Els molins paperers. Origen, arquitectura, funció i evolució (Comarca de Capellades, 1700-1950)

Abstract

La manufactura paperera catalana va excel·lir en determinades zones amb la construcció, majoritàriament al llarg del segle XVIII, de nombrosos i característics molins paperers, edificis on es realitzen totes les fases del procés productiu, amb la divisió de treball i la consegüent distribució d’espais diferenciats, en el que es podria considerar un anticipat procés fabril. L’origen d’aquests molins paperers, el procés constructiu, les característiques de la seva arquitectura i la funció dels seus espais conformen la base prioritària d’aquesta recerca.

Com a objecte d’estudi, considerem el molí paperer com un edifici singular, amb unes característiques estructurals, formals i funcionals pròpies que es manifesten, per una banda, externament, i li confereixen uns trets visualment identificables. Per altra part, les mateixes condicions, determinen una distribució ordenada dels espais interiors, ben delimitats i organitzats segons la seva doble funció: productiva, en primer lloc –fer paper, la seva raó de ser- però també residencial. Manufactura i habitatge en una unitat que documentalment es menciona sovint amb el nom de Casa fàbrica de molí paperer, en una clara adequació forma – funció.

L’objectiu general de la recerca és recollir, documentar, analitzar i presentar les característiques d’aquest patrimoni i posar en valor el nombre i atributs -quantitat i qualitat- del mateix. Com el subtítol indica, es consideren diversos factors: històrics, constructius, arquitectònics, socials i funcionals, com correspon a aquesta notable manifestació de patrimoni industrial. L’àmbit geogràfic objecte d’estudi es la denominada, en termes paperers, Comarca de Capellades, un dels nuclis catalans més actius. L’etapa cronològica s’estén des de principis del segle XVIII, amb l’inici d’una època de gran activitat constructiva, fins a mitjans del XX, quan bona part dels últims molins paperers van perdent la seva funció i les seves característiques.

La tesi es presenta en dos volums. En el primer s’exposa el contingut principal, o tesi pròpiament dita i el segon volum inclou l’apèndix documental i gràfic.

El volum 1 s’inicia amb un text previ, amb la presentació i la introducció general de la recerca. El cos del treball s’articula en quatre parts. Els continguts de cada una d’aquestes parts es despleguen en diversos apartats, capítols i punts, seguint els objectius plantejats. A la part I. ESTABLIMENTS PAPERERS. CONTEXT PRODUCTIU I TERRITORIAL, s’analitzen i sistematitzen les característiques d’implantació i els factors favorables per a la formació de nuclis paperers, les pautes històriques i territorials i les bases que conformen la gènesi del molí paperer.

La part II. ELS MOLINS PAPERERS. CONSTRUCCIÓ I ANÀLISI ARQUITECTÒNICA I FUNCIONAL, constitueix el nucli del treball. S’analitzen els aspectes constructius i arquitectònics dels edificis paperers: materials, elements, distribució d’espais i funció de cada un. Aquest estudi, individual i comparatiu, fa possible establir una tipologia ben precisa, atenent a factors permanents i a altres de variables, que permeten definir com a iguals i diferents, tots i cada un dels molins paperers, i així es confirma en l’anàlisi arquitectònica i es distingeix en l’estudi monogràfic. Es dedica un capítol específic als oficis de la construcció, documentant l’aportació de mestres d’obres i altres artífexs. Dintre del conjunt funcional s’examinen les marques de fàbrica, de gran valor documental, comunicatiu, comercial i estètic. De la “casa”, com a habitatge situat dintre de la construcció general, s’examinen les condicions i la distribució de les estances, així com situacions pròpies de la vida domèstica. Es constata el vincle casa i fàbrica i la connexió amb l’entorn, amb la formació de característics paisatges paperers.

En la part III. ESTUDI MONOGRÀFIC, s’apliquen conceptes estudiats i s’aprofundeix en un estudi individualitzat distribuït en tres apartats: edificis, oratoris –com a integrants d’espais residencials- i inventari, amb una ressenya completa –text i imatge- de tots i cada un dels quaranta-sis molins paperers comarcals.

En l’última part, IV. CLOENDA I QÜESTIONS COMPLEMENTÀRIES, s’exposen i confirmen les conclusions generals i es detallen les referències que faciliten la lectura i comprensió del treball, com són: un glossari de termes paperers, un compendi cronològic de la història del paper i les seves manifestacions, la bibliografia completa i l’índex general.

El volum 2 inclou l’apèndix documental i l’apèndix gràfic. En el primer, es reprodueix una selecció de textos formada per cent documents, que fonamenten, confirmen i amplien temes i conceptes examinats. Les imatges, per la seva part, exposen , il·lustren i ratifiquen les característiques formals, estructurals i plàstiques del patrimoni arquitectònic i industrial paperer.

The Catalan paper manufacturing excelled in certain areas with the construction, mostly along the eighteenth century, of numerous and characteristic paper mills, where all stages of the production process were done, with the appropriate division of work performed and the resulting separation of differentiated areas, which could be considered an anticipated manufacturing process.

As an object of study, we consider the paper mill as a unique building, with its own structural, formal and functional characteristics, that give these buildings their characteristic external appearance, with its visually identifiable features. At the same time, these same conditions determine an orderly distribution of the interior areas, well defined by its dual role: paper production, its raison d'être, but also residential. Manufacturing and housing went hand in hand in this single unit that in literature is often referred to as Paper mill factory house.

The overall objective of this research is to collect, document, analyse and present the features of these paper mills and to highlight the large number and significance of this heritage.

The geographic area under study is called, in papermaking terms, District of Capellades, one of the regions with the highest activity in this field in Catalonia. The chronological period stretches from the early eighteenth century until the mid-twentieth century, when many of the last paper mills lost their characteristics and function.

The thesis is presented in two volumes. In Volume 1 the main content is explained. The distinctive features of the papermaking buildings are analysed, linked and systematized: its origins and location factors, formal and structural characteristics and the organization and function of its spaces. Certain typological categories are established and the creation of productive centers and papermaker landscapes are verified. Within the functional traits, different trademarks are examined, with their notable documental, commercial, communicative and aesthetic values. The monographic part is dedicated to the study of buildings, oratories — as part of domestic spaces — and to the inventory of each and every one of the forty-six paper mills in the county. The final conclusions complete this study. In addition a glossary and a chronological summary of the history of paper are provided.

Volume 2 includes the graphic and documentary appendixes, with a wide collection of texts that support and further explain topics and concepts discussed. The included images show and confirm the formal, structural and artistic characteristics of the paper heritage.