The Use of Management Accounting and Control Systems for the Enhancement of Organisational Outcomes

Abstract

L'objectiu d'aquesta tesi és examinar la mesura en que l'ús i l'estil d'ús dels sistemes de comptabilitat i control de gestió (MACS) per l'alta direcció contribueixen a la consecució dels resultats desitjables de l'organització. En aquesta investigació, el concepte de resultats d'organització s’explica en termes d'innovació de productes i del rendiment financer. Sobre la base de la teoria de contingència, aquesta recerca està organitzada en un compendi de quatre articles. Un treball teòric i tres estudis d'investigació empírica que es desenvolupen a partir de dues enquestes preexistents i una enquesta original creada exclusivament per a aquesta tesi serveixen de base per a les proves d'hipòtesis. L'objectiu de cadascun dels quatre treballs de recerca d'aquesta tesi és el de contribuir a avançar en el coneixement sobre els efectes i mecanismes mitjançant els quals l'ús dels MACS és capaç de facilitar i donar suport a l'èxit de l'organització. Dos treballs de recerca examinaran els resultats d'organització en termes de ‘resultats de la innovació’, mentre que altres dos articles es focalitzen en els resultats organitzatius en termes de ‘rendiment de l'organització’.

El primer article en aquesta tesi pretén contribuir a la literatura sobre les palanques de control (levers of control, LOC) (Simons, 1995), investigant les relacions entre la innovació i MACS, posant l'accent en la importància de l'elecció per la qual les MACS es seleccionen pel seu ús interactiu. Utilitzant dades d'enquestes de 57 empreses espanyoles (catalanes) mitjanes, trobem evidència que recolza (1) l'elecció de MACS per a l'ús interactiu s'associa amb la manera d'una empresa de gestió de la innovació (IMM), i (2) el nivell de la innovació de productes està influenciada per si o MACS seleccionat per ús interactiu i IMM comparteix similars models cognitius i si la sofisticació dels continguts d'informació proporcionada pel MACS interactiu respon a la prioritat de les necessitats percebudes en la IMM. Els nostres resultats indiquen, a més, que la similitud en els patrons d'entre IMM i MACS no dóna lloc a un impacte beneficiós en el nivell dels resultats de la innovació, el que suggereix en canvi que pot induir la replicació de les actuals tendències disfuncionals causades pel ‘innovation momentum’.

El segon article analitza la influència dels MACS en el desenvolupament d'algunes capacitats clau d'organització relacionades amb els processos d'innovació. Més específicament, aquesta investigació examina l'associació entre diferents formes de control (controls culturals, controls interactius, i controls de diagnòstic) i les capacitats necessàries en la creativitat i les etapes de conversió del procés d'innovació. Examinem aquestes associacions per separat per les empreses emprenedores i conservadores. Utilitzant dades d'enquestes de 120 empreses espanyoles (catalanes) mitjanes i grans, trobem evidència que cada forma de control dins del paquet de control té influències diferents en les diverses etapes del procés d'innovació i que la rellevància i la direcció d'aquestes influències varia entre empreses emprenedores i empreses conservadores. Mitjançant l'associació de formes específiques de control en el paquet de control amb determinats components o etapes del procés d'innovació, els nostres resultats posen de manifest la simultània complementarietat i suplementàries entre les formes específiques de control.

El tercer document té com a objectiu revisar com la variable rendiment (‘performance’) ha estat avaluada en l'àrea de la comptabilitat de gestió en recerca basat en la teoria de la contingència i en enquestes, analitzant els diferents criteris que s'han adoptat en la literatura, i proporcionant algunes idees per millorar la mesura de aquesta variable en futures investigacions empíriques basades en enquestes. En primer lloc, el treball identifica un total de 82 articles basats en enquestes, aquestes treballs es van publicar en revistes de comptabilitat més importants del període 1982-2008. En concret, aquest estudi examina a) els problemes de conceptualització que es reflecteixen en les amenaces a la validesa de constructe i b) mesurament. L'article posa de relleu les qüestions que podrien ajudar els investigadors en la selecció entre les opcions disponibles de mesurament de la variable perfomance considerant les seves debilitats i fortaleses.

