dc.contributor
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social
dc.contributor.author
Arenas Paños, Miquel
dc.date.accessioned
2016-06-15T12:17:35Z
dc.date.available
2016-06-15T12:17:35Z
dc.date.issued
2016-02-08
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/385860
dc.description.abstract
La investigació aprofundeix en l’experiència de les persones que han patit un infart agut de miocardi i després, en el marc de la prevenció secundària de la cardiopatia isquèmica, segueixen un programa de rehabilitació cardíaca on les seves pràctiques es veuen qüestionades per les recomanacions d’educació sanitària rebudes al programa. El menjar, l’activitat, física, el tabaquisme o l’estrès adquireixen nous significats quan la nova normativa qüestiona el passat i projecta incertesa i vulnerabilitat sobre el futur, on els dubtes i la inseguretat sobre la salut i l’activitat laboral esdevenen les principals fonts de patiment. La investigació també dirigeix la mirada crítica sobre l’atenció hospitalària i sobre la praxis d’aquests programes, amb la proposta d’un canvi en la perspectiva de la cura professional i de la relació terapeuta-pacient. El treball etnogràfic ha tingut una durada aproximada de deu anys (2005-2015) i la metodologia qualitativa emprada ha estat la observació participant i vint-i-tres entrevistes en profunditat realitzades a pacients i professionals de salut. L’estudi ofereix la característica de presentar les ficcions literàries com a font de coneixement, articulada amb la teoria de les ciències socials.
cat
dc.description.abstract
Este trabajo investiga la experiencia de las personas que han padecido un infarto agudo de miocardio y después, como prevención secundaria de su cardiopatía isquémica, realizan un programa de rehabilitación cardiaca donde sus prácticas se ven cuestionadas por las recomendaciones de educación sanitaria recibidas en el programa. La comida, la actividad física, el tabaquismo o el estrés adquieren nuevos significados cuando una nueva normativa cuestiona el pasado y proyecta incertidumbre y vulnerabilidad sobre el futuro, donde las dudas y la inseguridad sobre la salud y la actividad laboral se convierten en las principales fuentes de padecimiento. La investigación también dirige una mirada crítica sobre la atención hospitalaria y sobre la praxis de estos programas, con la propuesta de un cambio en la perspectiva del cuidado profesional y de la relación terapeuta-paciente. El trabajo etnográfico ha tenido una duración aproximada de diez años (2005-2015) y la metodología cualitativa empleada ha sido la observación participante y veintitrés entrevistas en profundidad realizadas a pacientes y profesionales de salud. El estudio ofrece la característica de presentar las ficciones literarias como fuente de conocimiento, articulada con la teoría de las ciencias sociales.
spa
dc.description.abstract
The aim of this research is to gain insight into the day-to-day experience and management of patients who, immediately after suffering an acute myocardial infarction, enter a cardiac rehabilitation program as a secondary prevention of ischemic heart disease. During this rehabilitation period, the patient’s lifestyle and habits are put into question by recommendations based on health education. Dietary habits, physical activity, smoking or stress take on new meanings when the new regulations question past experiences and cast uncertainty on the patient’s future health and their chances of resuming previous activities, especially in the workplace. This research also projects a critical look on hospital care in general and on common practice within these programs. It contains a proposal for change in the perspective of professional care and therapist-patient relationship. Ethnographic research has spanned for a period of ten years (2005-2015), including qualitative methodology participant observation and interviews to twenty-three outpatients and health professionals. This study presents the particularity of considering literary fictions as a knowledge source, in conjunction with the theoretical framework of social sciences.
eng
dc.format.extent
476 p.
cat
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.publisher
Universitat Rovira i Virgili
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
antropologia; infart miocardi;
cat
dc.subject
prevenció secundària, educac
cat
dc.subject
acció sanitària; alimentació
cat
dc.subject
antropología; infarto miocardio
cat
dc.subject
prevención secundaria; educación
cat
dc.subject
anthropology-myocardial
cat
dc.subject
infarction-secondary preve
cat
dc.subject.other
Ciències Socials i jurídiques
cat
dc.title
Infarto de miocardio, infarto social. La experiencia de las restricciones en un programa de rehabilitación cardíaca
cat
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
663/664
cat
dc.contributor.director
Gracia Arnaiz, Mabel
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess