Ethics and Photojournalism: the visual representation of reality

Abstract

Inspirats en la filosofia moral de Paul Ricoeur, per qui l'ètica general pot contribuir per qüestionar les conviccions on es basa l'ètica aplicada, aquest estudi pretén identificar i qüestionar els principis ètics fonamentals que han fundat la nostra comprensió del que ha de ser una bona fotografia de premsa des de mitjan segle XIX. És la nostra convicció que la recent controvèrsia sobre el World Press Photo, motivada per la dificultat a establir un criteri clar i consensual que permeti distingir el que és un procediment de postproducció legítim i il·legítim, demostra que el vell paradigma de la fotografia analògica va deixar d'estar capacitat per promocionar la confiança en el fotoperiodisme. A través d'una anàlisi històrica i sistemàtic mostrem que fonamentar la credibilitat de la fotografia de premsa en la seva objectivitat, realisme i naturalesa no artística no té ni justificació teòrica ni utilitat pràctica.

Inspirados en la filosofía moral de Paul Ricoeur, para quien la ética general puede contribuir para cuestionar las convicciones donde se basa la ética aplicada, este estudio pretende identificar y cuestionar los principios éticos fundamentales que han fundado nuestra comprensión de lo que debe ser una buena fotografía de prensa desde mediados del siglo XIX. Es nuestra convicción que la reciente controversia sobre el World Press Photo, motivada por la dificultad en establecer un criterio claro y consensual que permita distinguir lo que es un procedimiento de postproducción legítimo e ilegítimo, demuestra que el viejo paradigma de la fotografía analógica dejó de estar capacitado para promocionar la confianza en el fotoperiodismo. A través de un análisis histórico y sistemático mostramos que fundamentar la credibilidad de la fotografía de prensa en su objetividad, realismo y naturaleza no artística no tiene ni justificación teórica ni utilidad práctica.

Building on the moral philosophy of Paul Ricoeur, for whom general ethics may play an important role in questioning the longstanding assumptions upon which the applied ethics are grounded, this study aims to identify and challenge the fundamental moral principles that have grounded our understanding of what a good press photograph is since the mid nineteenth-century. It is our contention that the recent controversy surrounding the World Press Photo, motivated by the difficulty for establishing a clear and consensual criterion to distinguish between legitimate and illegitimate post-processing procedures, demonstrates that the old paradigm of the analogue photography is no longer capable of promoting trust and confidence in photojournalism. Through an historical and a systematic analysis, we contend that basing press photography credibility on its objective, realistic and non-artistic nature is neither theoretically justified nor practically useful.