Utilitat diagnòstica dels leucòcits marcats amb Tecneci-99m en la pràctica diària hospitalària

Abstract

Introducció:

El rendiment diagnòstic dels leucòcits marcats amb 99m Tc recau, en bona part, en la qualitat del procediment de marcatge i d’obtenció de les imatges. Els controls habitualment establerts no justifiquen, per si sols, la variabilitat dels resultats obtinguts.

Objectiu:

Verificar a la pràctica diària, els components de la dosi, el seu marcatge i el seu funcionalisme dins del pacient amb nous controls mitjançant metodologies a l’abast del centre, amb mínima pèrdua de la dosi i sense contravenir les normatives en radioprotecció establertes ni perllongar l’estada del pacient.

Metodologia Estudi prospectiu, observacional en 320 pacients (159 dones; edat 63,2 ± 23,1 anys) amb malalties inflamatòries i infeccioses diagnosticats mitjançant els seus leucòcits marcats 99m Tc-HMPAO i que han configurat tres grups amb controls diferents. El primer grup (n=87) per a la determinació de l’hemograma i viabilitat cel·lular amb una nova aplicació de la citometria de flux. El grup II (n=101) per verificar la distribució del 99m Tc entre els components de dosi per separació per gradients i al grup III (n=132) localització de la dosi als ossos, vasos i parts toves per determinar el funcionalisme de la dosi administrada. Els resultats s’han agrupat segons el resultat de la gammagrafia i per seguiment clínic de 2 anys.

Resultats

No han existit diferències significatives per a la majoria de les variables estudiades. En el Grup I es va evidenciar significació en el rendiment del marcatge (p=0,018), cèl·lules totals (p=0,048) i plaquetes (p=0,035) entre les variables estudiades agrupades segons la taxa de resultats verdaders/falsos. Significatius, també en el tercer grup en la captació dels ossos respecte a les parts toves (p<0,001) quan les variables es van agrupar per estudi positiu o negatiu. El mètode va ser poc fiable per diferenciar els neutròfils de les hematies marcades. L’efectivitat clínica global va ser del 86,2%, amb un índex Kappa de 76%, 66,7% i 73 % per a cada grup.

Conclusions

Els controls establerts van permetre verificar la qualitat del procediment establert per a la majoria de les variables i van permetre identificar les causes de desviament metodològic en l’òptima obtenció dels leucòcits. Es va poder objectivar, la biodistribució “in vivo” de les cèl·lules marcades com indicador de qualitat, tot i que el mètode no va aconseguir controlar de forma precisa la contaminació de les hematies marcades en la dosi administrada.

Introduction:

The controversy of the clinical utility of the 99mTc-labeled leucocytes lies in the quality of the procedure performed, given that the usually established controls do not justify all the variables involved by themselves.

Objective:

Checking in daily practice the components of dose, the 99mTc labeling and its functionalism in the patient with new controls using methodologies to the scope of the centre. All of this with minimal loss of dose, without contravening the regulations on radioprotection and without extending the patient length of stay.

Methodology

Prospective observational study in 320 patients (159 women; age 63,2 +- 23,1 years) with infectious and inflammatory diseases diagnosed using 99mTc- HMPAO-leukocytes in three different control groups. The first group (n=87) for the determination of the complete blood count and cell viability with a new application of flow cytometry. The group II (n=101) to verify the 99mTc distribution between dose components separated by gradients. And the group III (n=132) for localization of bones dose, vessels and soft tissue in order of determinate the functionalism of the administered dose. The studied variables have been grouped in accordance with the scan result and a clinical follow-up for 2 years.

Results:

No significant differences were found for most of the studied variables. The first group showed significance in efficiency of the labeling (p = 0,018), in total cells (p = 0,048) and in platelets (p = 0,035) grouping them by clinical criterion. The verification of the labeled erythrocytes was not exact. In the third group it was observed significance on bone capture in relation to soft tissue (p < 0,001) when the variables were grouped by diagnosis. The overall clinical effectiveness was 86,2% with a 76%, 67% and 73% of kappa index for each group, respectively.

Conclusions: The established controls allow us to verify the quality of procedure for the majority of variables and identify the causes of the methodological deviation in the optimal obtaining of leukocytes. The method shows a limitation to verify the labeled erythocytes. The bone capture is a good indicator for the functionalism of the administered leukocytes.