El proceso de liberalización del transporte aéreo en la UE. Efectos jurídicos sobre la protección de consumidores

Abstract

El transporte aéreo es de vital importancia en la actualidad por lo que respecta a la movilidad de los ciudadanos y va íntimamente ligado al fenómeno turístico, la evolución de las nuevas tecnologías y los nuevos hábitos de consumo. El actual escenario es producto de una evolución extraordinariamente cambiante en un periodo de tiempo relativamente reducido. Se trata de una relación contractual compleja, marcada a menudo por su carácter transfronterizo, en la que están implicados numerosos organismos de alcance mundial. En el ámbito de la Unión Europea, su desarrollo se inicia con un pronunciamiento del TJCE que tiene lugar en el año 1986 y que supone el principio del fin de los parámetros tradicionales, ya que se establece la libertad de las compañías para comercializar títulos de transporte a precio inferior al fijado por los estamentos gubernamentales y sus compañías de bandera. Con la llegada del proceso de liberalización, una de las medidas de acompañamiento está constituida por el ámbito de protección de los consumidores, una de las políticas más potentes de la Unión Europea. Así, se pone en marcha el Reglamento del overbooking, que tiene por principal finalidad minimizar los inconvenientes y molestias que padecen los usuarios del transporte aéreo a través de la compensación económica para los casos previstos reglamentariamente, pero que al mismo tiempo permite a las compañías llevar a cabo verdaderos incumplimientos contractuales, ofreciendo en el mercado un número de plazas superior a aquel del que realmente disponen las aeronaves. A cambio de reducir el precio de los billetes. Esta norma evoluciona con el tiempo, haciendo frente a una primera modificación en el año 2004, cambio mal recibido tanto por parte de los operadores como de los propios consumidores. Esta tesis tiene por principal objetivo analizar esta reforma y plantear hasta qué punto la misma no favorece más a las propias aerolíneas que a los consumidores, presumiendo que las cantidades que recoge el texto frente a las que se barajan en los documentos preparatorios son en buena parte producto de la acción de lobby de las empresas y la presión que ejercen sobre los órganos legislativos europeos. Presión que llega al límite por parte de aquellas al llegar a impugnar ante el Tribunal, sin éxito, el cambio que de manera evidente les es favorable. Este pronunciamiento recogido en la sentencia IATA cierra el círculo que veinte años antes iniciara el asunto “Nouvelles Frontières”.

En la última parte se hace referencia al inicio de un nuevo proceso de reforma, todavía en curso en el momento de dar por concluido el análisis, caracterizado por la extraordinaria influencia de las resoluciones de la instancia judicial europea (encabezada sin duda por la decisión Sturgeon que obliga a compensar también los retrasos, supuesto inicialmente excluido de la norma) producto a su vez de la labor constante de los juzgadores nacionales de los diferentes Estado Miembros cuando plantean las cuestiones perjudiciales que han de ayudar a delimitar la interpretación de la norma. En este sentido, temas tan importantes en el día a día de los consumidores europeos cuando se desplazan utilizando el transporte aéreo están sometidos a debate: el billete de avión como elemento integrante del viaje combinado, el importe de las compensaciones y su idoneidad para conjugar los intereses de los viajeros con la viabilidad económica de las compañías y la delimitación del concepto de circunstancias extraordinarias junto con el listado de las mismas que establece el anexo son un claro ejemplo. El camino está aún en construcción.

