El retraso en la edad de jubilación y las políticas para la prolongación de la actividad laboral más allá de la edad legal de jubilación

Abstract

Aunque el fenómeno del envejecimiento no es nuevo y, que desde los años 80 ya se hayan adoptado instrumentos concretos para compensar sus efectos no deseados, ha sido con la reciente crisis económica que ha aumentado la preocupación sobre la sostenibilidad de los sistemas públicos de pensiones, debido al aumento de las pensiones de jubilación junto a la caída de las tasa de ocupación, que han llevado a plantear reformas en la regulación de la pensión de jubilación, endureciendo los requisitos, reduciendo el importe inicial, controlando la revalorización o incrementando la edad de jubilación.

La hipótesis de este estudio es que aplicar como principal medida de Seguridad Social el incremento de la edad ordinaria de jubilación en relación a la esperanza de vida y la promoción de la prolongación de la vida laboral, sin aplicar otras medidas que supongan la reducción de la pensión media, mantendría constante el coste de las pensiones en relación al aumento de esperanza de vida, asegurando la necesaria sostenibilidad financiera y garantizando el bienestar de los pensionistas; aunque deberán adoptarse algunas medidas para hacerlo posible.

Encara que el fenomen de l'envelliment no és nou i, que des dels anys 80 ja s'hagin adoptat instruments concrets per compensar els seus efectes no desitjats, ha estat amb la recent crisi econòmica que ha augmentat la preocupació sobre la sostenibilitat dels sistemes públics de pensions, a causa de l'augment de les pensions de jubilació y de la caiguda de les taxa d'ocupació, que han portat a plantejar reformes en la regulació de la pensió de jubilació, endurint els requisits, reduint l'import inicial, controlant la revaloració o incrementant l'edat de jubilació.

La hipòtesi d'aquest estudi és que aplicar com a principal mesura de seguretat social l'increment de l'edat ordinària de jubilació en relació a l'esperança de vida i la promoció de la prolongació de la vida laboral, sense aplicar altres mesures que suposin la reducció de la pensió mitjana, mantindria constant el cost de les pensions en relació a l'augment d'esperança de vida, assegurant la necessària sostenibilitat financera i garantint el benestar dels pensionistes; encara que s'han d'adoptar algunes mesures per fer-ho possible.

Although the aging phenomenon is not new and, that have been adopted specific instruments to offset their unwanted effects from the 80s, has been with the recent economic crisis that it has increased the preoccupation about the sustainability of public pension systems, due to the retirement pensions increase and falling employment rate, which they have led to propose reforms in the regulation the retirement pensions, to hardening requirements, to reducing the initial amount, controlling the revaluation or to increasing the retirement age.

The hypothesis of this study is to apply as the main measure of Social Security the increased of the ordinary retirement age in relation to life expectancy and promoting the extension of working life, without applying other measures involving the reduction of the average pension, would maintain constantly the cost of pensions in relation to the increase in life expectancy, while ensuring the necessary financial sustainability and ensuring welfare pensioners; although some measures to make this possible should be adopted.