El derecho a conocer los orígenes biológicos. La necesidad de su reconocimiento para garantizar el derecho a la identidad personal de los adoptados y nacidos por reproducción humana asistida

Abstract

La identidad personal comienza a forjarse en el pasado del ser humano, en sus mismos orígenes biológicos. Desde este axioma, la verdad biológica ha devenido un principio clave del Derecho de Familia occidental. Tradicional paradigma de la filiación por naturaleza, su trascendencia se extiende en la actualidad a los supuestos de filiación adoptiva y por reproducción humana asistida, en gran medida, impulsada por la C.D.N. Este instrumento ha sido esencial, ante todo, para reafirmar el carácter universal de los derechos fundamentales. En segundo lugar, evidencia una comunión entre los países del entorno en edificar el Derecho de Familia actual sobre tres pilares: el protagonismo de la persona, el mayor valor de la autonomía de la voluntad en las relaciones familiares y el orden público como medio —funcional a ella— para garantizar los derechos fundamentales. Finalmente, un cambio en la noción misma de infancia y adolescencia enaltece el carácter de sujetos de derechos de los niños, niñas y adolescentes. Sus derechos fundamentales reciben una doble protección, puesto que les son reconocidos no solo en cuanto personas sino también en virtud de la etapa vital por la que atraviesan. Entre los derechos de los niños, niñas y adolescentes destaca la consagración que la C.D.N. hace del derecho a conocer los orígenes biológicos (artículos 7 y 8). Estos preceptos, junto a la prohibición de realizar distinciones por razón del nacimiento o cualquier otra condición (artículo 2.1), exigen la expansión del principio de la verdad biológica a favor de todas las personas, incluidas las concebidas de forma natural que gozan de una filiación adoptiva y las nacidas por reproducción humana asistida. La voluntad parental como fuente de la filiación y la discordancia entre el vínculo jurídico y el biológico, características de estos dos casos, motivan un estudio conjunto de este derecho, fuera del ámbito de la filiación y escindiendo el conocimiento de los orígenes genéticos y/o gestacionales de su alcance o efectos. La mayoría de los ordenamientos jurídicos contemporáneos contemplan este derecho en la adopción; sea estableciéndolo juntamente con el deber de información, sea a través del sistema de la adopción abierta. A más reticencias se ha enfrentado su admisión en los supuestos de reproducción humana asistida. Sin embargo, por la década de los ochenta comenzaba a abrirse paso una primera corriente de países prohibiendo el llamado anonimato del donante (Suecia, Austria o Suiza). No obstante, es en estos últimos años en que se afianza un progresivo cambio de rumbo hacia la abolición del secreto y la admisión de la investigación de los orígenes biológicos (Noruega, Países Bajos, Reino Unido, Finlandia, Alemania, entre otros). Este trabajo emprende un amplio estudio del derecho a conocer los orígenes biológicos; caracterizándolo como un derecho humano, fundamental y autónomo, parte del derecho a la identidad personal; analizando los fundamentos interdisciplinarios y jurídicos que lo sostienen; indagando en el reconocimiento que recibe a nivel internacional, así como en España y Cataluña; y adentrándose en los conflictos de intereses que el mismo puede generar dentro del triángulo filial.

