Universitat de Barcelona. Departament de Dret Civil
En los internamientos involuntarios aparece incluido un derecho de la personalidad, la libertad personal, que tiene la consideración no sólo de derecho fundamental en el artículo 17 de la Constitución, sino también de principio supremo de nuestro sistema social y democrático de derecho. A partir de la Ley 13/1983, de 24 de octubre, de Reforma del Código Civil en materia de tutela, se instauró un sistema de control judicial de los internamientos frente al sistema anterior de mero control administrativo. El artículo 211 del Código Civil reformado por Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, reguló expresamente el internamiento de los menores de edad. La Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, derogó, a su vez, el artículo 211 del Código Civil, pasando a regular “el internamiento por razón de trastorno psíquico”, en su artículo 763. La sentencia del Tribunal Constitucional 132/2010 declaró la inconstitucionalidad de la parte de este precepto que posibilita la decisión del internamiento no voluntario por razón de trastorno psíquico, dado que, al ser constitutivo de una privación de libertad, debería haberse regulado mediante ley orgánica, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 81 de la Constitución, instando al legislador a regular esta materia mediante ley orgánica. El tratamiento jurídico de los internamientos involuntarios guarda una estrecha relación con el de los tratamientos médicos realizados sin contar con la voluntad de las personas afectadas. El Tribunal Constitucional considera que el consentimiento del paciente a cualquier intervención sobre su persona forma parte de su derecho fundamental a la integridad física, reconocido en el artículo 15 de la Constitución. La Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de los derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica regula el consentimiento informado en los artículos 8 y siguientes, que prevén también los casos en que los facultativos pueden intervenir sin el consentimiento del paciente y aquellos en que el consentimiento se otorgará por representación respecto de los menores de edad y de personas que no tengan capacidad para prestar el consentimiento. El artículo 10.2 de la Constitución establece que las normas relativas a los derechos fundamentales y las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España. Dentro de estos tratados, podemos destacar el Convenio Europeo de Derechos Humanos de 1950 y la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos que lo interpreta, la Convención de Derechos del Niño de 1989, el Convenio de Oviedo de 1997 y la Convención Internacional de los Derechos de las personas con discapacidad de 2006. De acuerdo con la legislación aplicable, así como con la jurisprudencia, podemos destacar la necesidad de su reforma para adecuarla a la Constitución, cumpliendo el requerimiento que efectuó el Tribunal Constitucional en la sentencia 132/2010, y que exige asimismo la adecuación a los Convenios Internacionales firmados por España.
The right to personality and personal freedom are included in involuntary internments. These are not only governed by a fundamental right under Article 17 of the Spanish Constitution, but also by the supreme principle according to our system of social and democratic right. According to the Law 13/1983, effective October 24 of the Reform of the Civil Code regarding matters of guardianship, a system of judicial internment control was established with respect to mere previous administrative checks. The 211 article of the Civil Code reformed by the Organic Law 1/1996, effective January 15 on the Legal Protection of Children, expressly regulated the commitment of minors. The 1/2000 Law of January 7 on civil prosecution repealed, in turn, the 211 article of the Civil Code, and started to regulate the “internment due to psychiatric illness” by Article 763. The Constitutional Court’s ruling 132/2010 declared the unconstitutionality on the part of this precept that enables the decision of involuntary internments due to mental disorder, considering that it is constitutive of a deprivation of liberty, should have been regulated by organic law, as agreed upon in Article 81 of the Constitution, and urges the legislator to regulate this matter by means of organic law. The legal treatment of involuntary interments connects with those of medical treatments made without considering the will of the affected persons. The Constitutional Court considers that the patient’s consent in any event regarding its own person is part of its fundamental right to integrity recognized in Article 15 of the Constitution. The 41/2002 Law, effective November 14 , on basic regulation on the autonomy of the patient and of rights and obligations in matters of information and clinical documentation regulates the informed consent in the Articles 8 and the following, which also covers the cases in which doctors can act without the patient’s consent and those in which the consent is given by the representation in relation to minors and people who does not have the capability to provide it. Article 10.2 of the Constitution establishes that the rules regarding fundamental rights and liberties recognized by the Constitution are interpreted in accordance with the international treaties and agreements thereon ratified by the Spanish State. Among these treaties prevail the 1950 European Convention of human rights and the jurisprudence of the European Court of Human Rights which also interpret them; the 1989 Convention on the Rights of Children; the 1997 Oviedo Treaty, and the 2006 Convention on the Rights of persons with disabilities. According to the applicable law, as well as jurisprudence, the need is stressed to upgrade it in order to adapt it to the Constitution this way fulfilling the requirements the Constitutional Court made in the sentence 132/2010 and that at the same time demands the adaptation of the international agreements signed by the Spanish State.
