Modern colonial forms in accounting and accountancy

Abstract

Amb l’interès d’evitar reproduir la classificació del món entre els Estats Units, el Regne Unit i “els altres” (Nobes i Stadler, 2013), aquest treball analitza algunes qüestions que probablement interessen a gran part del món però que, tanmateix, no han estat objecte de prou atenció fins ara. Les arrels dels fenòmens socials contemporanis s’han configurat, al llarg de molts segles, amb ideologies que han penetrat els diversos àmbits de la vida social (p. ex., Acemoglu et al., 2001; Annisette, 2000; Aschroft, 2001; Errington, 2001; Gallhofer et al., 2011; Massad, 2001; Poullaos i Uche, 2012). Concretament, ens proposem explicar de quina manera les característiques de la colonització europea moderna han influït en les percepcions i en les pràctiques comptables actuals. Mostrem com les ideologies colonials, basades en gran part en les escoles missioneres privades, les credencials occidentals i la llengua anglesa, han contribuït a determinar les relacions de poder en aquest camp i les oportunitats que ofereix. També estudiem la influència potencial dels mecanismes i les estratègies colonials sobre els resultats comptables, mostrant que l’herència colonial institucionalitzada és important a l’hora d’explicar la qualitat de la comptabilitat a tots aquests països. A l’hora de fer les nostres diferents anàlisis, ens hem basat en múltiples conceptes teòrics, extrets dels camps de la sociologia i de l’economia institucional, tan rellevants per al colonialisme, la professió i el poder, per tal de desentranyar la complexitat social, utilitzant mètodes d’anàlisi inductius i deductius. Aquesta tesi fa moltes contribucions a la recerca comptable. En primer lloc, tracta de l’herència colonial com un element central per entendre l’organització de l’àmbit comptable i les seves pràctiques en molts països. Si bé no és el primer treball de recerca sobre la professionalització en el camp de l’auditoria, probablement és el primer que examina l’evolució de les pràctiques organitzatives en l’esfera de la comptabilitat corporativa, i conceptualitza aquesta transformació com una professionalització, alhora que fa esment de la institució missionera en referir-se a la reproducció de les condicions colonials. En segon lloc, la tesi amplia el treball de Bourdieu sobre el llenguatge i el seu poder simbòlic (1991) aplicat a un context postcolonial. L’anàlisi mostra de quina manera les auditories i les Normes Internacionals d’Informació Financera (IFRS), entre altres mecanismes, contribueixen a internacionalitzar l’anglès, idioma que ha estat considerat superior en la jerarquia lingüística a Jordània des de la colonització britànica. Aquest és, probablement, el primer treball que analitza amb profunditat el rol de l’idioma en la comptabilitat, que comporta canvis estructurals socials en aquest camp. A l’hora de fer aquesta anàlisi, la nostra recerca es complementa amb la visió de la pràctica diària dels comptables en entorns que la recerca comptable ha estudiat poc (Hopwood, 2007). Finalment, aquest treball mostra que l’experiència colonial és rellevant a l’hora d’explicar les institucions contemporànies i, en conseqüència, la qualitat comptable d’un gran subconjunt de països, i aporta nous instruments per minimitzar el caràcter endogen dels poders institucionals en la recerca comptable.