Finalment, un quart treball examina el grau en què l'ús de sistemes estratègics de mesura del rendiment (SPMS) influeix en el desenvolupament organitzatiu a través de la conformació de les agendes estratègiques i les matrius de decisions estratègiques que es deriven dels processos de (re) formulació de l'estratègia. En aquesta recerca hem definit SPMS com a eines de gestió que es caracteritzen per una combinació d'alts nivells de quatre dimensions constitutives (és a dir, la integració de l'estratègia a llarg termini i les metes operacionals, la presència d'indicadors des d'una perspectiva múltiple, la inclusió dels vincles de causa-efecte, i la presència d'una seqüència d'objectius / metes / plans d'acció). S'argumenta que les organitzacions que utilitzen SPMS aconsegueixen un millor rendiment (en comparació amb les empreses que utilitzen altres sistemes de mesurament de l'acompliment, no qualificats com SPMS) i que aquesta millora s'associa no només amb una millor aplicació de les estratègies destinades com s'ha suposat en anteriors empírica investigació, sinó també amb la integralitat dels programes estratègics i les matrius de decisions estratègiques obtingudes en els processos de (re) formulació d'estratègies. Els resultats de les proves d'un model estructural utilitzant regressions de mínims quadrats parcials (PLS) en dades d'arxiu i enquesta recollits de directors generals de 279 empreses espanyoles (catalanes) mitjanes i grans donen suport a favor de la hipòtesi que suggereix que a) l'efecte positiu de l'ús de SPMS en l’èxit de l'organització està mediada per l'amplitud de la matriu de decisions estratègiques (és a dir, varietat i el nombre de decisions) que resulten dels processos de (re) formulació de l'estratègia, i que (b) més gran és el dinamisme del medi ambient, més positiu l'efecte de l'amplitud de la matriu de decisió estratègica sobre el rendiment organitzatiu.

The purpose of this thesis is to examine the extent to which the usage and style-of-use of management accounting and control systems (MACS) by senior management contribute to the achievement of desirable organisational outcomes. In this research, organizational outcome is conceptualised in terms of product innovation and financial performance. Based on contingency theory, this research is organised in a compendium of four articles. A theoretical paper and three empirical research studies that rely on two pre-existent surveys and an original survey exclusively developed for this dissertation are bases for hypotheses testing. The aim of each of the four research pieces of this thesis is the one of contributing to advance our knowledge on the effects and means by which the use of MACS is capable of enabling and supporting organisational success. Two research papers examine organizational outcome in terms of ‘innovation outputs’, whereas other two articles concentrate on the organisational outcome in terms of ‘organisational performance’.

The first paper in this dissertation aims to contribute to the recent levers of control (LOC) (Simons, 1995) literature on the relationships between innovation and MACS by emphasizing the importance of the choice by which individual MACS are selected for interactive use. Using a pre-existing survey collected from 57 medium-sized Spanish firms, we find evidence supporting (1) the choice of individual MACS selected for interactive use is associated with a firm’s innovation management mode (IMM), and (2) the level of product innovation output is influenced by whether or not IMM and interactive MACS feature similar cognitive models and whether the sophistication of the information contents provided by the interactive MACS responds to the priority needs perceived in the IMM. Our findings further indicate that similarity in patterns between IMM and MACS does not lead to a beneficial impact on the level of innovation outcomes, suggesting instead that it may induce the replication of existing dysfunctional trends caused by innovation momentum.

The second paper examines the influence of MACS on the development of some key organisational capabilities related to innovation processes. More specifically, this research examines the associations between different forms of control (cultural controls, interactive controls, diagnostic controls) and the capabilities required in the creativity and conversion ability stages of the innovation process. We examine these associations separately for entrepreneurial and conservative firms. Using survey data collected from 120 medium and large Spanish companies, we find evidence supporting that each form of control within the control package has diverse influences on the different stages of the innovation process and that the significance and direction of these influences varies between entrepreneurial and conservative firms. By associating specific forms of control within the control package with specific components or stages of the innovation process, our results highlight the simultaneous complementarities and supplementarities between specific forms of control.

