La devoció del Roser a la diòcesi de Girona del segle XVI al XIX: confraries i imatges

Abstract

La devoció a la Mare de Déu del Roser va ser un dels cultes més estesos a la Diòcesi de Girona durant l’època moderna i fins a principis del segle XX. La devoció del Roser està necessàriament lligada a les confraries del Roser, màximes exponents de la propagació i manteniment d’aquest culte. Estudiar la devoció del Roser requereix també abordar un ampli entramat d’aspectes religiosos, socials, culturals i històrics, que comprenen imatges, rituals, festivitats, decisions i interessos polítics; simbolismes i identitats. Sota En aquesta tesi el concepte de devoció agrupa tot aquest complex de conceptes; però sobretot, es treballen dos eixos d’aquesta devoció: les confraries i les imatges. Aquesta tesi exposa com en el fons de la qüestió de la devoció hi ha una seqüència formada per la successió dels següent conceptes: identitat-pertinença-símbol-ritual. Aquests contribueixen a pensar la devoció de manera global. Les primeres confraries del Roser s’instauraren a finals del segle XVI i des d’aleshores es documenten fundacions de confraries fins al segle XIX, tot i que l’auge d’aquesta devoció cal situar-lo entre els segles XVII i XVIII. Les confraries es van instaurar en les parròquies o sufragànies en més de la meitat de les 350 parròquies que hi havia aleshores al Bisbat de Girona. Alhora, en les confraries s’hi inscrivia gran part de la població i així, les confraries donaren forma a la devoció i, en certa manera, la institucionalitzaren. Aquesta institucionalització de la devoció es donà sobretot gràcies als dominics i a l’Església de la contrareforma, però també gràcies al paper primordial de les parròquies i els rectors, com també a les mateixes voluntats i desitjos dels feligresos de la societat de l’època moderna. Les confraries del Roser són les comitents dels diferents objectes litúrgics i imatges que formen part dels espais i rituals de la confraria. Les imatges són presents en tots els actes i espais de la confraria, tant públics (processons) o els privats (celebracions d’aniversaris de difunts o misses). Aquestes obres són molt diverses, des de retaules, imatges processionals, banderes, pal·lis, peces d’orfebreria a peces d’indumentària, i totes elles s’han de considerar conjuntament en relació a l’ús, l’espai i el ritual on s’activen. Aquesta particularitats obliguen a repensar les imatges més enllà de l’obra d’art i del context tradicional d’estudi de la història de l’art i és per això que aquest tesi aporta també una perspectiva antropològica a la devoció del Roser. Aquest Aquesta tesi també documenta un gran nombre d’imatges i objectes litúrgics encarregats per les confraries del Roser de la diòcesi de Girona – avui la majoria desapareguts – que formaven part del culte. Aquestes notícies inèdites s’han localitzat gràcies a l’estudi de la documentació primària de les mateixes confraries: els llibres de confraria.

The Devotion of the Virgin of the Rosary was one of the most extended cults in the Diocese of Girona during the Modern era and until the beginning of the 20th Century. The devotion of the Rosary is necessarily linked to the confraternities of the Rosary, the greatest exponents for the proliferation and preservation of this cult. The study of the Devotion of the Rosary requires also addressing a broader network of religious, social, cultural, and historical issues, which include images, rituals, festivals, political decisions and interests, symbolisms and identities. In this dissertation, the concept of devotion brings together all these complex concepts, but, above all, two axis of this devotion are discussed: confraternities and images. This dissertation shows how at the heart of the matter of devotion there is a sequence formed by the succession of the following concepts: identity, belonging, symbol, ritual. These contribute to understand devotion in a general way. The first confraternities of the Rosary were created in the late 16th Century and since then their establishment is documented until the 19th century, though the rise of this devotion takes place between the 17th and 18th centuries. These confraternities were established in parishes or their suffragans in more than half of the 350 parishes then in the Diocese of Girona. Also, a large part of the population was part of the confraternity (although, obviously, being registered in the confraternity book did not necessarily entail an active participation to the confraternity) and in this way the confraternities shaped to the devotion and, in some way, they institutionalized it. This institutionalization of the devotion happened mainly thanks to the Dominicans and the Counter-Reformation, but also thanks to the fundamental role of parishes and parish priests as well as the parishioners will and desires in Modern era societies. The confraternities of the Rosary are sponsors of the various liturgical objects and images that are part of the confraternity’s spaces and rituals. The images are present in all of the confraternity’s events and places both public (processions) and private (memorials or masses). There is a great variety of works, ranging from altarpieces, processional images, flags, pallia, jewelry and objects crafted in precious metals to clothing; all of which should be considered together in relation to their use, space, and the ritual that activates them. These specificities bring to rethink the images beyond their understanding as artworks and within the traditional context of study of art history; it is precisely for this reason that this dissertation provides as well an anthropological perspective on the devotion of the Rosary. This dissertation also documents a large number of images and liturgical objects that were part of the cult (most of them no longer extant) and commissioned by the confraternities of the Rosary in the dioceses of Girona.