Universitat de Barcelona. Departament d'Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia
El melanoma cutani és la principal causa de mort per càncer de pell. L’estudi histopatològic és considerat actualment el gold standard per al diagnòstic del melanoma i el seu diagnòstic diferencial, principalment amb les lesions melanocítiques benignes (nevus). Això, tanmateix, mostra moltes limitacions i de fet existeix una gran variabilitat interobservador inclòs entre dermatopatòlegs experts. Clars contextos de dificultat diagnòstica són les neoplàsies melanocítques fusocel·lulars i les neoplàsies melanocítiques acrals. Estudis recents d’hibridació genòmica comparada han demostrat que els melanomes, a diferència dels nevus, molt sovint presenten aberracions en forma de guanys i pèrdues gèniques. D'aquests estudis s'han seleccionat determinats gens, l’estudi dels quals mitjançant hibridació in situ fluorescent (FISH) s'ha demostrat útil per al diagnòstic diferencial de les lesions melanocítiques. D'altra banda, aquests estudis també han demostrat que sota el nom de melanoma existeixen diferents subtipus de neoplàsies amb aberracions cromosòmiques distintives, suggerint bases patogenètiques diferents. Així, els melanomes lentiginosos acrals es caracteritzen per mostrar amplificacions dels gens CCND1, TERT i AURKA. En el primer treball que conforma aquesta tesi hem estudiat un seguit de lesions histològiques melanocítiques fusocel·lulars, atenent les seves característiques clínico-patològiques així com la utilitat de l'estudi de proteïnes del cicle cel·lular i inhibidors de l'apoptosi per immunohistoquímica i també l'estudi dels gens REEB1, CCND1 i MYB per FISH en el seu diagnòstic diferencial. Els nevus de Reed, encara que normalment mostren característiques diferencials amb els melanomes, també poden tenir trets preocupants com el creixement pagetoide o l’extensió annexial. L'estudi de Ki-67, CCND1 i survivina per imunohistoquímica podria ser una tècnica útil addicional en el diagnòstic diferencial entre nevus de Reed i melanomes fusocel·lulars, així com també l'estudi mitjançant FISH dels gens RREB1, CCND1 i MYB, amb una sensibilitat i especificitat del 73% i 93%, respectivament. En el segon i tercer treballs que conformen aquesta tesi hem estudiat una sèrie de lesions melanocítiques acrals, incloent-hi nevus i melanomes acrals (MLAs). Es van estudiar les seves característiques clínico-patològiques i es va avaluar la utilitat del FISH en el seu diagnòstic diferencial (mitjançant l'estudi dels gens RREB1, CCND1, MYB, TERT i AURKA). També es van correlacionar l'estat dels gens CCND1, TERT i AURKA amb la seva expressió proteica mitjançant immunohistoquímica així com amb les característiques histopatològiques dels tumors i els pronòstic dels pacients. Hem observat que el l’estudi de FISH dels gens REEB1, CCND1 i MYB demostra una sensibilitat del 85.3% i una especificitat del 100% en el diagnòstic diferencial de les lesions melanocítiques acrals. Aquesta sensibilitat clarament s'incrementa amb l'addició de sondes específiques per als gens TERT i AURKA. En els MLAs, les amplificacions de CCND1, TERT i AURKA són mutualment excloents, fet que suggereix que aquest tipus de melanoma presenta diferents vies oncogèniques. També hem detectat una correlació significativaent positiva entre el número de còpies del gen i la sobreexpressió de proteïna en la CCND1. Les amplificacions de TERT detectades per FISH en els MLAs s’associen a una pitjor supervivència global, inclòs després de l'anàlisi multivariant.
Melanoma is the leading cause of death from skin cancer. Histopathological study is currently considered the gold standard for the diagnosis of melanoma and its differential diagnosis, mainly with benign melanocytic lesions (nevi). This, however, shows many limitations. Well-known diagnostic difficulty contexts are spindle cell melanocytic neoplasms and acral melanocytic neoplasms. Recent studies with comparative genomic hybridization have shown that melanomas, unlike nevi, frequently show aberrations (gains and losses From these studies, a useful fluorescent in situ hybridization (FISH) probe for the differential diagnosis of melanocytic lesions was developed. Acral lentiginous melanomas are characterized by amplifications of CCND1, TERT and AURKA genes. In the first work we studied a series of spindle cell melanocytic lesions, according to clinical characteristics as well as the usefulness of immunohistochemistry and FISH in their differential diagnosis. The study of Ki-67, CCND1 and surviving by immunohistochemistry could be useful in the differential diagnosis between Reed nevi and spindle cell melanomas as well as the study by FISH of the genes RREB1, CCND1 and MYB, with a sensitivity and specificity of 73% and 93%, respectively. We also studied a series of acral melanocytic lesions, including nevi and acral lentiginous melanomas (MLAs). We evaluated the usefulness of FISH in their differential diagnosis (through the study of the genes RREB1, CCND1, MYB, TERT and AURKA). Gene status of CCND1, TERT and AURKA gene were correlated with their protein expression in tumors (assessed by Immunohistochemistry) as well as with patients’ evolution. We observed that the FISH study of REEB1, CCND1 and MYB shows a sensitivity of the 85.3% and a specificity of 100% in the differential diagnosis of acral melanocytic lesions. This sensitivity is clearly increased with the addition of specific probes for TERT and AURKA genes. In MLAs, CCND1, TERT and AURKA amplifications are mutually exclusive, suggesting that this type of melanoma presents different oncogenic pathways. TERT gene amplifications detected by FISH in MLAs are associated with a worse overall survival, including after the multivariate analysis.
Oncologia; Oncología; Oncology; Melanoma; Genètica; Genética; Genetics; Diagnòstic; Diagnóstico; Diagnosis; Patologia; Patología; Pathology
616 - Pathology. Clinical medicine
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.