Rituals funeraris islàmics transnacionals. La repatriació de difunts entre Catalunya i Kolda (Senegal)

Abstract

Aquesta tesi és el fruit d’una recerca etnogràfica sobre els rituals funeraris i la gestió de la mort entre els musulmans a Catalunya, particularment aquells originaris de la regió de Kolda (Senegal).

La regió de Kolda o Fuladú està situada al sud del país i és una de les regions més empobrides de Senegal. La major part dels seus habitants pertanyen a l’ètnia fulbe i són musulmans. Des de mitjans de la dècada dels dos mil, Catalunya s’ha convertit en un destí privilegiat pels migrants procedents d’aquesta regió, majoritàriament d’homes joves procedents de zones rurals i arribats de forma irregular en els darrers deu anys.

La repatriació és l’opció preferida i la pràctica majoritària en aquest col·lectiu, en el cas eventual de mort a Catalunya. La repatriació és una pràctica que suposa una important càrrega econòmica, que genera sovint l’activació de xarxes formals i informals -per la societat catalana- per fer front a la gran despesa de diners i esforços que implica traslladar un difunt a Senegal.

La decisió de ser enterrat a Catalunya o a Kolda, d’altra banda, posa sobre la taula alguns conflictes en relació a les dificultats per realitzar a Catalunya un enterrament segons marquen les prescripcions islàmiques. Tot i així, com es veurà, tant la repatriació com l’enterrament in situ, suposen la violació d’algunes d’aquestes prescripcions islàmiques.

Així doncs, si sovint la qüestió per la preferència de l’enterrament al país d’origen per part dels immigrants musulmans a Europa es presenta com un problema lligat als debats sobre diversitat religiosa proposo que és necessari posar de manifest les dimensions més complexes d’aquest fenomen. La repatriació és també un moment d’important expressió identitària tant per l’individu (malalt o si ha pres disposicions prèvies) com per la comunitat immigrada. Pels mateixos informants, la preferència per la repatriació es justifica tant amb arguments referits a la religió com al retorn al lloc i amb la família en origen.

L’elecció del lloc de sepultura en un context de migració és, doncs, una forma de vincular-se a un grup de referència i amb un espai de referència. D’una banda, un grup i un espai de referència que es troba al país d’origen. De l’altra, també un grup de referència constituït per la comunitat immigrada que es mobilitza i activa per organitzar la repatriació.

Aquesta tesi ha perseguit descriure un procés que no pot entendre’s tant sols des de Catalunya i per tant, és fruit d’una etnografia multisituada realitzada en dos escenaris diferents però interconnectats a Catalunya i a Kolda, al país d’origen i d’instal·lació.

L’objectiu principal d’aquesta tesi és, doncs, l’estudi etnogràfic de la pràctica de la repatriació de cadàvers –i, en menor mesura, del retorn de malalts- entre musulmans originaris de la regió de Kolda i residents a Catalunya. Per tant, els objectius han estat, d’una banda, descriure aquest procés de repatriació. De l’altra, inquirir sobre les motivacions que permeten explicar la preferència per la repatriació, tan estesa i ben organitzada. L’anàlisi d’aquestes dades pretén, fonamentalment, respondre a una pregunta inicial: quines són les raons que expliquen aquesta preferència? Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que per respondre aquesta pregunta caldrà considerar que la repatriació de cadàvers entre Catalunya i Kolda (i la seva organització) és, en si mateixa, un nou ritual funerari de dimensions transnacionals.

Since the early 2000’s, Spain and particularly Catalonia, has become a popular destination for migrants coming from Kolda (Senegal), one of the most impoverished regions in Senegal inhabited mostly by Muslim Fulani people. Most of these migrants are young men coming from rural areas and entering irregularly in Spain. These processes of migration entail the establishment of transnational networks between the two regions, in which religion and ritual play a crucial role.

In case of eventual death in Catalonia, most of these migrants declare that their bodies be repatriated to Kolda. By virtue of this, most of them are actually repatriated if they die in Catalonia. Here we see a new funerary ritual emerging in a new transnational context; in Catalonia (ritual bathing of the body, prayers, solidarity strategies) and in Kolda (funeral prayer, burial).

The decision to be buried in Catalonia or in Kolda brings about some conflicts regarding the difficulties for a proper Muslim burial in Catalonia. At the same time, it is a moment for identitary expression, both for the individual as well as for the migrant community. Repatriation is well organized by the migrant community using solidarity networks in a manner that allows us to talk about repatriation as being a collective process and a mechanism for community building based on religious identity and a common origin.

This thesis is the result of ethnographic research conducted in Catalonia and Kolda. The research has been focused on the social, economic, cultural and religious circumstances involved in the act of dying in migration and the process of corpse repatriation to the country of origin. The main purpose of this thesis is, thus, an ethnographic study of the practice of corpse repatriation –and to a lesser extent of the return of sick persons. The objectives are, on the one hand, to describe this process of repatriation, in terms of its performance and organization, and on the other to inquire about the motivations that can explain the preferences amongst migrant communities from Kolda for repatriation.