The third paper aims to review how the construct ‘performance’ has been assessed in prior contingency-grounded, survey-based management accounting and control systems research, to analyse the alternative approaches that have been adopted in the literature, and to provide some insights for enhancing the assessment of performance in future survey-based empirical research. First, the paper identifies a total of 82 survey-based, contingency-grounded papers published in top accounting journals in the period 1982-2008 where performance was used as a variable of analysis. Specifically, this study examines the problems of a) conceptualization that are reflected on threats to construct validity and b) measurement. The article emphasizes issues that could assist researchers in selecting between the various available choices of performance measurement by considering their respective weaknesses and strengths.

Finally, a fourth paper examines the extent to which the use of Strategic Performance Measurement Systems (SPMS) influences organisational performance through the shaping of the strategic agendas and the strategic decision arrays that result from strategy (re)formulation processes. In this research we defined SPMS as management tools that are characterised by a combination of high levels of four constitutive dimensions (i.e. the integration of long-term strategy and operational goals, the presence of multi-perspective metrics, the inclusion of cause-effect linkages, and the presence of a sequence goals/targets/action plans). We argue that organisations that use SPMS achieve enhanced performance (in comparison with those firms that use other performance measurement systems not qualified as SPMS) and that this enhancement is associated not only with a better implementation of intended strategies as it has been assumed in previous empirical research, but also with the comprehensiveness of the strategic agendas and strategic decision arrays obtained in the processes of (re)formulation of intended strategies. Results from tests of a structural model using Partial Least Squares (PLS) regressions on archival and survey data collected from Chief Executive Officers of 279 medium and large Spanish companies provide support in favour of hypotheses suggesting that a) the positive effect of the use of SPMS on organisational performance is mediated by the comprehensiveness of the strategic decision array (i.e. variety and number of decisions) that result from strategy (re)formulation processes; and that (b) the greater the environmental dynamism, the more positive the effect of the comprehensiveness of the strategic decision array on organisational performance.

El objetivo de esta tesis es examinar en qué medida la utilización y el estilo de uso de los sistemas de contabilidad y control de gestión (MACS) por la alta dirección contribuyen a la consecución de resultados deseados por la organización. En esta investigación, los resultados de la organización se conceptualizan en términos de innovación de productos y rendimiento financiero. Esta investigación está organizada en un compendio de cuatro artículos sobre la base de la teoría de la contingencia. Un trabajo teórico y tres estudios de investigación empírica, que se apoyan en dos encuestas pre-existentes y una encuesta original desarrollada exclusivamente para esta tesis, son las bases para las pruebas de hipótesis. El objetivo de cada uno de los cuatro trabajos de investigación de la tesis es el de contribuir al avance del conocimiento sobre los efectos y mecanismos mediante los cuales el uso de los MACS es capaz de facilitar y apoyar el éxito de la organización. Dos trabajos de investigación examinan los resultados de la organización en términos de ‘resultados de la innovación’, mientras que otros dos artículos se concentran en los resultados organizativos en términos de ‘rendimientos financieros’.

El primer artículo en esta tesis pretende contribuir a la literatura sobre las palancas de control (levers of control, LOC) (Simons, 1995), investigando las relaciones entre la innovación y MACS, con especial atención a la importancia de la elección por la cual específicos MACS se seleccionan para un uso interactivo. Utilizando una encuesta pre-existente recogida entre 57 empresas españolas de tamaño mediano, encontramos evidencia que (1) la elección de un MACS específico para el uso interactivo está relacionada con el modo de gestión de la innovación (IMM) de una empresa, y (2) el nivel de innovación en productos está influenciada por si el uso interactivo del MACS comparte característica y modelos cognitivos similares y si la sofisticación de los contenidos de información proporcionada por el MACS interactivo responde a la prioridad de las necesidades percibidas por el IMM. Nuestros resultados indican además que la similitud en los patrones entre IMM y MACS no da lugar a un impacto beneficioso en los resultados de la innovación, lo que sugiere en cambio que esta similitud en los patrones puede inducir a la replicación de las actuales tendencias disfuncionales causadas por el ‘innovation momentum’.