The forging of personal identity begins in the human being's past, in their own biological origins. Starting from this axiom, biological truth has become a key principie of Western family law. While it is a traditional paradigm of filiation by nature, its current significance extends far beyond this to the cases of filiation by adoption and by assisted human reproduction, thanks in large part to the influence of the CRC. This instrument has proved essential, first and foremost, in reaffirming the universal character of fundamental rights. Secondly, it demonstrates a common approach in comparative law in building current family law upon three pillars: the central importance of the person, the increasing value attached to autonomy of the will in family relationships, and public order as a means — functional to this — of ensuring fundamental rights. Finally, a change in the very notion of childhood and adolescence establishes children and adolescents as rights-holders. Their fundamental rights are doubly protected, since they are granted to them not only as persons, but also in virtue of their particular stage of life. Among the rights of children and adolescents, the enshrinement in the CRC of the right to know one's biological origins (articles 7 and 8) stands out. These provisions, along with the ban on discrimination on the grounds of birth or any other status (article 2.1), entail the extension of the principie of biological truth to all individuals. This includes those naturally conceived and then adopted and the offspring of assisted reproductive technology. The will to be parents as the foundation of filiation and the discordance between the legal and biological bonds, characteristic of both cases, prompt a joint study of this right, treated separately from filiation and dividing the knowledge of genetic and/or gestational origins from its scope and effects. Most contemporary legal systems contemplate this right in adoption, either by establishing it together with the duty of disclosure or by embracing an open adoption system. Allowing it in assisted human reproduction has met with greater resistance. Nevertheless, an initial trend towards the abolition of anonymity did emerge in the eighties (in Sweden, Austria or Switzerland). Despite this, however, it is only in the last few years that this tendency away from secrecy and in favour of the investigation of biological origins has become established (as shown by Norway, the Netherlands, the United Kingdom, Finland and Germany, among others). This research undertakes an in¬depth study of the right to know one's biological origins; defming it as a human, fundamental and autonomous right, part of the right to personal identity; analysing its interdisciplinary and legal foundations; enquiring into its recognition at an international, national and Catalan level; and delving into the conflicts of interests that may occur among the parties of the filial triangle.

La identitat personal comença a forjar-se en el passat de l'ésser humà, en els seus mateixos orígens biològics. Des d'aquest axioma, la veritat biològica ha esdevingut un principi clau del dret de família occidental. Tradicional paradigma de la filiació per naturalesa, la seva transcendència s'estén en l'actualitat als supòsits de filiació adoptiva i per reproducció humana assistida, en gran mesura, impulsat per la C.D.N. Aquest instrument ha estat essencial, abans de res, per reafirmar el caràcter universal dels drets fonamentals. En segon lloc, evidencia una comunió entre els països de l'entorn en edificar el dret de família actual sobre tres pilars: el protagonisme de la persona, el major valor de l'autonomia de la voluntat en les relacions familiars i l'ordre públic com a mitjà —funcional a aquella— per garantir els drets fonamentals. Finalment, un canvi en la noció mateixa d'infància i adolescència enalteix el caràcter de subjectes de drets dels nens, nenes i adolescents. Els seus drets fonamentals reben una doble protecció, ja que els són reconeguts no només en quant a persones sinó també en virtut de l'etapa vital per la que travessen. Entre els drets dels infants i adolescents destaca la consagració que la C.D.N. fa del dret a conèixer els orígens biològics (articles 7 i 8). Aquests preceptes, juntament amb la prohibició de realitzar distincions per raó del naixement o qualsevol altra condició (article 2.1), exigeixen l'expansió del principi de la veritat biològica a favor de totes les persones, incloses les concebudes de forma natural que gaudeixen d'una filiació adoptiva i les nascudes per reproducció humana assistida. La voluntat parental com font de la filiació i la discordança entre el vincle jurídic i el biològic, característiques d'aquests dos casos, motiven un estudi conjunt d'aquest dret, fora de l'àmbit de la filiació i escindint el coneixement dels orígens genètics i/o gestacionals del seu abast o efectes. La majoria dels ordenaments jurídics contemporanis contemplen aquest dret en l'adopció; sigui establint-lo juntament amb el deure d'informació, sigui mitjançant el sistema d'adopció oberta. A més reticències si ha enfrontat la seva admissió en els supòsits de reproducció humana assistida. Tanmateix, a la dècada dels vuitanta començava a obrir-se pas una primera corrent de països prohibint l'anomenat anonimat del donant (Suècia, Àustria o Suïssa). No obstant això, és en aquests últims anys en que s'aferma un progressiu canvi de rumb cap a l'abolició del secret i l'admissió de la investigació dels orígens biològics (Noruega, Països Baixos, Regne Unit, Finlàndia, Alemanya, entre d'altres). Aquest treball empren un ampli estudi del dret a conèixer els orígens biològics; caracteritzant-lo com un dret humà, fonamental i autònom, part del dret a la identitat personal; analitzant els fonaments interdisciplinaris i jurídics que el sostenen; indagant en el reconeixement que rep a nivell internacional, així com a Espanya i Catalunya; i endinsant-se en els conflictes d'interessos que el mateix pot generar dins del triangle filial.