El Pati a la ciutat mediterrània: la seva transformació dins l'habitatge col·lectiu a Barcelona

Abstract

L’arquitectura del pati a la ciutat mediterrània ha estat testimoni ocult del procés històric de la pròpia ciutat. La transformació d’aquest element característic del teixit urbà ha suposat un lent procés produït en paral·lel a la mateixa evolució de la ciutat. La traça cultural i històrica del pati als edificis resulta clau per a comprendre el seu protagonisme en el procés de formació de la ciutat. El pati constitueix l’element bàsic generador de vida a la casa. Una casa que neix del clan familiar original, i evoluciona cap a la casa urbana veïnal. La mirada introspectiva “de dins afora” que ofereix l’estudi del pati, permet una nova comprensió entre diferents aspectes de configuració que es produeixen a l‘edifici, i entre aquest i la ciutat. El coneixement de la naturalesa de pati es fonamenta en distintes configuracions espacials, dins les quals es produeixen també nocions contraposades de l‘espai. El pati etimològic sorgeix de la seva concepció espacial original. El pati topos tracta de la seva relació amb la natura. El plàstic es genera a partir del seu propi procés projectual de formació. El sensorial obeeix al tipus d’ambient que s’hi dóna. La interacció d’aquests aspectes proporciona el verdader sentit vital del seu espai. O dit en altres paraules, la vida que es genera en el pati és la combinació inseparable d’aquestes quatre categories que el caracteritzen. La tesi centra la seva investigació en el pati a l’arquitectura de l’habitatge col·lectiu de la Barcelona contemporània. L’anàlisi es realitza a partir d’una variada selecció d’obres, determinades per uns criteris de interès arquitectònic i cultural, construïdes durant les dècades dels seixanta i setanta. Aquest període relativament curt però de gran canvi social, econòmic i cultural, és capaç de promoure unes noves actituds en la construcció del pati a la vivenda urbana. L’evolució morfològica del pati requereix prèviament d’un breu recorregut cronològic que exemplifiqui el seu procés històric a la ciutat comtal. L’aparició de Moviment Modern va suposar un punt de inflexió en la forma de concebre l’habitatge i la ciutat, i va assentar les bases per la futura transformació del pati a la ciutat tradicional. La investigació del pati a les diverses obres seleccionades s’estructura mitjançant una quadrícula tipològica segons el tipus d’edifici que configuren. El pati central format a cases urbanes aïllades “a quatre vents”. El seriat és el que s’estructura en edificacions de trames urbanes consolidades. El lineal es genera en edificis de blocs aïllats i entre-mitgeres. L’obert apareix configurat en diferents morfologies urbanes. De cada una d’aquestes tipologies se n’estudien quatre casos, resultant un total de 16 models d’estudi. Aquests s’analitzen en base a paràmetres objectius: context urbà i tipologia, estructura i construcció, funcionalitat i vida. En tots ells, l‘entitat del pati esdevé un element de primer ordre en la configuració de l’edifici. La reflexió final amb la que conclou la tesi ha de servir per a aportar una mica més de llum al paper del pati dins l’escena urbana contemporània. La naturalesa de l’arquitectura del pati a la vivenda col·lectiva reflecteix els fenòmens de concentració i dispersió urbans a la formació de la ciutat. La seva transformació obeeix a uns moviments oscil·lants de compressió i dilatació, que responen al dilema permanent entre verticalitat i horitzontalitat, i que es produeix en el creixement de la ciutat i en les seves diferents formes de vida. Aprofundir en la raó de ser del pati a la casa urbana representa obrir un nou marc per a poder entendre millor la nostra essència cultural i vital.

