Reconstrucció de famílies de la parròquia de Sant Just Desvern (1509-1936). Un estudi de demografia històrica

Abstract

Les línies generals de l’evolució de la demografia catalana entre 1497 (any del primer fogatge de l’època moderna) i 1936 (any de l’únic cens encarregat per la Generalitat republicana) són prou conegudes. Les aportacions de Josep Iglésies, Jordi Nadal i Pierre Vilar, principalment, han emmarcat amb força precisió aquesta evolució. El que no és tant conegut, sobretot per la manca d’estudis de reconstruccions de famílies a Catalunya, és el comportament demogràfic de la població catalana, les característiques del que es coneix com a “sistema demogràfic antic” i les característiques del que es coneix com a “sistema demogràfic modern”. El component més important del “sistema demogràfic antic” és, en paraules de Louis Henry, una fecunditat natural; és a dir, les parelles tenien el nombre de fills que la biologia de la dona admetia, amb el permís dels trencaments matrimonials prematurs. El component més important del “sistema demogràfic modern” és una fecunditat limitada, és a dir, les parelles tenen el nombre de fills que decideixen que volen tenir. Una reconstrucció de famílies permet esbrinar en quin moment, bàsicament en quina generació (o generacions) de dones, es va fer, de manera majoritària, aquest canvi de sistema. Altres estudis demogràfics han demostrat que, en el cas de Catalunya, aquest canvi es va produir durant la segona meitat del segle XIX. Cal tenir en compte que en aquells anys no hi havia un ús sistemàtic i generalitzat dels mitjans de control de natalitat artificials, de manera que aquesta reducció del nombre de fills es va aconseguir mitjançant altres mètodes de control. La parròquia de Sant Just Desvern és un exemple de les moltes parròquies rurals que hi havia a Catalunya entre principis de l’edat moderna fins el primer terç del segle XX. Podem distingir-ne la seva proximitat a Barcelona, de manera que entra molt clarament dins de la seva àrea d’influència més directa. Això es constata en els llibres sacramentals santjustencs, amb una notable presència de nobles i ciutadans honrats barcelonins com a propietaris de terres i cases. I ja en el primer terç del segle XX va ser la burgesia barcelonina la que es va sentir atreta per la situació i les condicions de vida de Sant Just Desvern. Els aspectes demogràfics que hem analitzat són la natalitat, la nupcialitat, la mortalitat, la fecunditat i la mobilitat i ho hem complementat amb l’estudi de la composició de les famílies i de les llars. Tot plegat ens ha servit per afegir un exemple més al treball d’Àngels Torrents sobre la parròquia de Sant Pere de Riudebitlles de l’any 1993, amb el qual hi ha molts punts en comú, tant metodològics com cronològics. Finalment, les conclusions ens han servit per a una exhaustiva recollida de dades procedents de multitud de treballs anteriors, tant de reconstruccions de famílies com d’estudis demogràfics de qualsevol tipus que aportessin dades demogràfiques relacionades amb les parròquies catalanes amb les quals hem elaborat una síntesi el més completa possible. A més, hem comparat la fecunditat de les dones catalanes amb la fecunditat d’altres dones de la resta de la península ibèrica i del continent europeu, en aquest cas a partir d’una recerca selectiva.