En els internaments involuntaris s’inclou un dret de la personalitat, la llibertat personal, que rep la consideració no només de dret fonamental a l’article 17 de la Constitució espanyola, sinó també de principi suprem segons el nostre sistema de dret social i democràtic. A partir de la Llei 13/1983, del 24 d’octubre, de Reforma del Codi Civil en matèria de tutela, s’instaurà un sistema de control judicial dels internaments enfront el sistema anterior de mer control administratiu. L’article 211 del Codi Civil reformat per la Llei orgànica 1/1996, del 15 de gener, de protecció jurídica del menor, va regular expressament l’internament dels menors d’edat. La Llei 1/2000 del 7 de gener, de processament civil, va derogar, al seu torn, l’article 211 del Codi Civil, i va passar a regular “l’internament per raó de trastorn psíquic” per l’article 763. La sentència del Tribunal Constitucional 132/2010 va declarar la inconstitucionalitat de la part d’aquest precepte que possibilita la decisió de l’internament no voluntari per raó de trastorn psíquic, ja que, com que és constitutiu d’una privació de llibertat, hauria d’haver estat regulat mitjançant llei orgànica, de conformitat amb el que disposa l’article 81 de la Constitució, i insta el legislador a regular aquesta matèria mitjançant llei orgànica. El tractament jurídic dels internaments involuntaris manté una relació molt estreta amb el dels tractaments mèdics que es fan sense considerar la voluntat de les persones afectades. El Tribunal Constitucional considera que el consentiment del pacient a qualsevol intervenció en la seva persona forma part del seu dret fonamental a la integritat reconegut a l’article 15 de la Constitució. La Llei 41/2002, del 14 de novembre, bàsica, reguladora de l’autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica regula el consentiment informat en els articles 8 i següents, que preveuen també els casos en què els facultatius poden intervenir sense el consentiment del pacient i aquells en què el consentiment s’atorga per representació amb relació als menors d’edat i persones que no tinguin capacitat per prestar-lo. L’article 10.2 de la Constitució estableix que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats que la Constitució reconeix s’han d’interpretar de conformitat amb els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries que l’Estat espanyol hagi ratificat. Entre aquests tractats destaquen el Conveni europeu de drets humans de 1950 i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans que també l’interpreta; la Convenció de drets del nen de 1989; el Conveni d’Oviedo de 1997, i la Convenció internacional dels drets de les persones amb discapacitat de 2006. D’acord amb la legislació aplicable, així com amb la jurisprudència, hi destaca la necessitat de reformar-la a fi i efecte d’adequar-la a la Constitució complint així el requeriment que va efectuar el Tribunal Constitucional en la sentència 132/2010 i que al mateix temps exigeix l’adequació als convenis internacionals signats per l’Estat espanyol.
Internament de malalts mentals; Internamiento de enfermos mentales; Insane commitment and detention; Alienació mental (Dret); Enajenación mental; Insanity (Law); Consentiment informat (Dret mèdic); Consentimiento informado (Derecho médico); Informed consent (Medical law); Assistència ambulatòria; Asistencia ambulatoria; Ambulatory medical care
347 - Civil law
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials