“El català de l’URSS”. Andreu Nin, revolucionari i traductor

Abstract

Aquesta tesi doctoral pretén, superat ja el 75è aniversari del seu assassinat, contribuir a la recuperació de la figura d'Andreu Nin, traductor. Per aconseguir-ho, ens hem plantejat un doble objectiu: d'una banda, mostrar i analitzar el conjunt de l'obra de traducció de Nin, com també la recepció crítica, per tal de reivindicar la importància d'aquest llegat que, massa sovint, la dimensió política del personatge ha relegat a un segon terme; i, de l'altra, provar que, darrere la decisió d'anostrar els escriptors russos clàssics i moderns, hi havia la ferma voluntat de bastir una obra de qualitat. I, alhora, evidenciar que les versions de Nin encetaren un nou període: atès que coneixia bé ambdues llengües i ambdós sistemes literaris, les obres russes es traduïren al català de manera íntegra i directa.

El treball consta de dues parts: la primera persegueix construir un retrat de Nin al més equànime i complet possible per, tot seguit, presentar la multiplicitat de les activitats no estrictament polítiques que exercí al llarg de la vida (fou mestre, periodista, escriptor, orador i conferenciant i crític literari); mentre que la segona, i nucli de la investigació, se centra en la tasca traductora: després de mostrar el context sociocultural en què veieren la llum les versions, tant literàries com polítiques, d'Andreu Nin, s'han establert les motivacions i el mètode que emprava a l'hora de traduir i s'ha ofert un repàs exhaustiu del conjunt dels trasllats, amb el suport dels pròlegs del mateix traductor i amb les veus dels crítics que se'n feren ressò. Finalment, s'ha dut a terme l'anàlisi comparativa de les esmenes del traductor i del corrector que apareixen en el mecanoscrit original de Nin d'Infància, adolescència, joventut, de Tolstoi.

Tot plegat ens ha permès de confirmar la hipòtesi de partida: la tasca traductora no fou un simple atzar en la trajectòria vital d'Andreu Nin, fruit de circumstàncies adverses derivades de la militància revolucionària, sinó l'activitat lògica d'un intel·lectual captivat des de menut per la paraula i posseïdor d'una prosa moderna i acurada, el qual, a més, coneixia profundament la llengua i la realitat de la literatura que traduïa. Sempre el mogué un interès genuí per poder dotar el català de models vàlids (acceptabilitat) sense oblidar el respecte envers l'original (adequació).

The 75th anniversary of his assassination having passed, this thesis aims to contribute to the recovery of the figure of Andreu Nin, the translator. To achieve this, we set ourselves two objectives: firstly, to present and analyse the complete works of translation by Nin, as well as their reception by critics, to assert the importance of this legacy which, too often, has been relegated to second place by the political dimension of the character; and secondly, to prove that in his decision to translate classical and modern Russian writers into Catalan there was a strong desire to build a work of quality. At the same time, we wish to demonstrate that these versions by Nin heralded a new period; as he knew both languages and literary systems well, the complete Russian works were translated directly into Catalan.

The work consists of two parts: the first aims to build as impartial and complete a picture of Nin as possible, and then present the multiplicity of activities that are not strictly political and which he exercised throughout life (he was a teacher, journalist, writer, speaker, lecturer and literary critic); whereas the second part, the core of the research, focuses on the translation work: after having shown the sociocultural context in which Andreu Nin's versions, both literary and political, appeared, the motivations and methodology used by him when translating have been established, and a comprehensive review of all the translations has been offered, based on his own prefaces and on the voices of his critics. Finally, we conducted a comparative analysis of the amendments of the translator and proof-reader which appear in Nin's original typescript of Childhood, Boyhood, Youth, by Tolstoy.

All this has enabled us to confirm our original hypothesis: the translating task was not just a chance project in the life of Andreu Nin, the result of adverse circumstances arising from his revolutionary militancy, but the natural activity of an intellectual captivated since childhood by the word and the possessor of modern and well crafted prose, who, moreover, had in-depth knowledge of the language and the reality of the literature he translated. Always moved by a genuine interest to provide the Catalan language with valid models (acceptance) as well as respecting the original (adequacy).