Universitat Ramon Llull. Esade
La gestió de marca és un àmbit en evolució constant. Des dels seus orígens, les marques han evolucionat de ser percebudes només com a noms indicant qui és el fabricant d’un producte a ser conceptualitzades com a entitats orgàniques, dinàmiques, socials, i conversacionals basades en aproximacions co-creatives i corporatives. Els recents avanços exponencials en les tecnologies de la informació han millorat la interconnectivitat entre les marques i els seus múltiples stakeholders, donant així a les marques l’oportunitat d’involucrar aquests stakeholders en processos de co-creació. La investigació anterior en l’àmbit de la co-creació ha estudiat predominantment les interaccions i relacions entre les marques i els seus clients. Els acadèmics han desenvolupat aquesta investigació principalment des del punt de vista dels clients, centrant-se en les seves motivacions, recursos i experiències. Però, els acadèmics han dut a terme poca investigació sobre la co-creació des de la perspectiva dels directius. Això és sorprenent perquè, malgrat que sigui valuós conèixer les motivacions, recursos i experiències dels clients, els directius també necessiten saber com gestionar la co-creació per assolir el seu potencial. Per tant, el primer objectiu general d’investigació d’aquesta tesi doctoral és investigar empíricament la co-creació des de la perspectiva dels directius per comprendre com assolir el seu potencial. Per aconseguir aquest objectiu, s’aplica la metodologia qualitativa. La font de les dades són 20 entrevistes en profunditat a directius que han liderat iniciatives de co-creació en 20 marques. Els resultats mostren diverses aproximacions a la co-creació – des d’eina tàctica d’investigació de mercats fins a mètode estratègic d’innovació col·laborativa, i suggereixen que les marques es poden posicionar al llarg d’un continu entre aquests dos extrems. Els resultats també detallen les característiques fonamentals de cada extrem, i presenten tant les barreres que poden impossibilitar a les marques assolir el potencial de la co-creació com les maneres de sobrepassar aquestes barreres. No obstant, l’actual interconnectivitat millorada entre les marques i els stakeholders també ha causat que l’entorn sigui més transparent, generant així preocupacions ètiques en els negocis. En aquest entorn, el consumisme ètic s’està propagant ràpidament, i els clients esperen cada vegada més que les marques mostrin el seu compromís ètic durant les seves interaccions i relacions. Això ha emfatitzat el repte que tenen les marques de tenir una imatge ètica. Per això, moltes marques han començat a considerar l’ètica com a una dimensió estratègica que les pot ajudar a millorar la seva imatge. Això ha portat a una creixent quantitat d’investigació sobre l’ètica en els negocis i la responsabilitat social corporativa en els últims anys, la qual ha estat desenvolupada majoritàriament en l’àmbit del màrqueting. Però, malgrat que diversos acadèmics han reconegut que l’ètica ha d’estar al centre de les marques corporatives, encara hi ha una manca d’investigació sobre l’ètica en el context de les marques corporatives que operen en el sector dels serveis. Això és inesperat, ja que les marques corporatives són més rellevants en el sector dels serveis que en l’àmbit de productes/béns, a causa de la naturalesa diferent dels serveis (intangible, heterogènia, inseparable i perible), i el consegüent major nombre d’interaccions i relacions entre les marques i els clients que els contextos de serveis contenen. Per tant, el segon objectiu general d’investigació d’aquesta tesi doctoral és examinar els efectes de les percepcions que els clients tenen de l’ètica de les marques corporatives de serveis sobre variables dependents rellevants de marca i client. Per aconseguir aquest objectiu, s’aplica la metodologia quantitativa. Les dades són recol·lectades fent servir un panell de 2179 clients de marques corporatives de serveis. Els resultats mostren que l’ètica percebuda pels clients té un efecte positiu i indirecte sobre el valor de la marca i la lleialtat d’aquests clients, a través dels mediadors de qualitat percebuda pels clients i compromís afectiu dels mateixos. Mentre un impacte directe de l’ètica percebuda pels clients sobre el valor de la marca no està recolzat empíricament, un efecte directe d’aquesta ètica percebuda pels clients sobre la seva lleialtat sí que ho està. Finalment, l’empatia dels empleats modera positivament l’efecte de l’ètica percebuda pels clients sobre el compromís afectiu d’aquests, la qualitat percebuda pels clients té un impacte positiu sobre el seu compromís afectiu, i la lleialtat dels clients influeix positivament el boca a orella positiu per part dels mateixos.
