La recepció del càlcul diferencial a l’Espanya del segle XVIII. Tomàs Cerdà: introductor de la teoria de fluxions

Abstract

La nostra recerca es situa a l’Espanya del segle XVIII i està centrada en el desenvolupament i difusió del càlcul diferencial i integral o el càlcul de fluxions, com es va denominar a la Gran Bretanya. L’anàlisi del càlcul diferencial i integral com a nou camp matemàtic a Europa del segle XVIII no és un tema nou, però, molt sovint, s’ha acostumat a enfocar la visió d’aquest desenvolupament des del “centre” i a partir de les grans figures com Isaac Newton o Gottfried Wilhelm Leibniz. La nostra tesi posa l’atenció en la recepció d’aquest nou càlcul a Espanya, a través de Tomàs Cerdà (1715-1791). Cerdà va ser un jesuïta català dedicat a l’ensenyament de les matemàtiques a Barcelona i a Madrid a mitjans del segle XVIII, que va publicar diversos textos matemàtics i tenia preparats molts altres per a una futura publicació. Un d’aquests manuscrits és un tractat sobre càlcul diferencial, el Tratado de Fluxiones, que és una traducció i adaptació d’un altre llibre, The Doctrine and Application of Fluxions (1750) d’un matemàtic anglès, Thomas Simpson (1710-1761). Així doncs, el principal objectiu de la nostra tesi s’ha concretat en l’anàlisi del paper de Cerdà en la introducció del càlcul diferencial i integral en l’Espanya del segle XVIII, a partir del seu Tratado de Fluxiones. Cerdà es va apropiar del càlcul fluxional de Simpson i li va donar una determinada orientació, pensant fonamentalment en els seus deixebles. El com i per què Cerdà va decidir quin seria el seu guia en la introducció del càlcul diferencial i integral i quines van ser les seves pròpies aportacions en aquesta tasca són els temes centrals de la nostra tesi. D’aquesta manera, la nostra recerca ha anat dirigida a entendre millor el procés de divulgació del coneixement científic, veient-lo, en tot moment, com part activa del mateix procés de construcció d’aquest coneixement.

Our research concerns eighteenth century Spain and is focused on the development and diffusion of Differential and Integral Calculus or Calculus of Fluxions, as it was known in Great Britain. The analysis of Differential Calculus, as a new field of mathematics in eighteenth century Europe is not a new topic, but it has often been used to approach this topic from the “centre” and via the well-known scientists Isaac Newton or Gottfried Wilhelm Leibniz. Our thesis focus on the reception of this new calculus into Spain, through Tomàs Cerdà (1715-1791). Cerdà was a Catalan Jesuit devoted to the teaching of mathematics in Barcelona and Madrid, in the mid-eighteenth century, and who published several mathematicals texts and prepared many others for future publication. One of these manuscripts is a treatise on Differential Calculus, the Tratado de Fluxiones, which is a translation and an adaptation of another book, The Doctrine and Application of Fluxions (1750) by an English mathematician, Thomas Simpson (1710-1761). Thus, the main aim of our thesis centers on the analysis of the role of Cerdà in the introduction of Differential and Integral Calculus in eighteenth Century Spain, by means his Tratado de Fluxiones. Cerdà appropriated Simpson’s fluxional calculus and managed it into a new shape, basically by thinking of his pupils. The main topics of our thesis are how and why Cerdà decided who would be his guide for the introduction of Differential and Integral Calculus and what his own contributions were to this work. To that end, our research is aimed at a better understanding of the process of popularisation of scientific knowledge, in such a way that it becomes an active part of the building process of this knowledge.