Con el interés de evitar reproducir la clasificación del mundo entre Estados Unidos, el Reino Unido y “los demás” (Nobes y Stadler, 2013), este trabajo aborda algunas cuestiones que es probable que interesen a gran parte del mundo pero que, sin embargo, no han sido objeto de suficiente atención. Las raíces de los fenómenos sociales contemporáneos se han configurado a lo largo de muchos siglos con ideologías que han penetrado los distintos ámbitos de la vida social (p. ej., Acemoglu et al., 2001; Annisette, 2000; Aschroft, 2001; Errington, 2001; Gallhofer et al., 2011; Massad, 2001; Poullaos y Uche, 2012). En concreto, nos proponemos explicar de qué modo las características de la colonización europea moderna han influido en las actuales percepciones y prácticas de contabilidad. Mostramos cómo las ideologías coloniales, basadas en gran parte en las escuelas misioneras privadas, las credenciales occidentales y el idioma inglés, han contribuido a determinar las relaciones de poder en este campo y las oportunidades dentro de él. También estudiamos la influencia potencial de los mecanismos y las estrategias coloniales en los resultados contables, mostrando que el legado colonial institucionalizado es importante a la hora de explicar la calidad de la contabilidad en todos estos países. A la hora de realizar nuestros distintos análisis, nos hemos basado en múltiples conceptos teóricos, extraídos de los campos de la sociología y de la economía institucional, tan relevantes para el colonialismo, la profesión y el poder, para desentrañar la complejidad social, utilizando métodos de análisis inductivos y deductivos. Esta tesis realiza múltiples contribuciones a la investigación contable. En primer lugar, trata el legado colonial como un elemento central para entender la organización del ámbito contable y sus prácticas en muchos países. Si bien no es el primer trabajo de investigación sobre la profesionalización en el campo de la auditoría, probablemente es el primero que examina la evolución de las prácticas organizativas dentro de la esfera de la contabilidad corporativa, y conceptualiza esta transformación como una profesionalización, al tiempo que menciona la institución misionera al referirse a la reproducción de las condiciones coloniales. En segundo lugar, la tesis amplía el trabajo de Bourdieu sobre el lenguaje y su poder simbólico (1991) aplicado a un contexto poscolonial. El análisis muestra de qué modo las auditorías y las Normas Internacionales de Información Financiera (IFRS), entre otros mecanismos, contribuyen a la internacionalización del inglés, el idioma que ha sido considerado superior en la jerarquía lingüística en Jordania desde la colonización británica. Este es probablemente el primer trabajo que analiza en profundidad el rol del idioma en la contabilidad, que conlleva cambios estructurales sociales en este campo. A la hora de llevar a cabo este análisis, nuestra investigación se enriquece con la visión de la práctica diaria de los contables en entornos que la investigación contable ha estudiado poco (Hopwood, 2007). Finalmente, este trabajo muestra que la experiencia colonial es relevante a la hora de explicar las instituciones contemporáneas y, en consecuencia, la calidad contable de un gran subconjunto de países, y aporta nuevos instrumentos para minimizar el carácter endógeno de los poderes institucionales en la investigación contable.

In the interest of avoiding the reproduction of classification of the world as US, UK, and ‘other’ (Nobes and Stadler 2013) this work addresses questions that likely matter to much of the world, but not awarded enough attention. The roots of contemporary social phenomena have been shaping for centuries with ideologies infiltrating the various domains of social life (e.g. Acemoglu et al. 2001; Annisette 2000; Aschroft 2001; Errington 2001; Gallhofer et al. 2011; Massad 2001; Poullaos and Uche 2012). Thus, I undertake an explanation of how features of modern European colonization contribute to current perceptions and practices in accounting. I show how colonial ideologies, largely sustained in missionary private schools, Western credentials and the English language, contribute to the power relations within the field and opportunities within it. I further examine the potential influence of colonial strategies and mechanisms in accounting outcomes showing that the colonial legacy institutionalized, matters in explaining accounting quality across countries. In conducting the various analyses I build on multiple theoretical concepts from the fields of sociology and institutional economics, as relevant to colonialism, profession, and power in unraveling the social complexity, using both inductive and deductive analytical methods. This thesis makes multiple contributions to accounting research. First, it treats the colonial legacy as central to understanding the organization of the accounting field and its practices in many countries. While this is not the first such work in research on professionalization in audit it is likely the first to examine the evolving organizational practices within the corporate accounting occupation, and conceptualize this transformation as professionalization while also naming the missionary institution in the reproduction of colonial conditions. Second, the thesis extends Bourdieu’s work on language and symbolic power (1991) to a post-colonial context. The analysis shows how audit and IFRS, among other mechanisms, contribute to the internalization of English, the language that has been perceived higher in the linguistic hierarchy in Jordan since the British colonization. This is likely the first paper that analyzes in depth the role of language within accountancy and ensuing social structural changes in the field. In conducting this analysis research is enriched with insights into the day-to-day practices of accountants in settings of which accounting research has developed little understanding (Hopwood 2007). Finally, this work shows that the colonial experience is relevant to explaining contemporary institutions and consequently accounting quality in a large subset of countries while providing new instruments to minimize the endogeneity of institutional proxies in accounting research.