La gestión de marca es un ámbito en evolución constante. Desde sus orígenes, las marcas han evolucionado de ser percibidas sólo como nombres indicando quién es el fabricante de un producto a ser conceptualizadas como entidades orgánicas, dinámicas, sociales, y conversacionales basadas en aproximaciones co-creativas y corporativas. Los recientes avances exponenciales en las tecnologías de la información han mejorado la interconectividad entre las marcas y sus múltiples stakeholders, dando así a las marcas la oportunidad de involucrar a dichos stakeholders en procesos de co-creación. La investigación anterior en el ámbito de la co-creación ha estudiado predominantemente las interacciones y relaciones entre las marcas y sus clientes. Los académicos han desarrollado dicha investigación principalmente desde el punto de vista de los clientes, centrándose en sus motivaciones, recursos y experiencias. No obstante, los académicos han llevado a cabo poca investigación sobre la co-creación desde la perspectiva de los directivos. Esto es sorprendente porque, pese a que sea valioso conocer las motivaciones, recursos y experiencias de los clientes, los directivos también necesitan saber cómo gestionar la co-creación para alcanzar su potencial. Por consiguiente, el primer objetivo general de investigación de esta tesis doctoral es investigar empíricamente la co-creación desde la perspectiva de los directivos para comprender cómo alcanzar su potencial. Para conseguir dicho objetivo, se aplica la metodología cualitativa. La fuente de los datos son 20 entrevistas en profundidad a directivos que han liderado iniciativas de co-creación en 20 marcas. Los resultados muestran diversas aproximaciones a la co-creación – desde herramienta táctica de investigación de mercados hasta método estratégico de innovación colaborativa, y sugieren que las marcas se pueden posicionar a lo largo de un continuo entre estos dos extremos. Los resultados también detallan las características fundamentales de cada extremo, y presentan tanto las barreras que pueden imposibilitar a las marcas alcanzar el potencial de la co-creación como las maneras de sobrepasar dichas barreras. Sin embargo, la actual interconectividad mejorada entre las marcas y los stakeholders también ha causado que el entorno sea más transparente, generando así preocupaciones éticas en los negocios. En dicho entorno, el consumismo ético se está propagando rápidamente, y los clientes esperan cada vez más que las marcas muestren su compromiso ético durante sus interacciones y relaciones. Esto ha enfatizado el reto que tienen las marcas de tener una imagen ética. Por ello, muchas marcas han empezado a considerar la ética como una dimensión estratégica que les puede ayudar a mejorar su imagen. Esto ha llevado a una creciente cantidad de investigación sobre la ética en los negocios y la responsabilidad social corporativa en los últimos años, la cual ha sido desarrollada mayoritariamente en el ámbito del marketing. No obstante, aunque varios académicos han reconocido que la ética debe estar en el centro de las marcas corporativas, todavía hay una falta de investigación sobre la ética en el contexto de las marcas corporativas que operan en el sector de los servicios. Esto es inesperado, puesto que las marcas corporativas son más relevantes en el sector de los servicios que en ámbito de productos/bienes, debido a la naturaleza distinta de los servicios (intangible, heterogénea, inseparable, y perecedera), y el consiguiente mayor número de interacciones y relaciones entre las marcas y los clientes que los contextos de servicios contienen. Por lo tanto, el segundo objetivo general de investigación de esta tesis doctoral es examinar los efectos de las percepciones que los clientes tienen de la ética de las marcas corporativas de servicios sobre variables dependientes relevantes de marca y cliente. Para conseguir dicho objetivo, se aplica la metodología cuantitativa. Los datos son recolectados usando un panel compuesto por 2179 clientes de marcas corporativas de servicios. Los resultados muestran que la ética percibida por los clientes tiene un efecto positivo e indirecto sobre el valor de la marca y la lealtad de dichos clientes, a través de los mediadores de calidad percibida por los clientes y compromiso afectivo de los mismos. Mientras un impacto directo de la ética percibida por los clientes sobre el valor de la marca no está respaldado empíricamente, un efecto directo de dicha ética percibida por los clientes sobre su lealtad sí lo está. Finalmente, la empatía de los empleados modera positivamente el efecto de la ética percibida por los clientes sobre el compromiso afectivo de éstos, la calidad percibida por los clientes tiene un impacto positivo sobre su compromiso afectivo, y la lealtad de los clientes influye positivamente el boca a oreja positivo por parte de los mismos.
