Proposta d'un model d'equacions estructurals per a l'estudi de l'efecte de l'activitat física en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual

Abstract

Les persones amb discapacitat intel·lectual no practiquen els nivells suficients d’activitat física per que aquesta impliqui una millora de la seva qualitat de vida. Estudiar la relació entre ambdós constructes és clau per afavorir-la en cas de que no es doni. L’objectiu d’aquesta tesi és, per tant, identificar quin impacte produeix la pràctica d’activitat física en la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual avaluant cadascuna de les vuit dimensions que la defineixen segons el criteri internacionalment acceptat. Per a fer-ho s’han validat dos instruments per avaluar, per una banda, la qualitat de vida en termes de resultats personals i, per l’altra, les necessitats i estratègies de suport en l’àmbit de l’activitat física. El primer instrument l’hem obtingut de la traducció i adaptació de la Personal Outcomes Scale i el segon s’ha elaborat ex-novo degut que en la bibliografia consultada no disposàvem de cap eina que s’ajustés a la nostra finalitat. La mostra ha estat formada per persones adultes amb discapacitat intel·lectual (n=529), els seus professionals de referència (n=522) i un membre de la família (n= 462). A tots ells se’ls va administrar els dos instruments per entrevistadors prèviament formats. A partir de les dades obtingudes en cada instruments s’han examinat tant la fiabilitat i la validesa; i posteriorment s’han estimat els paràmetres estructurals que ens han permès confirmar que l’activitat física té un impacte significatiu en la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. Cadascuna de les fases realitzades i els resultats corresponents obtinguts han donat lloc als quatre articles que es presenten en aquesta tesi.

Las personas con discapacidad intelectual no practican suficiente actividad física para que ello represente una mejora de su calidad de vida. Estudiar la relación entre ambos constructos es clave para favorecerla en caso de que no se dé. El objetivo de esta tesis es, por tanto, identificar qué impacto produce la práctica de actividad física en la calidad de vida de personas con discapacidad intelectual evaluando cada una de las ocho dimensiones que la definen según el criterio internacionalmente aceptado. Para ello se validaron dos instrumentos para evaluar, por una parte, la calidad de vida en términos de resultados personales y, por otra, las necesidades y estrategias de ayuda en el ámbito de la actividad física. El primer instrumento se obtuvo a partir de la traducción y adaptación de la Personal Outcome Scale y el segundo se elaboró ex-novo debido que en la bibliografía consultada no se dispuso de ninguna prueba que se ajustara a nuestra finalidad. La muestra estuvo compuesta por personas adultas con discapacidad intelectual (n=529), sus profesionales de referencia (n=522) y un miembro de la familia (n=462). A todos ellos se les administró los dos instrumentos mediante entrevistadores previamente formados. A partir de los datos obtenidos en cada instrumento se examinaron tanto la fiabilidad como la validez y, posteriormente se estimaron los parámetros estructurales que nos ha permitido confirmar que la actividad física tiene un impacto significativo en la mejora de la calidad de vida en las personas con discapacidad intelectual. Cada una de las fases realizadas y resultados correspondientes ha dado lugar a los cuatro trabajos que se presentan en esta tesis.

People with intellectual disabilities do not get enough physical activity so that it represents an improvement in their quality of life. To study the relationship between both constructs is important to favor it if you do not give. The aim of this thesis is therefore to identify what impact does the practice of physical activity on the quality of life of people with intellectual disabilities evaluating each of the eight dimensions that define it according to internationally accepted criteria. For this, two questionnaires for assessing, on the one hand, the quality of life in terms of personal outcomes and, on the other, needs and assistance strategies in the area of physical activity were validated. The first instrument was obtained from the translation and adaptation of the Personal Outcome Scale and the second was drawn up ex-novo because in the literature were not available no evidence that suited our purpose. The sample consisted of adults with intellectual disability (n = 529), their professional reference (n = 522) and a member of the family (n = 462). All of them were given the two instruments by interviewers previously trained. From the data obtained in each instrument both reliability and validity were examined, then the structural parameters estimation enabled us to confirm that physical activity has a significant impact on improving the quality of life in people with estimated intellectual disability. Each of the phases made and corresponding results has led to the four works presented in this thesis.