La arquitectura del patio en la ciudad mediterránea ha sido testimonio oculto del proceso histórico de la propia ciudad. La transformación de este elemento característico del tejido urbano supone un lento proceso como el de la misma evolución de la ciudad. La traza cultural e histórica del patio en los edificios resulta clave para comprender su protagonismo en el proceso de formación de la ciudad. El patio constituye el elemento básico generador de vida en la casa. Una casa que nace del clan familiar original y evoluciona hacia la casa urbana plurifamiliar. La mirada introspectiva “de dentro afuera” que ofrece el estudio del patio, permite una nueva comprensión entre diferentes aspectos de configuración que se producen en el edificio y la ciudad. El conocimiento de la naturaleza del patio se fundamenta en distintas configuraciones espaciales, en las cuales se producen también nociones contrapuestas del espacio. El patio etimológico surge de su concepción espacial original. El patio topos trata de su relación con la naturaleza. El plástico se genera a partir de su propio proceso proyectual de formación. El sensorial obedece al tipo de ambiente que se produce. La interacción de estos aspectos proporciona el verdadero sentido vital de su espacio. O dicho en otras palabras, la vida que se genera en el patio es la combinación inseparable de estas cuatro categorías que lo caracterizan. La tesis centra la investigación en el patio de la arquitectura de la vivienda colectiva de la Barcelona contemporánea. El análisis se realiza a partir de una variada selección de obras, determinadas por unos criterios de interés arquitectónico y cultural, construidas durante las décadas de los sesenta y setenta. Este período relativamente corto pero de pronunciado cambio social, económico y cultural, es capaz de promover unas nuevas actitudes para la construcción del patio en la vivienda urbana. La evolución morfológica del patio requiere previamente de un breve recorrido cronológico que ejemplifique su proceso histórico en la ciudad condal. La aparición del Movimiento Moderno supone un punto de inflexión en la forma de concebir la vivienda y la ciudad, que sienta las bases de la futura transformación del patio a la ciudad tradicional. La investigación del patio en las diversas obras seleccionadas se estructura mediante una cuadrícula tipológica según el tipo de edificio que configuran. El patio central formado en casas urbanas aisladas “a cuatro vientos”. El seriado es el que se estructura en edificaciones de tramas urbanas consolidadas. El lineal se genera en edificios de bloques aislados y entre medianeras. El abierto aparece configurado en diferentes morfologías urbanas. De cada una de estas tipologías se estudian cuatro casos resultando un total de 16 modelos de estudio. Estos se analizan en base a parámetros objetivos: contexto urbano y tipología, estructura y construcción, funcionalidad y vida. En todos ellos, la entidad del patio constituye un elemento de primer orden en la configuración del edificio. La reflexión final con la que concluye esta tesis sirve para vislumbrar mejor el papel del patio en la escena urbana contemporánea. La naturaleza de la arquitectura del patio en la vivienda colectiva refleja los fenómenos de concentración y dispersión urbanos de la formación de la ciudad. La transformación del patio obedece a unos movimientos oscilantes de compresión y dilatación, que responden al dilema permanente entre verticalidad y horizontalidad que se produce en el crecimiento de la ciudad y en sus diferentes formas de vida. Ahondar en la razón de ser del patio en la casa urbana representa abrir un marco nuevo para poder entender mejor nuestra esencia cultural y vital.

The architecture of the patio in the Mediterranean city has been hidden testimony of the historical process of the city. The transformation of this characteristic element of the urban frame is a slow process as the evolution of the same city. The cultural and historical trace of the courtyard in the city buildings is key to understanding their role in the formation of the city. The courtyard is the basic element of life generator in the house. A house that comes from the original family clan and evolving towards the tenement house. The introspective look "inside out" offered by the study of the courtyard allows a new understanding between different configuration issues that occur in the building and the city. Knowledge of the nature of the patio is based on different spatial configurations that also produced in opposite notions of space. The etymological patio arises from its original spatial conception. The topos patio reflects their relationship with nature. The plastic is created from its own design process. The Sensory reproduced the type of environment that is generated. The interaction of these aspects provides the vital real sense of the space. Or in other words, the life that is generated in the patio is the inseparable combination of these four categories that characterize it. The thesis research focuses on the patio of the architecture of collective housing of contemporary Barcelona. The analysis is performed from a wide selection of works, determined by criteria of architectural and cultural interest, built during the sixties and seventies. But this relatively short period of pronounced social, economic and cultural change, promotes new attitudes in the construction of the urban housing courtyard. The morphological evolution of the courtyard previously required a brief chronological overview that exemplifies the historical process in the city. The emergence of the Modern Movement represents a turning point in the way of thinking about housing and the city, which lays the foundation for the future transformation of the traditional city courtyard. The investigation of the courtyard in different selected works by a typological grid structure according to the type of building that shape. The central courtyard formed on isolated housing building. The serial is structured into buildings consolidated urban fabric. The linear is generated in isolated buildings blocks and between medians. The open is configured in different urban morphologies. In each of these types that studied four cases resulting in a total of 16 models study. These are analyzed based on objective parameters: urban context and typology, structure and construction, functionality and life. In all cases, the entity of the courtyard is a prime element in building architecture. The final reflection that concludes this thesis serves to better visualize the role of the patio in the contemporary urban scene. The nature of the architecture of the courtyard in collective housing reflects phenomena of concentration and dispersion urban in the formation of the city. The transformation of the courtyard of oscillating movements due to compression and expansion, is responding to the permanent dilemma between verticality and horizontality that produce in the growth of the city and its life forms. Delve into the rationale behind of the collective housing courtyard is opening a new framework to better understand our cultural and vital essence.