthropolo; Indigenous People
00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities; 3 - Social Sciences; 572 - Anthropology
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.