La traducció de llibres japonesos a Espanya (1900-2014) i el paper dels paratextos en la creació de l'alteritat

Abstract

El Japó és un país situat a una gran distància geogràfica i cultural respecte Espanya i, sumant això a la categoria d’oriental, implica una gran proliferació d’esteretips en la imatge d’aquest país. L’ús dels paratextos en la recerca en traducció és relativament recent i no hi ha gaires treballs que tractin sobre les traduccions del japonès a Espanya. Els paratextos són sovint el primer contacte del lector amb un llibre i, per tant, poden influir en la imatge que es formarà el lector en llegir el text. La imatge de l’altre, però, ja es comença a formar en el moment en què s’escullen determinades obres per traduir. Aquest treball s’emmarca en els estudis descriptius de la traducció, però incorpora un enfocament multidisciplinar, entre la sociologia de la traducció, la història de la traducció i els estudis culturals. Alguns dels conceptes fonamentals amb què treballem són els paratextos, la representació de l’alteritat, la selecció de textos per traduir i la traducció indirecta. Les nostres hipòtesis principals són que una part important de la imatge de l’altre japonès que s’ofereix en la literatura traduïda a la cultura meta comença en el moment de la selecció d’obres per traduir i es reelabora en els paratextos que envolten la traducció, i que la imatge de l’altre japonès que s’ofereix en aquests paratextos no ha variat significativament en els últims 40 anys. Per tal d’analitzar els paratextos de les traduccions, hem creat una base de dades que ens ha permès oferir una àmplia panoràmica de les traduccions del japonès a Espanya. El cos del treball es divideix en dues parts: l’anàlisi principalment quantitativa del corpus i l’anàlisi del subcorpus, una selecció de traduccions de les quals n’analitzem els paratextos en profunditat. El corpus inclou els llibres traduïts del japonès, directa o indirectament, i publicats a Espanya des del 1900 fins al 2014. Al llarg del temps s’observa una gradual tendència a l’alça en el nombre de traduccions, especialment en els últims deu anys. Gairebé la meitat de les traduccions són de llibres no literaris i, malgrat que hi ha diversitat temàtica, la major part dels llibres pertanyen a categories que s’identifiquen amb la imatge predominant del Japó (arts marcials, budisme, empresa i dibuix). Així doncs, la selecció d’aquestes obres per traduir reflecteix i reforça una imatge concreta del Japó. En les cobertes s’observa un predomini d’imatges que evoquen la tradició i figures femenines. El subcorpus consta de tretze edicions derivades de quatre traduccions d’obres de Kawabata i Mishima, de les quals n’analitzem els paratextos, principalment la coberta, coberta posterior, prefacis i notes al peu, entre d’altres. Amb aquesta anàlisi hem constatat l’ús reiterat d’estereotips en la presentació de l’altre, en els paratextos tant de publicacions antigues com recents. Els resultats mostren que, si bé l’ús d’imatges tradicionals ha disminuiït en termes proporcionals, els mateixos estereotips de fa 40 anys es segueixen utilitzant de forma abundant en els paratextos de les traduccions. Aquesta tesi suposa dues aportacions principals: d’una banda, mostra la importància dels paratextos en la creació i reforç d’imatges culturals i com els estereotips prevalen en la presentació de l’altre japonès i, de l’altra, inclou una extensa base de dades que pot ser útil per tothom interessat en la literatura japonesa o la seva traducció.

Japan is a country placed at a great cultural and geographical distance from Spain and, being categorized as “oriental”, its image has been widely represented using stereotypes. Paratext study in translation research is relatively new and, furthermore, there are not many studies dealing with Japanese translation in Spain. Paratexts are often a reader's first contact with a book, and thus they may influence readers' interpretation when reading the text. The image of the Other starts being shaped even earlier, when certain books are chosen to be translated. The framework of this study is Translation Descriptive Studies, including a multidisciplinary approach between translation sociology, translation history and cultural studies. Among the fundamental concepts we deal with are paratexts, representation of Otherness, selection of books to be translated and indirect translation. Our main hypothesis is that an important part of the image of the Japanese Other offered in translated literature in the target culture begins when books are selected for translation and that this image is reshaped in the paratexts that surround translation. Moreover, we think that the image of the Japanese Other offered in the paratexts has not significantly changed in the last 40 years. In order to analyse translation paratexts, a database was created, which allowed us to study a wide view of the translations from Japanese in Spain. The main body of this study has two parts: the analysis of the corpus, mainly quantitative, and the analysis of the subcorpus, a selection of translations whose paratexts are analysed in depth. The corpus includes all books directly or indirectly translated from Japanese and published in Spain from 1900 to 2014. Throughout time, the number of translations has been steadily increasing, especially in the last ten years. Almost a half of the total are non-literary books and, despite diversity in subjects, most of the books are in categories that fit into the predominant image of Japan (martial arts, Buddhism, business and drawing). Therefore, the selection of these works to be translated reflects and reinforces a specific image of Japan. In book covers, images evoking tradition and feminine characters are prevalent. The subcorpus consists of thirteen editions deriving from four translations of works by Kawabata and Mishima, whose paratexts are analysed: mainly book cover, back cover, prefaces and footnotes, among others. Through this analysis, we have verified the reiterated use of stereotypes in the presentation of the Other in the paratexts of both new and old publications. The results show that, even while traditional image usage has proportionally decreased, the same stereotypes used 40 years ago are still being widely used in the paratexts of translations. This dissertation includes two main contributions: on the one hand, it demonstrates the importance of paratexts in the creation and reinforcement of cultural images and how stereotypes are prevailing in the presentation of the Japanese Other and, on the other hand, it provides an extensive database which may be useful for anyone interested in Japanese literature or in its translation.