Videojocs i subjectivitat femenina: Construcció de la desafecció

Abstract

Aquest treball de recerca s’interessa per la construcció de la desafecció que senten les nenes pels videojocs. El focus se situa en les interaccions i les relacions afectives i de poder que s’estableixen en l’àmbit familiar entre mare i filla. L’objectiu principal és oferir un enfocament empíric i sistemàtic que permeti una nova manera d’abordar el fenomen de la desafecció pels videojocs com una àrea d’interès per a la psicologia social des d’una mirada performativa de la subjectivitat femenina. D’acord amb la formulació del problema, la recerca es desenvolupa en diferents etapes, a partir d’un dispositiu etnogràfic que inclou un conjunt d’entrevistes realitzades principalment a les mares i l’observació de com aquestes juguen amb les seves filles. Des d’una mirada conceptual híbrida centrada en el paper de les emocions i els afectes, els resultats obtinguts s’estructuren a partir de tres geometries o mapes analítics orientats a explicar com es construeix el fenomen de la desafecció i mostren la importància del paper de la mare en el procés de construcció de la subjectivitat de gènere en les nenes. En el context d’una societat tecnològica, el rerefons de la desafecció pels videojocs es troba en la performativitat i la performació de gènere. Els principals eixos teòrics que donen sentit a les dades passen per l’articulació entre l’habitus de Bourdieu, les microrelacions de poder de Foucault i la performativitat de Butler i la performació de Goffman. Un dels objectius de l’estudi és delimitar els conceptes i les evidències que permeten pensar i parlar de la desafecció de les nenes pels videojocs com quelcom obvi i natural. En aquesta normativitat genèrica s’estableix l’ordre patriarcal, els costums, creences, valors i mandats. Des d’aquesta normativitat també s’educa a les nenes per tal que adeqüin a la norma els comportaments, actituds, preferències, sentiments, desitjos, inquietuds, emocions, estratègies, etcètera. Així, quan s’ha interioritzat la norma, la desafecció es mostra com si fos espontània i natural. La desafecció, però, no sorgeix del no res. Es va forjant i interioritzant en el procés de subjectivitat de gènere. Un cop s’instaura, la desafecció sotmet, performa la subjectivitat i s’incorpora com una forma de ser que es manté estable en el temps. A partir de l’anàlisi narrativodiscursiva del corpus obtingut en el treball de camp, els resultats obtinguts en el procés de recerca mostren com la desafecció de les nenes pels videojocs es construeix gradualment a partir de les interaccions entre mares i filles, i es representen en mapes analítics que s’orienten a explicar com es construeix aquest fenomen de la desafecció, a partir de: (1) les relacions d’afecte i de poder, (2) les activitats, i (3) les relacions corpòria-afectives que s’estableixen entre mare i filla.

This research explores the construction of disaffection towards video games among young girls. The project aims to investigate the interactions and the affective/power relationships between mother and daughter within the family circle. Its main objective is to offer an empirical and systematic approach, thus enabling a new way to tackle the video game disaffection phenomenon within social psychology from a performative view of feminine subjectivity. On the basis of the problem statement, this research has been developed through different stages following an ethnographic device that includes a set of interviews conducted with the mothers and the observance of how they play with their daughters. From a hybrid conceptual perspective focused on the role of emotions and affections, the results are arranged in three geometries or analytical maps oriented to explain how disaffection phenomena take place. These maps show the importance of the role of the mothers when constructing gender subjectivity in children. In the current context of a technological society, the video games disaffection background is found in performativity and gender performance. The main theoretical axes giving meaning to the data are based on Bourdieu’s concept of habitus, Foucault’s concept of power relations in their micro-manifestations, Butler’s concept of performativity and Goffman’s concept of performance. The study seeks to determine the concepts and the evidence that proof young girls’ disaffection towards videogames as something natural and obvious. Within the current gender normativity, traditional patriarchal order, customs, beliefs, values and rules are established. Following this normativity, young girls are educated so that they fit into rules, behaviors, attitudes, preferences, feelings, desires, concerns, emotions, strategies, etcetera. Thus, once the norm is internalized, disaffection seems to be spontaneous and natural. Nevertheless, disaffection does not appear out of nowhere. It is shaped and internalized during the process of gender subjectivity. After being established, disaffection performs subjectivity and it is assimilated as a way of being that remains steady later in life. From the narrative-discursive analysis of the corpus obtained during the fieldwork, the results show how young girls’ disaffection towards video games is gradually shaped from the interaction between mothers and daughters. These results are represented in three analytical maps meant to explain how this disaffection phenomenon is constructed from (1) relationships of power and affection (2) activities (3) affective relationships and bodily processes between mother and daughter.