Efecte de la ingesta de dietes riques en polifenols sobre l’envelliment. Associacions amb el deteriorament físic i cognitiu, fragilitat i mortalitat total en l'estudi InCHIANTI = Effect of polyphenol-rich diet intake on aging. Association with physical and cognitive decline, frailty and total mortality within the InCHIANTI cohort

Abstract

El continu envelliment de la població suposa un repte per a les polítiques de salut, ja que es pretén que aquest augment de la longevitat no impliqui una menor qualitat de vida en els darrers anys. Per aquest motiu, sorgeix la necessitat d’estudiar els indicadors d’estat de salut, per poder recomanar hàbits saludables a la població i així prevenir els efectes negatius en l’envelliment. En estudis recents, s’ha observat que l’adherència d’un patró d’alimentació mediterrània s’associa amb diverses millores de l’estat de salut de la població. Aquest patró es caracteritza per un elevat consum d’aliments com fruites, verdures i els seus derivats, els quals són rics en polifenols. Darrerament, la quantitat d’estudis experimentals sobre el paper protector dels polifenols en l’envelliment s’ha incrementat exponencialment, tot i que l’evidència aportada per estudis epidemiològics encara és molt limitada. Habitualment, en epidemiologia nutricional s’estima la ingesta de polifenols mitjançant enquestes alimentàries. L’ús de biomarcadors cada cop és més freqüent i permet que l’estimació de l’exposició sigui més precisa, robusta i sobretot més objectiva. Aquesta Tesi Doctoral té com a objectiu estudiar l’efecte del consum de dietes riques en polifenols en la prevenció del deteriorament físic i cognitiu, la fragilitat i la mortalitat total entre la població italiana major de 65 anys de l’estudi InCHIANTI, un estudi de cohort amb 12 anys de seguiment. En aquest, s’han estimat la ingesta dietètica de polifenols totals i resveratrol mitjançant un qüestionari de freqüència de consum d’aliments prèviament validat i la creació d’una base de dades pròpia de composició d’aliments, a partir de les bases de dades de composició en polifenols actualment disponibles com són la del USDA i Phenol-Explorer. La ingesta de polifenols totals i resveratrol fou de 555.2 mg/d i 0.5 mg/d, respectivament. El cafè, les pomes, el vi negre, el té i les taronges foren les fonts alimentàries més importants de polifenols totals. A més, el vi negre fou la font principal de resveratrol. També, s’ha estudiat la presència d’aquests compostos bioactius en orina, com a reflexa de la seva biodisponibilitat en humans. En concret, la concentració en orina de polifenols totals utilitzant el mètode colorimètric Folin-Ciocalteu, i resveratrol usant un mètode basat en la detecció per espectrometria de masses, com a biomarcadors de la ingesta de polifenols totals i resveratrol, respectivament. Els resultats obtinguts han mostrat que la quantificació urinària dels polifenols totals considerant el volum total d’orina 24h és preferible a la orina puntual normalitzada per creatinina, donat què està influïda per la funció renal, on la seva prevalença es alta en la població estudiada. Comparant els tercils extrems d’excreció de polifenols totals urinaris, es van evidenciar associacions inverses amb el risc de deteriorament cognitiu i físic, fragilitat i mortalitat total. No obstant, no es va observar cap associació amb els polifenols totals dietètics. Donats aquests resultats, observem necessari considerar el biomarcador urinari per a la valoració del consum de polifenols totals en la salut. En el cas del resveratrol, s’ha proposat per primera vegada la combinació del qüestionari dietètic i biomarcador urinari mitjançant un score, el qual ha permès estimar de forma més exacta i precisa l’exposició dietètica habitual d’aquest. Els participants del tercil de consum més alt van presentar un menor risc de desenvolupar fragilitat durant els primers tres anys de seguiment, en comparació amb el tercil més baix. A més, s’ha demostrat que els paràmetres inflamatoris no actuen com a mediadors. En conclusió, aquests resultats basats en l’estudi InCHIANTI aporten evidència sobre l’efecte d’una dieta rica en polifenols en la protecció enfront el deteriorament físic i cognitiu, la fragilitat i la mortalitat total en les persones grans.

The aim of this PhD thesis is to investigate if the intake of rich diets in polyphenols may have a protective effect in the prevention of physical and cognitive decline, frailty and total mortality among the participants aged 65 years or more within the InCHIANTI study, an Italian cohort study with 12 years of follow-up. To achieve this goal, the dietary intake of total polyphenols and resveratrol was estimated using a validated food frequency questionnaire and an ad hoc database of food composition on polyphenols, created from the two only databases available in the literature: USDA and Phenol-Explorer databases. The intake of total polyphenols and resveratrol was 555.2 mg/d and 0.5 mg/d, respectively. Coffee, apples, red wine and oranges were the most important food sources of total polyphenols. In addition, red wine was the main dietary source of resveratrol. Also, we studied the presence of these bioactive compounds in urine as a reflection of their bioavailability in humans. In particular, the urinary concentration of total polyphenols and resveratrol was determined by Folin-Ciocalteu colorimetric and mass spectrometry methods, as biomarkers of the dietary of total polyphenols and resveratrol, respectively. Results showed that the total urinary polyphenols expressed by 24-h volume is a better biomarker of total dietary polyphenol than by urinary creatinine normalization. The highest tertile of total urinary polyphenols was inversely associated with the risk of cognitive and physical decline, frailty and total mortality, in comparison with the lowest tertile. However, no association with total dietary polyphenols was observed. Additionally, habitual dietary exposure of resveratrol was associated with a lower risk of developing frailty over a follow-up of three years by a combination of both measures (diet and biomarker), as well as, individually. In conclusion, the results of this PhD thesis suggest a protective effect of polyphenol-rich diet, using a biomarker of total dietary polyphenols (the total urinary polyphenols expressed by 24-h urine), against cognitive and physical decline, frailty and all-cause mortality in older persons. In addition, it demonstrates the importance of assessing dietary polyphenol exposure, whenever is possible using nutritional biomarkers and not only using self-reported questionnaires.