La casa a quatre vents a La Bonanova (1945-1970) : una arquitectura residencial d'habitatge urbà en la forma de la ciutat de Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi)

Abstract

The case study is about modern residences built in Barcelona, detached urban housing building, that we named them CASES URBANES A QUATRE VENTS. lts architecture characterizes and differentiates a form of urban living, testimony of the activity program of the wealthy family home in Barcelona and the spirit at a precise moment in local history,between 1945 and 1970. These homes accommodate about a dozen familias and the concierge is in charge of common areas. There alike isolated small prisms, separated from the street and other buildings by a private gardens emerging with an order of four overlapping typical floors above the ground floor and crowned by a penthouse. They are located in a district named La Bonanova, formed as a homogeneous piece of the city of Barcelona, by the by law of 1947 which promoted the transformation of the building type of the existing suburb-garden single holiday houses. Chapter 1. Cases urbanas a quatre vents, DEFINITION, the logical definition of the building type is formulated. Section 1.2, LOCATION, it describes La Bonanova placed between the old municipalities of the region call Pla de Barcelona, which are integrated into the set of the city turned into suburban garden single seasonal vacation housing, built in the late nineteenth century and become permanent residences since late 1935. Section 1.3 TRADITION, finds the relationship between detached housing buildings built in the city of Barcelona, in the inner city (old city) between the centurias XVII and the XIX and in the "Eixample" (expand city) and its urban housing of XIX and XX centurias. Also with the trends introduced by GATPCAC group in residential buildings developed in the new urban fragments of growth of the city around the year 1930. The Section 1.4 TYPE, defines the group of houses and common program Casa a quatre vents arising in the area of Bonanova between 1945 and 1970, presented some new features of modemity. Section 1.5 HOME, discusses inside the housing,the functional program, distribution resolution, the functions of domestic work, the profusion of parts with specialized functions and circuits and access function. Section 1.6 DETACHED HOUSING BUILDING: fact sheets, presentation of a selection of 30 records of houses studied, with data and graphic documentation. The second part of the thesis, Chapter 2, links, the case study related to issues such as the order of Barcelona's urban open space, the urbanization of the Paseo de la Bonanova between the neighboring municipalities of Sarriá and Sant Gervasi, a history of the single family garden housing, with the novelty element of the terrace, and the representation of the new phenomenon of Casa a quatre vents, and other aspects of this complex new way of home. A table showing 98 uniform modal homes in the area of Bonanova, in order to allow the observation of that specific house in study, and the deduction of the typical object layout after having it presented, logically in chapter one. This work therefore is framed within the context, studying residence and modern housing forms from the city of Barcelona.

El caso de estudio son unas residencies modernas edificadas en Barcelona, que nombramos CASAS URBANAS A CUATRO VIENTOS. Su arquitectura caracteriza y diferencia una forma de vivienda urbana testimonio del programa de actividades del hogar familiar acomodado barcelonés y del espíritu de la época en un momento preciso de la historia local, entre los años de 1945 y de 1970. Estas casas alojan alrededor de una docena de familias y al conserje al cargo del equipo común. Son pequeños prismas exentos, aislados de la calle y de otras construcciones por el jardín privado, emergentes con un orden de cuatro pisos típicos superpuestos sobre la planta baja y coronados con ático. Están situadas en el barrio La Bonanova, conformado como fragmento homogéneo de la ciudad de Barcelona, por la ordenanza municipal del año 1947 que promueve en un antiguo suburbio-jardín de casas unifamiliares de recreo, la transformación del tipo edificatorio. En el Capítulo 1. Casas urbanas a cuatro vientos, una definición, se formula la definición lógica del tipo edificatorio. El apartado 1.2 Lugar, describe el barrio de La Bonanova situado entre los antiguos municipios comarcanos del Pla de Barcelona, que son integrados al conjunto de la ciudad convertidos en suburbios jardín donde se construyen cases-torre de recreo estacional a finales del siglo XIX y que se convierten en residencias permanentes ya a finales del año de 1935. El apartado 1.3 Tradición, pone en relación las casas a cuatro vientos con la producción de vivienda de la ciudad de Barcelona, tanto de la ciudad interior en los siglos XVII i XIX como del ensanche y su casa urbana de los siglos XIX i XX También con las tendencias que introducen las intervenciones del grupo GATPCAC en los edificios de viviendas que se desarrollan en los nuevos fragmentos urbanos de crecimiento de la ciudad entorno a los años de 1930. El apartado 1.4 Tipo, define la agrupación de viviendas y el programa común de la Casa a Cuatro Vientos que surge en la zona de la Bonanova entre los años de 1945 y 1970, presentado unos nuevos rasgos de modernidad. El apartado 1.5 Llar, analiza el interior de las viviendas, el programa funcional, la resolución distributiva, las funciones del trabajo doméstico, la profusión de piezas con función especializada y de circuitos de práctica y acceso. El apartado 1.6 Casas a cuatro vientos: fichas, presenta una selección de 30 fichas de casas estudiadas, con datos y documentación gráfica. La segunda parte de la tesis, el Capítulo 2, relaciona el caso de estudio con cuestiones como el orden abierto del espacio urbano barcelonés, el proceso de urbanización del paseo de la Bonanova entre los municipios comarcanos de Sarria y de Sant Gervasi,el antecedente de la casa-torre jardín, la novedad del elemento de la terraza, la novedad de la representación del fenómeno de la casa a cuatro vientos, y con otros aspectos de la nueva manera de esta casa compleja. Se presenta una Tabla Clasificatoria con expresión uniforme de 98 modelos de casas de la zona de la Bonanova, a los efectos de permitir la observación de aquello específico de las casas en estudio y la deducción gráfica del objeto típico después de haberlo enunciado lógicamente en la primera parte. Este trabajo pues, se enmarca en el contexto de estudio sobre la residencia y la vivienda moderna en la forma de la ciudad de Barcelona.