Brand management is a field in constant evolution. Since their origins, brands have evolved from being perceived just as names indicating who the manufacturer of a product is, to be conceptualized as organic, dynamic, social and conversational entities that are based on co-creative and corporate approaches. The recent exponential advances in information technologies have improved the interconnectivity between brands and their multiple stakeholders, and thereby given brands the opportunity to engage these stakeholders in co-creation processes. Previous research in the field of co-creation has predominantly studied the interactions and relationships between brands and their customers. Scholars have mainly developed this research from the customer perspective, focusing on customer motivations, resources and experiences. Yet, they have conducted little research on co-creation from the managerial perspective. This is surprising because, while it is valuable to know about customer motivations, resources and experiences, managers also need to know how to best manage co-creation so as to realize its potential. Accordingly, the first overarching research objective of this PhD thesis is to empirically investigate co-creation from the managerial perspective, in order to figure out how to realize its potential. To achieve this objective, the qualitative methodology is applied. The data source are 20 in-depth interviews with managers that have led co-creation initiatives in 20 brands. Results show diverse approaches to co-creation – from tactical market research tool to strategic collaborative innovation method, and suggest that brands can be positioned along a continuum between these two extremes. Results also detail the fundamental characteristics of each extreme, and present both the barriers that can inhibit brands to realize the potential of co-creation and the ways to overcome these barriers. However, the current improved brand-stakeholder interconnectivity has also turned the environment into a more transparent one, giving rise to ethical concerns in business. In such environment, an ethical consumerism is rapidly spreading, and customers are increasingly expecting brands to portray their ethical commitment during their interactions and relationships. This has emphasized the brand challenge of having an ethical image. Accordingly, many brands have started to consider ethicality as a strategic dimension that can help them to improve their image. This has led to a growing body of research on business ethics and corporate social responsibility in recent years, which has been mostly developed in the field of marketing. However, although various scholars have recognized that ethics should be at the core of every corporate brand, there is still a lack of research on business ethics in the context of corporate brands that operate in the services sector. This is unexpected, because corporate brands are more relevant in the services sector than in the field of products/goods, due to the distinct nature of services (i.e., intangible, heterogeneous, inseparable, and perishable), and the subsequent greater number of brand-customer interactions and relationships that services contexts entail. Accordingly, the second overarching research objective of this PhD thesis is to empirically examine the effects of customer perceptions of a corporate services brand ethicality on relevant brand and customer outcome variables. To achieve this objective, the quantitative methodology is applied. Data are collected using a panel composed of 2179 customers of corporate services brands. Results show that customer perceived ethicality has a positive and indirect effect on both brand equity and customer loyalty, through the mediators of customer perceived quality and customer affective commitment. While a direct impact of customer perceived ethicality on brand equity is not empirically supported, a direct effect of customer perceived ethicality on customer loyalty is. Finally, employee empathy positively moderates the effect of customer perceived ethicality on customer affective commitment, customer perceived quality has a positive impact on customer affective commitment, and customer loyalty positively influences customer positive word-of-mouth.
Brand management; Gestión de marca; Corporate brands; Marcas corporativas; Services brands; Marcas de servicios; Innovation; Innovación; Ethics; Ética
00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities; 17 - Ethics. Practical philosophy; 339 - Trade. Commerce. International economic relations. World economy; 65 - Communication and transport industries. Accountancy. Advertising. Business management. Public relations. Mass communication
Ciències Socials i Jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.