Formes del Logos en la novel·la grega bizantina. Estudi narratològic de les Διηγήσεις bizantines de l´època Comnena (s. XII) i Paleòloga (s. XIII-XV)

Abstract

El propòsit principal d’aquesta tesi pot ser descrit per mitjà del seu títol: tractem de l’estudi dels particulars usos narratius i lingüístics (logos) en la tradició dels textos de la novel·la bizantina, així com de les formes que caracteritzen aquest tipus de producte literari en el context de la literatura grega medieval a partir del segle XII en l’àmbit de l’imperi romà d´Orient, i en concret al llarg del període que comprèn l’època de la cort dels Comnens fins el temps dels Paleòlegs (s.XIV).

En primer lloc, hom recorre el context històric i cultural; després, s’intenta explicar la principal terminologia que el món bizantí tenia per a aquest tipus d’obres, i es repassa la problemàtica que planteja la teoria crítica moderna.

A continuació, i tenint en compte la complexitat narrativa, així com les dificultats que ens presenta la llengua grega en un període de contactes multiculturals entre Grècia i la resta del món Occidental, hom proposa l’anàlisi de les formes del Logos, enteses com a base i xarxa estructural que conforma aquestes obres.

Les “formes”, sospitosament peculiars en tot el compendi dels textos, suposen unes funcions concretes en la narració que es desenvolupen en diverses circumstàncies comunicatives, i impliquen tant els personatges com el seu entorn comunicatiu. D’alguna manera, ens expliquen com es va conformant la ficció, orienten la trama argumental i els seus resultats.

Ens fixem, per tant, en un seguit d’imatges i de representacions de la paraula que es concreten en quatre Formes: el monòleg, com a forma d’expressió d’una sola veu, única però complexa, i el seus desenvolupaments poètics; el diàleg, com la forma de conversa entre dos personatges en escena; la cançó, probablement com la via més lírica de comunicació del discurs dels personatges principals (tot tenint en compte prèviament el “background” de la tradició de les Dimotikà tragoúdia o cançons tradicionals gregues); i finalment, la complexitat de les cartes, inscripcions i missatges com a formes del Logos escrit en la comunicació dels personatges.

En relació amb el context narratiu i argumental, intentem definir quin és el tipus de lirisme que hi ha entre discursos i personatges en vistes a donar expressió real al concepte amorós o de l’amor en la narrativa de l’aventura de separació i retrobament final de la parella protagonista.

En aquest cas, l’estudi de la veu poètica, així com la de la veu dels personatges principals, els dos enamorats, i la seva literalitat, esdevé necessària per a la comprensió d’aquests materials. S’observa, per exemple, que en el diàleg, la temàtica de l’amor es concreta i desenvolupa en les novel·les en dues tipologies de diàleg: el diàleg d’amor entre els protagonistes, i el diàleg sobre amor o sobre aquest tema. En un altre exemple, des del punt de vista del Logos escrit, la mateixa presència i intercanvi de cartes (ἡ γραφή) genera, a nivell narratiu, una tercera veu narrativa epistolar en el procés comunicatiu dels personatges que requereix una aproximació obligadament literària, en tant que l’escriptura és posada en primer pla en l’expressió pregona del sentiment amorós. De la mateixa manera, en l’anàlisi de les inscripcions (τὰ γράμματα), cada situació narrativa suposa un format i un suport de la transmissió dels missatges que configura, un cop més, un context poètic narratiu molt especial.

La present tesi intenta omplir els buits existents en l´estudi de la ficció a Bizanci, alhora que planteja nous termes i límits de definició a través de la teoria del llenguatge i la narratologia, en un intent de concreció, per a totes aquestes novel·les, del rol de les seves formes del Logos.

The main purpose of this dissertation is described by his title himself: this is the study of the particular narrative and linguistic uses (Logos) in the textual tradition of the “bizantine roman”, as well the forms that characterizes this kind of literary product in the context of medieval greek literature throught the Comnenian and Palaiologan periods (s. XII- XIV).

The present thesis makes a revision of the historical context and the cultural situation of this textual tradition; then, tries to explain the main terminology that bizantine world had to define this kind of titles, and takes a look on the problematic of modern literary theories.

Then, taking account of the complexity of this narrative, as well as the difficulties of the greek language on a period of multicultural contacts between Greece and the rest of the occidental world, we propose the analisis of the “Forms of Logos” as the main basis and structural network that conforms theses narrative materials.

We take a look to specific images of “Logos” (representations of the “word”) that are concreted by four forms: monologue, the form of one´s voice expression, and his developments and variations as a complex poetical voice; dialogue, as a form of conversation between two subects acting and performing; the song, probably as the most lirical way to comunicate the speech of the main characters (taking a look previously to the background of the traditional greek folk songs); and finally, the complexity of letters, inscriptions and messages, as forms of the writed “Logos” on comunication. In relation to the argumental and narrative context, we try to define how is this kind of lirism between characters and speeches in order to give expression to a view of love throught the adventure of separation and new meeting and reunion of the protagonist couple.

The present thesis tries to fill the gap on the general studies about fiction and fictional narratives in Bizantium, and to define, throught new terms and the theory of language and narratology, the role, for all the novels, of these forms of Logos.