Antecedents and consequences of corporate entrepreneurship: an international study

Abstract

Els efectes positius que té l’emprenedoria corporativa sobre la revitalització de les empreses i els seus resultats, han fet que sigui reconeguda com a un element fonamental pel desenvolupament econòmic i de les empreses. En conseqüència, tant els responsables polítics com els acadèmics especialitzats en aquesta àrea, han mostrat un interès per comprendre aquest fenomen. L’objectiu principal d’aquesta investigació és examinar els antecedents i conseqüències de l’emprenedoria corporativa. La metodologia emprada és quantitativa i basada fonamentalment en dades del “Global Entrepreneurship Monitor” (GEM). Aquestes dades es complementen amb altres fonts d’informació com ara el Fons Monetari Internacional (FMI), el projecte “Doing Business” i la base de dades “EU-EFIGE/Bruegel Unicredit”. Al llarg de la tesi, s’utilitzen diferents tècniques estadístiques: regressió logística, regressió logística multi nivell generalitzada lineal i un probit en dues etapes. A més, la recerca es fonamenta en tres marcs teòrics diferents: Teoria del Capital Humà, Teoria de Recursos i Capacitats i Teoria Econòmica Institucional. Els principals resultats de la investigació mostren com un grup de factors a diferents nivells d’anàlisi (individu, empresa i entorn) condicionen a l’emprenedoria corporativa. A més, l’efecte moderador de les institucions informals es destaca com un element clau. Posteriorment, els resultats confirmen la relació positiva entre l’emprenedoria corporativa i el creixement de l’empresa. Per últim, de la tesi se’n deriven una sèrie d’implicacions teòriques i pràctiques. Des d’un punt de vista teòric, la recerca pot contribuir a la generació de coneixement ja que alguns aspectes d’aquesta àrea es mantenen poc estudiats. De manera similar, pot contribuir al desenvolupament de la Teoria del Capital Humà, la Teoria dels Recursos i les Capacitats i la Teoria Econòmica Institucional, ja que aquests marcs teòrics s’han usat molt poc en aquest context concret. Des del punt de vista dels responsables polítics i dels gestors de les empreses, l’estudi té implicacions per a aquelles companyies que estan interessades en desenvolupar activitats emprenedores per a les seves empreses. Igualment, els resultats podrien ser rellevants per a aquelles polítiques públiques orientades a donar suport les iniciatives emprenedores en les empreses establertes (sobretot per a les empreses que operen en diferents contextos institucionals).

It is widely agreed that corporate entrepreneurship is a crucial element in organizational and economic development due to its beneficial effects on the revitalization and performance of firms. Consequently, both policy makers and researchers have shown particular interest in understanding this phenomenon. The main objective of this investigation is to examine the antecedents and consequences of corporate entrepreneurship. The methodology used is quantitative and based mainly on data from the Global Entrepreneurship Monitor (GEM). These data are complemented with other sources of information, such as the International Monetary Fund (IMF), the Doing Business project and the EU-EFIGE/Bruegel Unicredit database. Several statistical techniques are used in the thesis: logistic regression, generalized linear multilevel logistic regression and a two-stage probit. In addition, the research is grounded in three different theoretical frameworks: Human Capital Theory, Resource-Based Theory and Institutional Economics. The main findings of this research show how a set of different factors at different levels of analysis (individual, company and environmental) condition corporate entrepreneurship. In addition, the moderating effect of informal institutions is highlighted throughout the research. Subsequently, the results confirm the positive relationship between engaging in corporate entrepreneurship activities and firm growth. Finally, this thesis has theoretical and practical implications. From a theoretical point of view, the research may contribute to the generation of knowledge as some aspects in this field remain understudied. Similarly, it might contribute to the advancement of Human Capital Theory, Resource-Based Theory and Institutional Economics as these frameworks have rarely been used in this particular context. From a policy maker and practitioner point of view, the study has implications for managers who are interested in fostering and promoting corporate entrepreneurship in their companies. Equally, the results could also be helpful to government policies that are meant to support the development of entrepreneurial initiatives in established companies (in particular for companies operating in different institutional contexts).