The Dynamic Process of Coordinating Innovation Networks: Mechanisms to Overcome Diversity and Conflicts

Author

Moreira Ottani, Sabrina

Director

Bou Alameda, Elena

Codirector

Canals Parera, Agustí

Date of defense

2016-01-22

Pages

360 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. ESADE ADE - Direcció de Màrqueting, Direcció d'Operacions i Innovació, i Direcció de Sistemes d'Informació

Abstract

En l'actual ambient empresarial competitiu i globalitzat, una organització constantment ha d´innovar per seguir sent exitosa. En la recerca de la innovació, les organitzacions estan participant progressivament en les xarxes interorganitzatives. Xarxes d'innovació es caracteritzen per la diversitat d'actors que la componen. Aquesta diversitat no només és rellevant per a la generació d'innovació, sinó també es torna molt difícil, ja que fa que la col·laboració per a la innovació sigui plena de barreres, paradoxes i contradiccions. Moltes d'aquestes xarxes fallen a causa de la falta de coordinació, el que indica que, tot i que la coordinació de les xarxes d'innovació no és una tasca senzilla, és una cosa de gran importància per guiar les activitats d'innovació en xarxa i aconseguir resultats positius. No obstant això, pocs estudis empírics han estat capaços d'explicar com es coordinen aquestes xarxes. Aquesta manca d'investigació pot ser explicada per la complexitat de gestió de les xarxes d'innovació, per la falta de comprensió del seu funcionament intern i en quins diferents situacions coordinació funcionaria millor, o fins i tot el caràcter dinàmic i ambigu de la col·laboració. Per donar llum sobre aquestes llacunes investigatives, l'objectiu principal d'aquest estudi és investigar com la diversitat i els conflictes en les xarxes d'innovació afecten els mecanismes de coordinació empleats. Per tant, primer s'ha de reconèixer quin tipus de xarxa d'innovació s'està tractant, observant amb atenció la diversitat dels membres de la xarxa i els seus conflictes interns, per després reconèixer fins a quin punt un actor individual (o grup d'actors) pot afectar la direcció en que la xarxa es desplaça. A través d'una metodologia d'investigació qualitativa, s'investiguen dos casos d'estudi: KIC InnoEnergy i Experiment ATLAS del CERN. KIC InnoEnergy és una xarxa interorganitzacional formada amb el propòsit d'oferir productes i serveis innovadors en el camp de l'energia sostenible a Europa. Experiment ATLAS del CERN és una xarxa interorganitzacional en què s'han desenvolupat tecnologies i arquitectures innovadores per a la realització de la investigació bàsica en física d'altes energies. Aquests dos casos són considerats com xarxes d'innovació ja que el seu enfocament principal està en el foment d'un entorn on es promou la col·laboració entre els diversos membres amb l'objectiu de facilitar la innovació. Per això, s'han creat elements innovadors que han permès que la col·laboració entre els seus membres tinguessin lloc. No obstant, aquestes xarxes es van establir en diferents entorns, i tenen diferents propòsits, característiques i estats de desenvolupament. Per tant, es creu que amb la comparació d'aquests dos casos, es poden fer aportacions interessants en el debat sobre els mecanismes de coordinació de les xarxes d'innovació. Els resultats d'aquesta investigació indiquen diferències entre els dos casos en relació a l'ús dels mecanismes (complementaris) de coordinació, a causa de les diferents característiques de les xarxes d'innovació investigades (inclosa la seva etapa de desenvolupament) i els seus membres, al costat dels conflictes causats per la diversitat (o diferències) dels membres de la xarxa. D'aquesta manera, i contràriament al que la majoria dels estudis sobre coordinació en xarxes d'innovació diu, els resultats de la investigació mostren que els dos mecanismes formals i informals en coordinació es poden veure com a formes complementàries de coordinació de les xarxes d'innovació. Així, el focus d'atenció ha de ser, no si les xarxes d'innovació poden o no ser coordinades, sinó quin tipus de solució és la més adequada per als diferents tipus de xarxes d'innovació.