Air transport is of vital importance today with regard to the mobility of citizens and is intimately linked to the tourist phenomenon, the evolution of new technologies and new consumer habits. The current scenario is an extraordinarily changing evolution product in a relatively short time period. It is a contractual relationship complex, often marked by their cross-border nature, in which they are involved many agencies worldwide. In the field of the European Union, its development begins with a ruling of the ECJ which takes place in the year 1986 which is the beginning of the end of the traditional parameters, as is established the freedom of companies to market fare at price lower than that laid down by government bodies and their flag companies. With the advent of liberalization, one of the accompanying measures is made up of the scope of protection of consumers, one of the most powerful policies of the European Union. So, it starts the regulation of overbooking, that main aims to minimize the inconvenience and discomfort, suffering from the users of air transport through economic compensation for the cases provided by law, but at the same time allows companies to carry out real breach of contract, offering seats more than those which actually have aircraft on the market. In exchange for lowering the price of the tickets. This standard evolves over time, facing a first amendment in 2004, shift badly received by both operators and consumers themselves. This thesis's main objective is to analyze this reform and consider to what extent it does not favour more airlines own that consumers, presuming that quantities that collects the text against which are shuffled in the preparatory documents are largely product of the action of companies lobby and pressure exerted on the European legislative organs. Pressure reaching the limit by those arriving to challenge before the Court, without success, change that clearly is favourable to them. This pronouncement in the IATA statement closes the circle that twenty years earlier began the "Nouvelles Frontières" topic. The latter part refers to the beginning of a new process of reform, still in progress at the time of terminating analysis, characterized by the extraordinary influence of the decisions of the European Court (no doubt led Sturgeon decision that obligates to compensate the delays, so-called initially excluded from the standard) product at the same time of the constant work of national judges of different Member State when they raise the detrimental issues that help to define the interpretation of the standard. In this regard, issues important in the European consumer day when they move using air transport are subject to debate: the ticket as part of the package, the amount of compensation and their suitability for combining the interests of travellers with the affordability of the companies and the delimitation of the concept of extraordinary circumstances together with the listing thereof referred to in the annex are a clear example. The road is still under construction.

El transport aeri és d’una importància cabdal en l'actualitat pel que fa a la mobilitat dels ciutadans i va íntimament lligat al fenomen turístic, la evolució de les noves tecnologies i els nous hàbits de consum. L'actual escenari és producte d'una evolució extraordinàriament canviant en un període de temps relativament curt. Es tracta d'una relació contractual complexa, sovint pel seu habitual caràcter trans fronterer, en la que estan implicats nombrosos organismes d'abast mundial. En l'àmbit de la Unió Europea, el seu desenvolupament s'inicia amb un pronunciament del TJCE que té lloc a l'any 1986 i que suposa el principi de la fi dels paràmetres tradicionals, ja que s'estableix la llibertat de les companyies per oferir títols de transport a preu inferior al fixat per els estaments governamentals i les seves companyies de bandera. Amb l'arribada del procés de liberalització, una de les mesures d'acompanyament és constituït per l'àmbit de protecció dels consumidors, una de les polítiques més potents de la Unió Europea. Així, es posa en marxa el Reglament de l'overbooking, que té per principal finalitat minimitzar els inconvenients i molèsties que pateixen els usuaris del transport aeri a travès de la compensació econòmica pels casos taxats reglamentàriament, però que a les hores permet a les companyies portar a terme la programació de veritables incompliments contractuals, oferint en el mercat un nombre de places superior a aquell del que realment disposen les aeronaus. A canvi de portar a terme un abaratiment dels preus dels bitllets. Aquesta norma evoluciona amb el temps, enfrontant una primera modificació l'any 2004, canvi tan mal rebut per part dels propis operadors com per part dels consumidors. Aquesta tesi persegueix analitzar aquesta reforma i plantejar fins a quin punt aquesta no afavoreix més a les pròpies aerolínies que no pas als consumidors, presumint que les compensacions que finalment recull el text front a les que es barallen en els documents preparatoris són en bona mesura producte de la tasca de lobby de les empreses i la pressió que exerceixen sobre els òrgans legislatius europeus. Pressió que arriba a l'extrem per part d'aquelles d'impugnar davant el Tribunal, sense èxit, el canvi que de una manera prou evident els hi és favorable. Aquest pronunciament recollit a la sentència IATA tanca el cercle que vint anys enrere engegà l’assumpte “Nouvelles Frontières”. En la darrera part, es fa referència al inici de nou d’un procés de reforma, encara viu en el moment de donar per tancat l’anàlisi, caracteritzat per l’extraordinària influència de les resolucions de la instància judicial europea, (encapçalada sens dubte per la decisió Sturgeon que obliga a compensar també els retards, supòsit inicialment exclòs a la norma), producte a la seva vegada de la tasca constant dels jutjadors nacionals dels diferents estats membres quan plantegen les qüestions prejudicials que han d’ajudar a delimitar la interpretació de la norma. En aquest sentit, temes prou importants en el dia a dia dels consumidors europeus quan es desplacen fent servir el transport aeri estan sotmesos a debat: el bitllet d’avió integrant el viatge combinat, el import de les compensacions i la seva idoneïtat per conjuminar els interessos dels viatgers amb la viabilitat econòmica de les companyies i la delimitació del concepte de circumstàncies extraordinàries i el llistat de les mateixes que estableix l’annex en són un clar exemple. El camí està encara en construcció.