Frederic Mompou: música i pensament. La fluïdesa de l’ésser i la creativitat musical (1893-1987)

Abstract

La música de Frederic Mompou (1893-1987) ha viscut en una paradoxa: d'una banda la seva estètica ha estat difícil de situar al segle XX, ha tingut poca visibilitat en els repertoris del concertisme internacional i en els àmbits acadèmics de formació pianística. Alhora, ha estat el compositor, o un dels dos o tres compositors, que ha generat més bibliografia de tota la història de la música espanyola, interès que ha anat creixent en els darrers anys del segle XX i principis de segle XXI. El contingut de la tesi neix de la hipòtesi que aquesta circumstància ve donada per un dèficit d'anàlisi i d'informació del pensament del compositor en relació a la seva creativitat musical. Per aquesta raó, la tesi analitza el vincle d'aquests dos àmbits a través del qual podem obtenir respostes a aquesta circumstància paradoxal i obtenir conclusions que amplien la visió interpretativa de la naturalesa creativa i de l'estil compositiu del compositor. La tesi demostra el vincles estrets entre la música i el pensament de Mompou, analitza els aspectes en els quals es manifesta i concreta els elements morfològics musicals on queden constatats. El contingut de la recerca posa en relació tres àmbits diferenciats: les vivències, el pensament i la música. El redactat de la tesi s'estructura en tres capítols titulats Impressions, Reflexions i Expressions. El primer capítol, Impressions, és el més breu, i de manera introductòria, analitza les vivències que van influir en la manera de pensar del compositor, el segon capítol, Reflexions, analitza i posa al descobert el pensament filosòfic, estètic i el pensament sobre la interpretació al piano, i el tercer capítol, Expressions, analitza fragments de les seves partitures per a piano, en els quals trobem reflectit l’essència del pensament del compositor. Un dels aspectes rellevants de la tesi és l'aportació de documentació manuscrita original, no publicada i poc coneguda, que constata l'interès de Frederic Mompou pels conceptes filosòfics existencials que es remunten a la seva joventut. També aporta documentació original manuscrita desconeguda sobre la seva faceta poètica i manuscrits que combina petites composicions musicals amb textos poètics breus. De la documentació original utilitzada també cal destacar l'epistolari personal i el de la seva família i amics, al qual hem pogut tenir accés. Les anàlisis musicals obtinguts en relació al pensament de Frederic Mompou, demostren que la seva estètica i el seu estil compositiu ve determinat pel que podem anomenar "un estat de fluïdesa conscient", que va trobar en l'acció de fluir, una semiòtica musical coherent d'acord a la seva personalitat, la seva naturalesa artística i el seu pensament. Aquest fet el situa en una posició d'outsider en el context de la música d'Occident del segle XX i ens convida a fer una ampliació de com hem d'interpretar la seva obra i la seva ubicació estètica en el present.

The music of Frederic Mompou (1893-1987) has existed in a paradox: on one hand it’s aesthetics has been difficult to locate within the 20th century, having little visibility in the international concert repertory and in the academic training of pianists, and on the other hand he has been the composer, or at least one of the two or three, who has generated the most bibliography in the history of music in Spain. The interest in this composer has been growing in the last years of the twentieth and first years of the twenty-first centuries.

The content of the thesis begins from the hypothesis that there is a deficit in both analysis and information about the composer’s thinking in relation to his musical creativity. For this reason the thesis analyzes the connection of these two aspects through which we can obtain answers to this paradoxical circumstance and arrive at conclusions that enhance the interpretive vision of the creative nature and compositional style of the composer.

The thesis demonstrates the close ties between Mompou’s music and thought, analyses the aspects in the ways they manifest, and defines the musical morphological elements that remain constant. The content of the research relates three different aspects: life experience, thinking, and music. The thesis is structured in three chapters titled Impressions, Reflections, and Expressions. The first chapter, Impressions, is the shortest, and serves as an introduction, analyzing the life experience that has influenced the composer’s way of thinking. The second chapter, Reflections, analyses and exposes the philosophical thought, aesthetic, and piano interpretation. The third chapter, Expressions, analyses excerpts of his piano scores in which we find reflected the essence of the composer’s thought.

One of the relevant aspects of the thesis is the contribution of little known, previously unpublished original manuscript documentation that proves Frederic Mompou’s interest in philosophical concepts that date back to his youth. It also brings to light his poetic interest and manuscripts where he combines short musical compositions with brief poetic texts. From the original documentation used it is important to highlight his personal correspondence, as well as that of his family and friends, to which we have had access. The musical analysis obtained in relation to Mompou’s thought show that his aesthetic and his compositional style are determined by what we could call “a state of conscious fluidity,” which has found its way to a musical semiotic that corresponds to his personality, to his artistic nature, and to his thought. This fact puts him in a position of the “outsider” in the context of Western music of the twentieth century and invites us to expand how we should interpret his music and further define his aesthetic placement in the present.