Universitat Ramon Llull
Ruiz Caballero, Carlos
2016-01-21
550 p.
Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna
En aquest treball, es descriu l'estat de l'ensenyament de l'assignatura d'Ètica i Deontologia periodístiques, s'explica la percepció dels periodistes sobre diverses qüestions ètiques i es comparen les respostes de professors i informadors sobre alguns aspectes concrets el 2012 a Espanya. Com en aquest moment la universitat espanyola es trobava en plena transició a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), s'analitza també una mostra de programes impartits en llicenciatura i grau per un mateix professor, a fi de determinar si s'estava produint o no una millora en la qualitat de l'ensenyament. Tot això s'acompanya, a més, d’una perspectiva històrica que permet conèixer millor l'evolució de l'ensenyament de la matèria i dels dilemes morals, l'ètica, la deontologia i l’autoregulació dels professionals. Aquesta informació s'ha obtingut a partir de dues enquestes en línia, una a docents i una altra a periodistes, així com d'una anàlisi de contingut i bibliogràfica, respectivament. En la part acadèmica, el lector podrà conèixer qui impartia aquesta matèria en la carrera de Periodisme a les facultats de Comunicació espanyoles, què ensenyaven i com ho feien durant el curs 2011-2012. I esbrinarà, per exemple, que els professors es plantegen fites educatives molt pràctiques i ambicioses, però que després no són coherents amb els sistemes d'avaluació emprats, més propis de classes magistrals i teòriques. També podrà comprovar que la implantació del sistema de Bolonya encara no es trobava plenament assentada, amb més canvis superficials que significatius. En el bloc dedicat a la professió, s'aprecia amb claredat que els periodistes es troben tan preocupats per la falta de llibertat i autonomia dins de la seva pròpia empresa que són incapaços de pensar en les repercussions del seu treball de cara a la ciutadania i la consegüent pèrdua d'identitat i sentit del seu treball. El capítol històric ajuda a comprendre com les dictadures, sobretot la franquista, van impedir un desenvolupament adequat de la llibertat i, per tant, de la responsabilitat. Això s'aprecia tant en la docència, on es va confondre i se segueix confonent la moral amb l'ètica, l'ètica amb la deontologia i la deontologia amb l'autoregulació; però també en la professió, on els periodistes es mostren incapaços de buscar solucions conjuntes per por de perdre la seva fràgil llibertat. La tesi constitueix una invitació al coneixement mutu, de tal manera que acadèmics i professionals puguin comprendre's i alçar ponts de col·laboració que beneficiïn ambdues parts i, indirectament, tota la societat.
En este trabajo se describe el estado de la enseñanza de la asignatura de Ética y Deontología periodísticas, se explica la percepción de los periodistas sobre diversas cuestiones éticas y se comparan las respuestas de profesores e informadores sobre algunos aspectos concretos en 2012 en España. Como en ese momento la universidad española se hallaba en plena transición al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), se analiza también una muestra de programas impartidos en licenciatura y grado por un mismo profesor, a fin de determinar si se estaba produciendo o no una mejora en la calidad de la enseñanza. Todo ello se acompaña, además, con una perspectiva histórica que permite conocer mejor la evolución de la enseñanza de la materia y de los dilemas morales, la ética, deontología y autorregulación de los profesionales. Dicha información se ha obtenido a partir de dos encuestas en línea, una a docentes y otra a periodistas, así como de un análisis de contenido y bibliográfico, respectivamente. En la parte académica, el lector podrá conocer quiénes impartían dicha materia en la carrera de Periodismo en las facultades de Comunicación españolas, qué enseñaban y cómo lo hacían durante el curso 2011-2012. Y averiguará, por ejemplo, que los profesores se plantean metas educativas muy prácticas y ambiciosas, pero que después no son coherentes con los sistemas de evaluación empleados, más propios de clases magistrales y teóricas. También podrá comprobar que la implantación del sistema de Bolonia todavía no se hallaba plenamente asentada, con más cambios superficiales que significativos. En el bloque dedicado a la profesión, se aprecia con claridad que los periodistas se hallan tan preocupados por la falta de libertad y autonomía dentro de su propia empresa que son incapaces de pensar en las repercusiones de su trabajo de cara a la ciudadanía y la consiguiente pérdida de identidad y sentido de su trabajo. El capítulo histórico ayuda a comprender cómo las dictaduras, sobre todo la franquista, impidieron un desarrollo adecuado de la libertad y, por tanto, de la responsabilidad. Esto se aprecia tanto en la docencia, donde se confundió y se sigue confundiendo la moral con la ética, la ética con la deontología y la deontología con la autorregulación; pero también en la profesión, donde los periodistas se muestran incapaces de buscar soluciones conjuntas por miedo a perder su frágil libertad. La tesis constituye una invitación al conocimiento mutuo, de tal manera que académicos y profesionales puedan comprenderse y tender puentes de colaboración que beneficien a ambas partes e, indirectamente, a toda la sociedad.
This paper describes the status of the teaching of the subject of Journalistic Ethics and Deontology, the perception of journalists on various ethical issues and the responses of teachers and reporters about some specific aspects are compared in 2012 in Spain. As at that time Spanish university was in full transition to the European Higher Education Area (EHEA), is also analysed a sample of programs taught in “licenciatura” and “grado” by the same teacher, to determine if it was occurring or not improvement in the quality of teaching. Besides, all of this is accompanied by a historical perspective to gain understanding into the development of ethics teaching and moral, ethical, deontological and professional self-regulation. Such information has been obtained from two online surveys, one from teachers and other from journalists, as well as a content analysis and literature respectively. On the academic side, readers will know who taught one particular subject in the career of Journalism at Communication schools in Spain, what taught and how they did during 2011-2012. And you'll find out, for example, that teachers arise very practical and ambitious educational goals, but are not consistent with employee evaluation systems, more typical of conference and lectures. You can also verify that the implementation of the Bologna system was not yet fully established, with more superficial than significant changes. In the section dedicated to the profession, we see clearly that journalists are so concerned about the lack of freedom and autonomy within their own company that are unable to think about the impact of their work on citizenship and the consequent loss of identity and sense of their work. The historical chapter helps to understand how dictatorships, particularly Franco’s, prevented adequate development of freedom and therefore responsibility. This is reflected both in teaching, where became confused and continues to confuse morality with ethics, ethics and deontology and deontology and self-regulation; but also in the profession, where journalists are incapable of finding joint solutions for fear of losing his fragile freedom. The thesis is an invitation to mutual knowledge, so that academics and professionals can understand and build bridges of cooperation to benefit both and indirectly the whole society.
Periodismo; Ética; Deontología; Autorregulación; Educación; Enseñanza; Periodisme; Ètica; Deontologia; Autoregulació
070 - Newspapers. The Press. Journalism. Information Science; 17 - Ethics. Practical philosophy; 3 - Social Sciences; 316 – Sociology. Communication; 378 - Higher education. Universities
Ciències Socials i Jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
