Open walls: the experience of psychiatric institutionalization through egyptian women's drawings

Abstract

L’anàlisi de la vivència d’hospitalització psiquiàtrica d’unes dones egípcies qüestiona la natura de la “institució total” i il·lumina les fortes connexions entre sofriment social i aflicció mental. La investigació va combinar mètodes etnogràfics clàssics amb tècniques d’expressió artística. La metodologia es va basar en sessions de dibuix realitzades al psiquiàtric d’Alexandria, amb la participació tant de dones internes, com de membres del personal i l’antropòloga. A més de ser una important font de dades, aquesta activitat va tenir la finalitat de crear dinàmiques horitzontals entre les participants. Reflexionant sobre les emocions sorgides en aquestes trobades, l’antropòloga va poder aprofundir en la comprensió de l’experiència vital de les dones egípcies tant dintre com fora de l’hospital. L’anàlisi demostra que l’hospital psiquiàtric, lluny d’estar aïllat i desconnectat del món social que l’envolta, està profundament influenciat per aquest. Per una banda, la baixa qualitat dels serveis oferts a les dones a l’hospital és la materialització d’una violència estructural que típicament afecta als estrats més desavantatjats de la societat. Per altra banda, l’anamnesi, el diagnòstic i pronòstic estan influenciats per la vulnerabilitat que experimenten degut al seu gènere i estatus socioeconòmic. Això explica perquè el psiquiàtric, un lloc on la llibertat i els drets son reprimits, pot ser viscut també com un lloc de protecció i seguretat. L’anàlisi explora com les pacients incorporen i, al mateix temps, resisteixen la lògica institucional, trobant avantatges en situacions potencialment perjudicials per a elles. Finalment, l’hospital psiquiàtric no és un espai d’alteritat i excepcionalitat, sinó un espai representatiu de les injustícies que les dones viuen quotidianament a les seves llars i als carrers de les seves ciutats.

El análisis de la vivencia de hospitalización psiquiátrica de unas mujeres egipcias cuestiona la naturaleza de la “institución total” y arroja luz sobre las fuertes conexiones entre sufrimiento social y aflicción mental. La investigación combinó métodos etnográficos clásicos y técnicas de expresión artística. La metodología se basó en sesiones de dibujo llevadas a cabo en el psiquiátrico de Alejandría, en las que participaron tanto mujeres internas, como miembros del personal y la antropóloga. Además de ser una importante fuente de datos, esta actividad tuvo la finalidad de crear dinámicas horizontales entre las participantes. Reflexionando acerca de las emociones surgidas en estos encuentros, la antropóloga logró profundizar en la comprensión de la experiencia vital de las mujeres egipcias tanto dentro como fuera del hospital. El análisis demuestra que el hospital psiquiátrico, lejos de estar aislado y desconectado del mundo social que le rodea, está profundamente influenciado por éste. Por un lado, la baja calidad de los servicios ofrecidos a las mujeres en el hospital es la materialización de la violencia estructural que afecta típicamente a los estratos más desfavorecidos de la sociedad. Por otro lado, su anamnesis, diagnóstico y pronóstico están influenciados por la vulnerabilidad que experimentan debido a su género y estatus socioeconómico. Esto explica por qué el psiquiátrico, un lugar en el que la libertad y los derechos son reprimidos, puede ser experimentado también como lugar de protección y seguridad. El análisis explora cómo las pacientes incorporan y, al mismo tiempo, resisten la lógica institucional, encontrando ventajas en situaciones potencialmente perjudiciales para ellas. Finalmente, el hospital psiquiátrico no es un espacio de alteridad y excepcionalidad, sino un espacio representativo de las injusticias que las mujeres viven cotidianamente en sus hogares y en las calles de su ciudad.

The analysis of how Egyptian women experience psychiatric hospitalization calls into question the nature of the “total institution” and sheds light on the strong connections between social suffering and mental distress. Classical ethnographic research methods were combined with art expression techniques. The methodology was based on drawing sessions at the Alexandria psychiatric hospital library in which inpatients, members of the medical staff and the anthropologist all participated. Besides being a fundamental source of data, this activity was intended to create horizontal relational dynamics between all the participants. The anthropologist’s reflexivity on the emotions and reflections triggered by these encounters served to deepen the understanding of Egyptian women’s life experience both inside and outside the psychiatric hospital. The analysis demonstrates that the psychiatric hospital, far from being isolated and disconnected from the social world outside the institution’s walls, is profoundly shaped by it. On the one hand, the low quality of the services offered at the hospital is the materialization of a structural violence that typically targets disadvantaged strata of the population. On the other hand, the anamnesis, diagnosis and prognosis of women who become psychiatric patients are all influenced by the vulnerability they experience because of their gender and socio-economic status. This explains why the asylum, a place in which people’s freedom and rights are suppressed, can also be experienced by inpatients as a protective, reassuring place. The analysis explores the ways in which female inpatients both embody and resist institutional logic, turning to their advantage situations that are potentially detrimental to them. The psychiatric hospital is conceived not as a space of alterity and exceptionality, but as one that is representative of everyday, ordinary injustices that women experience in their homes and in their city streets.