Diferències de sexe en els efectes de l'obesitat sobre el procés de biogènesi mitocondrial. Relació amb la sensibilitat a la insulina

Abstract

Introducció Existeixen diferències de gènere en la capacitat oxidativa mitocondrial del teixit adipós marró (TAM) i del fetge de rata, que s’atribueixen a la presència de mitocondris més diferenciats i funcionals a les femelles que als mascles. Una situació d’excés de nutrients, com és el cas de l’obesitat dietètica, podria desencadenar un estat d’estrès oxidatiu i alterar el funcionament mitocondrial com a conseqüència de canvis en el procés de biogènesi mitocondrial. Encara que els mecanismes pels quals l’obesitat dietètica modifica el funcionament mitocondrial no estan completament establerts, s’ha suggerit una connexió entre la via de senyalització de la insulina i el procés de biogènesi mitocondrial. Contingut de la investigació L’eix central d’aquesta tesi ha estat l’estudi de la influència del gènere en els efectes que té l’obesitat sobre la funció i biogènesi mitocondrials del TAM i del fetge, i establir la relació amb la sensibilitat tissular a la insulina. Per assolir aquest objectiu, en primer lloc, s’han analitzat els efectes que té l’alimentació crònica amb una dieta hiperlipídica sobre els paràmetres de funció i biogènesi mitocondrials, l’estat redox i els elements claus en la via de senyalització de la insulina al TAM i al fetge de rates d’ambdós gèneres. En segon lloc, s’ha usat un model de rates femella ovariectomitzades per aprofundir en el coneixement de la influència de les hormones ovàriques sobre el procés de biogènesi mitocondrial. Els resultats obtinguts han demostrat que les diferències de gènere en el funcionament mitocondrial poden atribuir-se, en part, a les hormones ovàriques i que els efectes de l’obesitat sobre el funcionament mitocondrial i la sensibilitat a la insulina són dependents del gènere. En comparació amb els mascles, l’alimentació amb la dieta hiperlipídica indueix a les rates femella un major guany de pes corporal, una major acumulació de greix al teixit adipós blanc i un augment de la resistència a la insulina, tant a nivell circulant com en el TAM i del fetge. Per una banda, la pèrdua de sensibilitat a la insulina del TAM de les rates femella pot estar relacionada amb la disminució de la capacitat oxidativa mitocondrial del teixit i amb l’augment del dany oxidatiu. Per altra banda, la incrementada resistència a la insulina en el fetge de les rates femella, i el manteniment d’una major capacitat oxidativa mitocondrial, en comparació als mascles, es poden considerar mecanismes de protecció enfront de la lipotoxicitat hepàtica induïda per la dieta. Conclusió En el seu conjunt, els resultats obtinguts en aquesta tesi demostren que els efectes de l’obesitat sobre el funcionament mitocondrial també depenen del teixit. Mentre que al fetge de les rates d’ambdós gèneres es posen en marxa mecanismes per fer front a l’excés de nutrients que permeten assolir una nova situació d’equilibri i evitar el dany oxidatiu, al TAM només s’observa una resposta compensatòria en els mascles, el que estaria relacionat amb les diferències de gènere observades en el guany de pes corporal.