La transferència de coneixement en el sector biotecnològic: un model alternatiu pel desenvolupament socioeconòmic

Abstract

Els baixos resultats obtinguts en els indicadors de transferència de tecnologia des de les universitats i centres públics de recerca a empreses a Catalunya indiquen que aquesta no és una tasca fàcil. Tot i que hi la qualitat de les publicacions científiques dels investigadors que treballen a Catalunya els indicadors relacionats amb patents, que són uns bons estimadors de la capacitat potencial de transferència donada la seva relació amb l'aplicabilitat industrial, no són gaire exitosos. l encara ho són menys els indicadors relatius a la transferència efectiva d'aquests resultats, com les llicències de patents i el nombre de spin-off creades. I, si s'analitzen les tecnologies que s'han transferit es veu que la majoria compleixen una sèrie de requisits: tenen mercat, són rendibles econòmicament des d'un punt de vista de la inversió feta per l'empresa, les tecnologies són viable industrialment i la majoria estan ben protegides legalment davant la possible competència, en especial mitjançant patents. Què passa però passa si hi ha una necessitat que la tecnologia pot satisfer de manera efectiva però que, malgrat poder generar un cert retorn econòmic, no és suficientment rendible econòmicament per l'empresa que la podria portar al mercat? Quines probabilitats hi ha que aquesta tecnologia, potencialment útil per cobrir una necessitat de la societat, arribi realment a ser un producte? Les probabilitats són baixes, a menys que es pugui aconseguir algun tipus de mecenatge o finançament públic que permeti valoritzar la tecnologia i impulsar l'arribada efectiva del producte al mercat.

Per altra part, la ciència ha demostrat tenir un gran potencial per ajudar a països en vies de desenvolupament, però són pocs els recursos que s'hi destinen. La biotecnologia és una disciplina que cada vegada té més importància en el camp de la medicina, les tecnologies alimentàries, l'energia i el medi ambient, entre altres. No obstant moltes de les aplicacions de la biotecnologia han estat pensades i dirigides a cobrir principalment les necessitats dels països desenvolupats, on la possibilitat de retorn econòmic és més alta. Així doncs, la biotecnologia representa una de les branques del coneixement que, tot i tenir un demostrat potencial com a eina per millorar el desenvolupament socioeconòmic, actualment gairebé tota la seva transferència està dirigida a la millora de la competitivitat d'economies ja consolidades, és a dir de les societats econòmicament i industrial més desenvolupades.

Aquesta tesi pretén endinsar-se en dues problemàtiques: per una banda la transferència de tecnologies no rendibles des d'un punt de vista econòmic i per l'altra, la dificultat d'accés a la biotecnologia que tenen els països en vies de desenvolupament. El seu objectiu és estudiar i dissenyar un model alternatiu de transferència de coneixement, que permeti que les universitats puguin millorar els seus indicadors de transferència redirigint la transferència de tecnologies no rendibles econòmicament per a les empreses de països econòmicament desenvolupats, a empreses de països en vies de desenvolupament, contribuint a més així a la millora de la situació socioeconòmica d’aquests països.

D’aquesta forma, es vol afavorir que resultats de recerca amb potencial d’impacte social no es quedin al laboratori, pel fet de no ser rendibles econòmicament per les empreses dels països desenvolupats, i es transformin en productes que donin resposta a necessitats concretes de països en desenvolupament.

On the one hand, the technology transfer process is complex and difficult. The low results obtained of the indicators, such as patents, licenses and spin-off, shows that transfer knowledge from university to industry is not an easy activity. The difficulties are higher if the technologies to be transferred are not economically profitable for companies of developed countries. For example, if the market is small or if there isn't any patent to protect the invention. In that way, the probabilities to transfer the technology is much lower, and in consequence, most probably the technology can never reach the market.

On the other hand, technology transfer process not only can be useful to improve the economic situation of the companies of developed countries. Biotechnology could be an effective tool to improve the situation of developing countries (in medicine, food technology, energy and environment, among others). However, direct applications of biotechnology are mainly focused to meet the needs of developed countries, where the possibility to obtain an economic return is higher.

This Thesis put the attention in two different problems, 1) how to manage the technology transfer of economically unprofitable inventions, and 2) how to overcome the difficulties that developing countries has to benefit from new biotechnology knowledge to improve their social and economic situation. A design of a new model of technology transfer is presented in order to ameliorate the results of technologies transferred from universities to society but also contributing to the socioeconomic growth of developing countries by transferring biotechnology technologies derived from public research directly to them.