Las líneas generales de la evolución de la demografía catalana entre 1497 (año del primer “fogatge” –recuento- de la Edad Moderna) y 1936 (año del único censo encargado por la Generalitat republicana) son suficientemente conocidas. Las aportaciones de Josep Iglésies, Jordi Nadal y Pierre Vilar, principalmente, han enmarcado con mucha precisión esta evolución. Lo que no es tan conocido, sobre todo por la escasez de estudios basados en la reconstrucción de familias en Catalunya, es el comportamiento demográfico de la población catalana, las características de lo que se conoce como “sistema demográfico antiguo” y las características de lo que se conoce como “sistema demográfico moderno”. El componente más importante del “sistema demográfico antiguo” es, en palabras de Louis Henry, una fecundidad natural; es decir, las parejas tenían los hijos que la biología de la mujer admitía, con el permiso de las rupturas matrimoniales prematuras. El componente más importante del “sistema” demográfico moderno” es una fecundidad limitada, es decir, las parejas tienen el número de hijos que deciden que quieren tener. Una reconstrucción de familias permite conocer en qué momento, básicamente qué generación (o generaciones) de mujeres, se produjo, de manera mayoritaria, este cambio de sistema. Otros estudios demográficos han demostrado que, en el caso de Catalunya, este cambio se produjo durante la segunda mitad del siglo XIX. Cabe señalar que en aquel momento no se utilizaban de forma sistemática y generalizada métodos de control de la natalidad artificiales, de manera que la reducción de hijos se consiguió mediante otros métodos de control. La parroquia de Sant Just Desvern es un ejemplo de la multitud de parroquias rurales que había en Catalunya entre principios de la Edad Moderna hasta el primer tercio del siglo XX. Podemos distinguir su proximidad a Barcelona, de manera que se ve influenciada muy directamente por la capital catalana. Ello se constata en los libros sacramentales de la parroquia, en los que aparecen nobles y “ciutadans honrats” (ciudadanos honrados) de Barcelona como propietarios de tierras y casas. I ya en el primer tercio del siglo XX fue la burguesía barcelonesa la que se sintió atraída por la situación y las condiciones de vida de Sant Just Desvern. Los aspectos demográficos que hemos analizado son la natalidad, la nupcialidad, la mortalidad, la fecundidad y la movilidad y los hemos completado con el estudio de la composición de las familias y los hogares. Todo ello ha servido para añadir un ejemplo más al trabajo de Àngels Torrents sobre la parroquia de Sant Pere de Riudebitlles del año 1993, con el cual hay muchos puntos en común, tanto metodológico como cronológico. Finalmente, las conclusiones han servido de excusa para una recogida exhaustiva de datos procedentes de muchos trabajos anteriores, tanto reconstrucciones de familias como estudios demográficos de cualquier tipo que nos aportasen datos demográficos relacionados con las parroquias catalanas; con todo ello hemos elaborado una síntesis muy completa. También hemos comparado la fecundidad de las mujeres catalanas con la fecundidad de otras mujeres del resto de la península ibérica y del continente europeo, en este caso a partir de una búsqueda selectiva.

The general outlines of the evolution of the Catalan demography between 1497 (year of the first “fogatge” –counting houses– of the Modern Age) and 1936 (year of the only census commissioned by the Republican Generalitat –Catalan government–) are enough known. The contributions of Josep Iglésies, Jordi Nadal and Pierre Vilar, mainly, have framed very precisely this evolution. What is not well known, especially by the lack of studies based on reconstructions of families in Catalonia, is the demographical behaviour of the Catalan population, the characteristics of what is known as an “ancient demographic system” and the characteristics of what is known as a “modern demographic system”. The most important component of the “ancient demographic system” is, in the words of Louis Henry, a natural fertility; that is to say, couples had the children that the biology of the woman admitted, with the permission of premature marriage breakdown. The most important component of “modern demographic system” is a limited fertility, that is to say, couples have the number of children who decide they want to have. A reconstruction of families allows to know at what point, basically what generation (or generations) of women, did, in a majority, this change of system. Other demographic studies have showed that in the case of Catalonia, this change occurred during the second half of the 19th century. It is necessary to take into account that at the time were not used a systematic method and generalised of artificial birth control, so that this reduction of children was achieved by other methods of control. The parish of Sant Just Desvern is an example of the many rural parishes that there were in Catalonia between early modern age to the first third of the 20th. This is stated in the sacramental books of the parish, with a remarkable presence of noble and citizen honoured in Barcelonan as owners of lands and houses. And already in the first third of the 20th century was the Barcelonan bourgeoisie what was attracted by the situation and the living conditions of Sant Just Desvern. The demographic aspects that have been analysed are the birth, the marriage, the mortality, the fertility and the mobility and the study has been complemented with the analyse of the composition of the families and of the households. All this has served us to add another example to the work of Angels Torrents on the parish of Sant Pere de Riudebitlles of the year 1993, with which there are many points in common, both methodological and chronological. Finally, the conclusions have served us as an exhaustive collection of pertinent data of previous works, regarding the reconstructions of families and demographic studies of any kind that contribute demographic data related to the Catalan parishes with which have elaborated a synthesis the most complete as possible. Besides, we have compared the fertility of Catalan women with the fertility of other women from the rest of the Iberian Peninsula and the European continent, in that case from a selective research.