El conflicto palestino-israelí a partir del pensamiento de Edward W. Said

Abstract

La present tesi doctoral comprèn una anàlisi del conflicte palestí-israelià a partir de l'obra i el pensament d'Edward W. Said. És un treball des de la reflexió d'un autor a l'exili. En primer lloc, es conforma el marc teòric a partir de l'anàlisi de les obres de Said sobre orientalisme, cultura, imperialisme i resistència. En segon lloc, s'estudia el sionisme des de Said, és a dir, des del punt de vista de les seves víctimes i com a arrel del conflicte palestí-israelià. En tercer lloc, s'analitza el conflicte palestí-israelià a partir de l'obra filosòfica i política de Said des de la Naqbah de 1948, passant per la Naqsah de 1967, les Intifadas palestines contra l'ocupació sionista, els Acords d'Oslo, i les últimes reflexions contra l'atac a l'Iraq de 2003. En darrer lloc, es porta a terme un excurs dels últims deu anys del conflicte després de la mort del nostre autor a partir dels instruments saidians adquirits al llarg de la investigació. També s'analitza, en forma d'epíleg, la Primavera àrab a partir del pensament crític, híbrid i en contrapunt que va vertebrar tota l'obra de Said. Al mateix temps, en forma d’annexos, s’analitzen la paradoxa de les identitats jueva i àrab, i la lluita pels recursos naturals en el conflicte per Palestina

La presente tesis doctoral comprende un análisis del conflicto palestino-israelí a partir de la obra y el pensamiento de Edward W. Said. Es un trabajo desde la reflexión de un autor en el exilio. En primer lugar, se conforma el marco teórico a partir del análisis de las obras de Said sobre orientalismo, cultura, imperialismo y resistencia. En segundo lugar, se estudia el sionismo desde Said, es decir, desde el punto de vista de sus víctimas y como raíz del conflicto palestino-israelí. En tercer lugar, se analiza el conflicto palestino-israelí a partir de la obra filosófico-política de Said desde la Naqbah de 1948, pasando por la Naqsah de 1967, las Intifadas palestinas contra la ocupación sionista, los Acuerdos de Oslo, y las últimas reflexiones contra el ataque a Iraq de 2003. En último lugar, se lleva a cabo un excurso de los últimos diez años del conflicto tras la muerte de nuestro autor a partir de los instrumentos saidianos adquiridos a lo largo de la investigación. También se realiza una reflexión, en forma de epílogo, sobre la Primavera árabe a partir del pensamiento crítico, híbrido y en contrapunto que vertebró toda la obra de Said. A su vez, a modo de anexos, se analiza la paradoja de las identidades judía y árabe, y la lucha por los recursos naturales en el conflicto por Palestina.

This dissertation consists of an analysis of the Palestinian-Israelian conflict taking as a point of departure the ideas of Edward W. Said, the reflective work of an author in exile. The theoretical framework takes into account Said’s works on orientalism, culture, imperialism and resistance. Together with this, the concept of Zionism is studied through Said, that is, from the point of view of its victims as well as the root of the Palestinian-Israelian conflict. Third, this friction is analyzed taking as a starting point Said’s philosophical and political works from the 1948 Naqbah, through the 1967 Naqsah, and also the Palestinian intifadas against Zionist occupation, the Oslo Agreements, and Said’s last reflections on the Iraq War in 2003. Last, a survey of the last ten years of the conflict after Said’s death is carried out using Saidian elements that have come up along the research. The afterword attempts to work out as a reflection on the Arab Spring taken from Said’s critical, hybrid view and counterpoint, which assembled most of his writings. An annex is later included, in which both Jewish and Arab identities are analyzed, as well as the state of the natural resources at the time of the conflict.