El cas d'estudi són unes residències modernes edificades a Barcelona, ​​que anomenem CASES URBANES A QUATRE VENTS. La seva arquitectura caracteritza i diferencia una forma d'habitatge urbà testimoni del programa d'activitats de la llar familiar acomodat barceloní i de l'esperit de l'època en un moment precís de la història local, entre els anys de 1945 i de 1970. Aquestes cases s'allotgen al voltant d'una dotzena de famílies i al conserge al càrrec de l'equip comú. Són petits prismes exempts, aïllats del carrer i d'altres construccions pel jardí privat, emergents amb un ordre de quatre pisos típics superposats sobre la planta baixa i coronats amb àtic. Estan situades al barri La Bonanova, conformat com a fragment homogeni de la ciutat de Barcelona, ​​per l'ordenança municipal de l'any 1947 que promou en un antic suburbi-jardí de cases unifamiliars d'esbarjo, la transformació del tipus edificatori. En el capítol 1. Cases urbanes a quatre vents, una definició, es formula la definició lògica del tipus edificatori. L'apartat 1.2 Lloc, descriu el barri de la Bonanova situat entre els antics municipis comarcans del Pla de Barcelona, ​​que són integrats al conjunt de la ciutat convertits en suburbis jardí on es construeixen cases-torre d'esbarjo estacional a la fi del segle XIX i que es converteixen en residències permanents ja a finals de l'any de 1935. l'apartat 1.3 Tradició, posa en relació les cases a quatre vents amb la producció d'habitatge de la ciutat de Barcelona, ​​tant de la ciutat interior en els segles XVII i XIX com del eixample i la seva casa urbana dels segles XIX i XX També amb les tendències que introdueixen les intervencions del grup GATPCAC en els edificis d'habitatges que es desenvolupen en els nous fragments urbans de creixement de la ciutat al voltant dels anys de 1930. l'apartat 1.4 tipus, defineix l'agrupació d'habitatges i el programa comú de la Casa a Quatre Vents que sorgeix a la zona de la Bonanova entre els anys de 1945 i 1970, presentat uns nous trets de modernitat. L'apartat 1.5 Llar, analitza l'interior dels habitatges, el programa funcional, la resolució distributiva, les funcions del treball domèstic, la profusió de peces amb funció especialitzada i de circuits de pràctica i accés. L'apartat 1.6 Cases a quatre vents: fitxes, presenta una selecció de 30 fitxes de cases estudiades, amb dades i documentació gràfica. La segona part de la tesi, el capítol 2, relaciona el cas d'estudi amb qüestions com l'ordre obert de l'espai urbà barceloní, el procés d'urbanització del passeig de la Bonanova entre els municipis comarcans de Sarria i de Sant Gervasi, l'antecedent de la casa-torre jardí, la novetat de l'element de la terrassa, la novetat de la representació del fenomen de la casa a quatre vents, i amb altres aspectes de la nova manera d'aquesta casa complexa. Es presenta una Taula Classificatòria amb expressió uniforme de 98 models de cases de la zona de la Bonanova, a l'efecte de permetre l'observació d'allò específic de les cases en estudi i la deducció gràfica de l'objecte típic després d'haver-ho enunciat lògicament en la primera part. Aquest treball doncs, s'emmarca en el context d'estudi sobre la residència i l'habitatge modern en la forma de la ciutat de Barcelona.