En el actual ambiente empresarial competitivo y globalizado, cualquier organización constantemente tiene que innovar para seguir siendo exitosa. En la búsqueda de innovación, las organizaciones están participando progresivamente en redes inter-organizacionales. Las redes de innovación se caracterizan por la diversidad de actores que la componen. Dicha diversidad, no sólo es relevante por la generación de innovación, sino también se vuelve algo muy difícil, ya que hace que la colaboración para la innovación sea llena de barreras, paradojas y contradicciones. Muchas de estas redes fallan debido a la falta de coordinación, lo que indica que, a pesar de que la coordinación de las redes de innovación no es una tarea sencilla, es algo de gran importancia para guiar las actividades de innovación en red y lograr resultados positivos. Sin embargo, pocos estudios empíricos han sido capaces de explicar cómo se coordinan estas redes. Esta falta de investigación puede explicarse por la complejidad de gestión de las redes de innovación, poca comprensión de su funcionamiento interno y en qué diferentes situaciones la coordinación funcionaría mejor, o incluso el carácter dinámico y ambiguo de la colaboración. Para arrojar luz sobre estas lagunas investigativas, el objetivo principal de este estudio es investigar cómo la diversidad y los conflictos en las redes de innovación afectan a los mecanismos de coordinación empleados. Por lo tanto, primero se debe reconocer qué tipo de red de innovación se está tratando, prestando atención a la diversidad de los miembros de la red y de sus conflictos internos, y luego reconocer hasta qué punto un actor individual (o grupo de actores) puede afectar en la dirección que la red se desplaza. A través de una metodología de investigación cualitativa, se investigan dos casos de estudio: KIC InnoEnergy y Experimento ATLAS del CERN. KIC InnoEnergy es una red interorganizacional formada con el propósito de ofrecer productos y servicios innovadores en el campo de la energía sostenible en Europa. Experimento ATLAS del CERN es una red interorganizacional en que se ha desarrollado tecnologías y arquitecturas innovadoras para la realización de la investigación básica en física de altas energías. Estos dos casos son considerados como redes de innovación pues su enfoque principal está en el fomento de un entorno donde se promueve la colaboración entre los diversos miembros, con el objetivo de facilitar la innovación. Para ello, se han creado elementos innovadores que han permitido que la colaboración entre sus miembros tuvieran lugar. No obstante, estas redes se establecieron en diferentes entornos, y tienen diferentes propósitos, características y estados de desarrollo. Por lo tanto, se cree que con la comparación de estos dos casos, se pueden hacer aportaciones interesantes en el debate sobre los mecanismos de coordinación de las redes de innovación. Los resultados de esta investigación indican diferencias entre los dos casos en relación al uso de los mecanismos (complementarios) de coordinación, debido a las diferentes características de las redes de innovación estudiadas (incluida su etapa de desarrollo) y sus miembros, junto a los conflictos causados por la diversidad (o diferencias) de los miembros de la red. De este modo, y contrariamente a lo que la mayoría de los estudios sobre coordinación en redes de innovación dice, los resultados de la investigación muestran que ambos mecanismos formales e informales de coordinación se pueden ver como formas complementarias de coordinación de las redes de innovación. Así, el foco de atención debe ser, no si las redes de innovación pueden o no ser coordinadas, sino qué tipo de solución es la más adecuada para los diferentes tipos de redes de innovación.


In the currently highly competitive and largely globalised business environment, organisation needs to constantly innovate in order to remain successful. In the pursuit of innovation, organisations are progressively engaging in interorganisational networks. Innovation networks are characterised by the diversity of actors composing it. Such diversity is not only relevant for generation of innovation, but it is also very challenging as it turns collaborating for innovation full of barriers, paradoxes and contradictions. Many of these networks fail due to poor coordination, what indicates that, although coordinating innovation networks is not a straightforward task, it is of utterly importance for guiding the networked innovation activities and accomplishing positive outcomes. Nevertheless, few empirical studies have been able to explain how these networks are coordinated. This lack of research may be explained by the managerial complexity of innovation networks, little understanding of their internal operations and in which situations different forms of coordination would function best, or even the dynamic and ambiguous nature of collaboration. To shed light on these research gaps, the main research objective of this study is to investigate how does diversity and conflicts in innovation networks affect the coordination mechanisms employed. Thus, it first needs to recognise which type of innovation network is being dealt with, paying attention to the diversity of network members and its internal conflicts, and then to acknowledge to what extent an individual actor (or group of actors) can affect the direction that the network moves to. Through a qualitative research methodology, two case studies are investigated: KIC InnoEnergy and ATLAS Experiment at CERN. KIC InnoEnergy is an interorganisational network formed with the purpose of providing innovative products and services in the field of sustainable energy in Europe. ATLAS Experiment at CERN is an interorganisational network that has developed innovative technologies and architecture for conducting basic research on high-energy physics. These two cases are considered as innovation networks as their primary focus is on fostering an environment where collaboration among diverse members is promoted with the goal of enabling innovation. To do so, these networks have created innovative elements so collaboration could take place. Notwithstanding, they are settled in different environments, and have different network purposes, characteristics and stage of development. Therefore, it is believed that in comparing these two cases one may make interesting contributions into the debate on coordination mechanisms in innovation networks. Research findings indicate differences between the two cases in relation to the use of (complementary) coordination mechanisms due to the different characteristics of the innovation networks studied (including its stage of development) and its members, alongside the conflicts caused due to the diversity (or differences) of network members. In this way, and contrary to what most studies on innovation network coordination says, research findings illustrate that both formal and informal coordination mechanisms could be seen as complementary forms of coordinating innovation networks. The focus of attention should be not on whether innovation networks can or cannot be coordinated, but what kind of solution is most suitable for different types of innovation networks.

Keywords

Innovation networks; Interorganisational relations; Coordination mechanisms; Formal coordination mechanisms; Informal coordination mechanisms; Diversity; Conflicts; KIC InnoEnergy; ATLAS Experiment at CERN

Subjects

3 - Ciències socials; 65 - Gestió i organització. Administració i direcció d'empreses. Publicitat. Relacions públiques. Mitjans de comunicació de masses

Knowledge Area

Ciències Socials i Jurídiques

Documents

Tesi_Sabrina Moreira.pdf

9.918Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.