Construcción de la Alianza Terapéutica en Terapia de Pareja con Trastorno Depresivo Mayor

Abstract

L’aliança terapèutica es considera una condició necessària per l’òptim desenvolupament de la teràpia considerant-se com a un bon predictor de l’evolució del procés terapèutic i un element facilitador en el resultat de la teràpia. S’ha demostrat en la investigació de procés-resultat que l’aliança prediu el resultat en la teràpia de parella i de família, tot i que la construcció de l’aliança terapèutica és més complexa en aquests casos, i existeix una quantitat limitada d’estudis dirigits a conèixer la relació entre aliança i el resultat final de la teràpia. Els estudis en aquesta línia demostren que les intervencions ambdós cònjuges són eficaços per a la depressió. Des del model sistèmic, s’ha profunditzat sobre la relació entre la depressió i els conflictes relacionals com a una forma d’alleujar la depressió, canviant els patrons de relació disfuncionals. L’objectiu principal d’aquesta investigació és analitzar i comparar, des del model sistèmic, com es construeix l’aliança terapèutica en teràpia de parella quan un dels dos cònjuges està diagnosticat d’un Trastorn Depressiu Major i en els que s’obté diferent resultat, en base a la simptomatologia depressiva al final del tractament. Els participants de l’estudi són 10 casos gravats de teràpia de parella; 5 casos que milloren la simptomatologia depressiva al final de la teràpia i 5 casos que no milloren la simptomatologia depressiva al final del tractament. Per valorar el canvi simptomàtic es van tenir en compte les puntuacions pre i post de l’Inventari de Depressió de Beck II (BDI-II) per a determinar el rang clínic previ i posterior a la teràpia i per analitzar la construcció de l’aliança terapèutica en la segona, sisena i última sessió es va utilitzar l’instrument Sistema para la Observación de la Alianza Terapéutica en Intervención Familiar (SOATIF-o). S’ha realitzat un anàlisi descriptiu, de variància i seqüencial, aquest últim amb el Analizador Secuencial del Propósito General (GSEQ) per examinar els patrons seqüencials en la construcció de l’aliança entre els casos de millora i no millora simptomàtica. Els resultats indiquen que existeixen diferències significatives respecte els casos de millora i no millora simptomàtica en relació a la construcció de l’aliança terapèutica. I que l’aliança és un procés dinàmic i que fluctua al llarg del tractament. Per tant, és essencial que aquesta s’avaluï en un anàlisi de micro-procés al llarg de la teràpia, sent així un element que ofereix el terapeuta una valuosa informació sobre com s’està desenvolupant el procés terapèutic en casos en que un dels dos cònjuges és diagnosticat d’un Trastorn Depressiu Major. Concloem que aquesta investigació posa de relleu la complexitat de l’aliança terapèutica en teràpia de parella i que aquesta és un factor essencial per entendre el procés i el resultat de la teràpia. Considerem que la teràpia de parella requereix d’un recorregut més ampli que demostri la importància de l’aliança terapèutica en diferents contextos i problemàtiques. I esperem que mitjançant aquesta investigació s’hagin donat eines als terapeutes per tal d’obtenir un òptim resultat en el procés psicoterapèutic, ja que la psicoteràpia no es pot entendre al marge d’establir una relació interpersonal forta i positiva entre la parella i el terapeuta.

La alianza terapéutica se considera una condición necesaria para el óptimo desarrollo de la terapia considerándose un buen predictor de la evolución del proceso terapéutico y un elemento facilitador en el resultado de la terapia. Se ha demostrado en la investigación de proceso-resultado que la alianza predice el resultado en la terapia en la terapia de pareja y de familia, aunque la construcción de la alianza terapéutica es más compleja en estos casos y existe una cantidad limitada de estudios dirigidos a conocer la relación entre la alianza y el resultado final de la terapia. Los estudios en esta línea demuestran que las intervenciones con ambos cónyuges son eficaces para la depresión. Desde el modelo sistémico, se ha profundizado sobre la relación entre la depresión y los conflictos relacionales como una forma de aliviar la depresión, cambiando los patrones de relación disfuncionales. El objetivo principal de esta investigación es analizar y comparar, desde el modelo sistémico, como se construye la alianza en terapia de pareja cuando uno de los dos cónyuges está diagnosticado de un Trastorno Depresivo Mayor y en los que se obtiene diferente resultado, en base a la sintomatología depresiva al final del tratamiento. Los participantes del estudio son 10 casos grabados de terapia de parella; 5 casos que mejoran la sintomatología depresiva al final de la terapia y 5 casos que no mejoran la sintomatología depresiva al final del tratamiento. Para valorar el cambio sintomático se tuvieron en cuenta las puntuaciones pre y post del Inventario de Depresión de Beck II (BDI-II) para determinar el rango clínico previo y posterior a la terapia y para analizar la construcción de la alianza terapéutica en la segunda, sexta y última sesión se utilizó el instrumento Sistema para la Observación de la Alianza Terapéutica en Intervención Familiar (SOATIF-o). Se ha realizado un análisis descriptivo, de varianza y secuencial, este último con el Analizador Secuencial del Propósito General (GSEQ) para examinar los patrones secuenciales en la construcción de la alianza entre los casos de mejora y no mejora sintomática. Los resultados indican que existen diferencias significativas respecto los casos de mejora y no mejora sintomática en relación a la construcción de la alianza terapéutica. Y que la alianza es un proceso dinámico y que fluctúa a lo largo del tratamiento. Por lo tanto, es esencial que ésta se evalúe en un análisis de micro-proceso a lo largo de la terapia, siendo así un elemento que ofrece al terapeuta una valiosa información sobre cómo se está desarrollando el proceso terapéutico en casos en que uno de los dos cónyuges está diagnosticado de un Trastorno Depresivo Mayor. Concluimos que esta investigación pone de relieve la complejidad de la alianza terapéutica en terapia de pareja y que ésta es un factor esencial para entender el proceso y el resultado de la terapia. Consideramos que la terapia de pareja requiere de un recorrido más amplio que demuestre la importancia de la alianza terapéutica en diferentes contextos y problemáticas. Y esperamos que mediante esta investigación se hayan podido dar herramientas a los terapeutas para obtener un óptimo resultado en el proceso psicoterapéutico, ya que la psicoterapia no se puede entender al margen de establecer una relación interpersonal fuerte y positiva entre la pareja y el terapeuta.

Therapeutic alliance is considered a necessary condition for the optimal development of therapy, a good predictor of the evolution of the therapeutic process and a facilitator in the outcome of therapy. The relationship between the therapeutic alliance as a common factor in psychotherapy and treatment outcome has been researched in diverse forms of therapy, such as family therapy and couple therapy. The dynamics of the therapeutic alliance in couple therapy is more complicated than in individual psychotherapeutic processes; nevertheless, there exist a limited number of investigations aimed at understanding the relationship between the therapeutic alliance and the evolution of this type of therapy. Researchers have been interested in the treatment of couples as a form of alleviating depression, supposedly by changing the patterns of dysfunctional relationships. The systemic model provides a framework specifically designed to address relationship patterns in the treatment of couples. Including the couples in the treatment has proved to be effective when treating patients with depression. The purpose of this study is to compare the differences in the construction of the therapeutic alliance, from the systemic model, in cases of couple therapy with different end results in treatment with relation to depressive symptomatology. The participants in the study were 10 recorded cases of couple therapy; 5 cases that improve depressive symptoms at the end of therapy and 5 cases that do not improve depressive symptoms at the end of treatment. To clinically evaluate significant change, we used the pre and post scores of the Beck Depression Inventory, Second Edition (BDI-II) to determine the clinical range before and after treatment, and with the support of the System for Observing Family Therapy Alliances (SOFTA-o) we analyzed the construction of the therapeutic alliance in the second, sixth and last session. We conducted a descriptive, variance and sequentially analysis, the latter with the Generalized Sequential Querier (GSEQ) in order to examine the sequential patrons in the construction of an alliance and therapeutic outcome in both groups of couple. The results show that there are significant differences between the cases of improved and not improved in terms of final outcome in relation to the construction of the therapeutic alliance. And the alliance is a dynamic process that fluctuates throughout the treatment. Therefore, it is essential that to evaluate the alliance in a micro-process analysis throughout therapy, making it an element that provides valuable information to the therapist on what is happening in the therapeutic process in cases where a spouse is diagnosed with Major Depressive Disorder. We conclude that this research highlights the complexity of the therapeutic alliance in the treatment of couples and that this is essential to understand the process and outcome of therapy. We believe that couple therapy requires a wider development to demonstrate the importance of the therapeutic alliance in different contexts and problems. Through this research we expect to have been able to give therapists tools to obtain optimum results in psychotherapeutic process, since the therapy cannot be understood apart from establishing a strong and positive interpersonal relationship between the couple and the therapist.