Avel·lí Artís-Gener, traducció i alteritat.El com i el perquè de la praxi traductora de Tísner

Abstract

Avel·lí Artís-Gener (Barcelona, 1912-2000), conegut amb el pseudònim de Tísner, fou un home de lletres complet compromès amb la llengua i la literatura, i la traducció va ser una més d’aquestes activitats intel·lectuals amb què podia ser útil a la cultura catalana. Aquesta recerca se centra en la seva faceta de traductor literari, poc explorada, en especial en la combinació lingüística del castellà al català, en què va dur a terme els trasllats d’obres cabdals de la literatura llatinoamericana: Cent anys de solitud, Crònica d’una mort anunciada, L’Aleph i Els cadells. La tesi es divideix en dues parts, ben diferenciades però interdependents. En la primera part es tracten diferents temàtiques que ajuden a contextualitzar la praxi traductora de Tísner, com ara les aproximacions a la traducció com a transferència cultural, la tradició de trasllats del castellà al català al segle XX i un repàs panoràmic de les traduccions d’Artís-Gener, i s’aprofundeix en la presència destacada dels plantejaments postcolonialistes i dels conceptes d’alteritat i de subversió del poder en l’obra del creador de Paraules d’Opòton el Vell, autotraduïda al castellà al final de la seva vida. En la segona part es fa una anàlisi lingüística de la traducció al català de la novel·la Cien años de soledad, publicada el 1970 i encarregada pel mateix Gabriel García Márquez a Tísner, per determinar les estratègies de traducció de la sinonímia com a mecanisme de cohesió lèxica en la versió catalana de la novel·la.

Avel·lí Artís-Gener (Barcelona 1912-2000), also known as Tísner, was a true man of letters committed to language and literature, and translation was yet another of his intellectual activities that helped to influence Catalan culture. This research focuses on the barely explored figure of Tísner as a translator of literature, particularly from Spanish to Catalan, producing translations of leading works of Latin American literature: One Hundred Years of Solitude; Chronicle of a Death Foretold; The Aleph and Los Cachorros. This doctoral thesis is divided into two distinct but interdependent parts. The first part offers an insight into different topics that help to contextualize Tísner’s translational praxis, such as the approaches to translation as cultural transfer, the tradition of Spanish to Catalan translations during the 20th century and a panoramic overview of Artís-Gener’s translations, and then delves into the clear presence of postcolonialist ideology and the concepts of otherness and subversion of power in the works of the author of Paraules d’Opòton el Vell, self-translated into Spanish at the end of his life. The second part offers a linguistic analysis of the translation into Catalan of the novel One Hundred Years of Solitude, published in 1970 and commissioned by Gabriel García Márquez himself, to identify the strategies used to translate synonymy as a mechanism for lexical cohesion in the Catalan version of the novel.