El segundo artículo analiza la influencia de los MACS en el desarrollo de algunas capacidades claves de la organización relacionadas con los procesos de innovación. Más específicamente, esta investigación examina la asociación entre diferentes formas de control (controles culturales, controles interactivos, y controles diagnósticos) y las capacidades necesarias en la creatividad y conversión en el proceso de innovación. Examinamos estas asociaciones por separado para las empresas emprendedoras y conservadoras. Utilizando datos de encuesta realizada entre 120 empresas españolas medianas y grandes, encontramos evidencia de que cada forma de control dentro del paquete de control tiene influencias diversas en las diferentes etapas del proceso de innovación y que la importancia y la dirección de estas influencias varía entre empresas emprendedoras y conservadoras. Mediante la asociación de formas específicas de control en el paquete de control con determinados componentes o etapas del proceso de innovación, nuestros resultados ponen de manifiesto la simultánea complementariedad y suplementariedad entre las formas específicas de control.

El tercer artículo pretende revisar cómo el constructo performance ha sido utilizado por estudios previos en el área de la contabilidad de gestión basados en la teoría de la contingencia y en encuestas, analizando los distintos criterios que se han adoptado en la literatura, y proponiendo algunas ideas para mejorar la calidad de futuras investigaciones empíricas basadas en encuestas y que utilizan la variable performance. En primer lugar, el trabajo identifica un total de 82 artículos basados en encuestas, publicados en las revistas de contabilidad más importantes en el periodo comprendido entre 1982-2008 cuyo constructo performance se utiliza como una variable de análisis. En concreto, este estudio examina a) los problemas de conceptualización que se reflejan en las amenazas a la validez del constructo y b) problemas de medición. El artículo pone en relieve las cuestiones que podrían ayudar a los investigadores en la selección entre las opciones disponibles de medición de la variable performance considerando sus debilidades y fortalezas.

Por último, un cuarto estudio en esta tesis examina el grado en que el uso de los Sistemas Estratégico de Medición de Desempeño (SPMS) influye en el rendimiento organizacional a través de la ordenación de las agendas y decisiones estratégicas que se derivan de los procesos de (re)formulación de la estrategia organizacional. En esta investigación hemos definido SPMS como herramientas de gestión que se caracterizan por una combinación de altos niveles de cuatro dimensiones constitutivas (es decir, la integración de la estrategia a largo plazo y las metas operacionales, la presencia de indicadores desde una perspectiva múltiple, la inclusión de los vínculos de causa-efecto, y la presencia de una secuencia de objetivos / metas / planes de acción). En este trabalho se argumenta que las organizaciones que utilizan SPMS logran un mejor rendimiento (en comparación con las empresas que utilizan otros sistemas de medición del desempeño no calificados como SPMS) y que esta mejora se asocia no sólo con una mejor aplicación de las estrategias destinadas como se ha supuesto en investigaciones empíricas anteriores, sino también con la ordenación de las agendas estratégicas y las decisiones estratégicas obtenidas en los procesos de (re) formulación de estrategias. Los resultados de las pruebas de un modelo estructural utilizando regresiones mediante mínimos cuadrados parciales (PLS) en datos de encuesta recogidos entre directores generales de 279 empresas españolas medianas y grandes apoyan la hipótesis que sugiere que a) el efecto positivo del uso de SPMS en el rendimiento de la organización está mediada por la amplitud de la matriz de decisiones estratégicas (es decir, variedad y el número de decisiones) que resultan de los procesos de (re) formulación de la estrategia, y que b) cuanto mayor es el dinamismo del ambiente, más positivo el efecto de la amplitud de la matriz de decisión estratégica sobre el rendimiento organizacional.