Universitat de Barcelona. Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència
The four main chapters in this dissertation, while each largely self-standing, can be seen as together providing an extended defence of the view that classical mereology is analytically true. In chapter 1, I criticise Eli Hirsch’s influential deflationary account of the ontological debate on composition, according to which universalists and nihilists talk past each other, and neither speak truly in ordinary language. In chapter 2, I respond to a recent argument from Louis deRosset against the standard assumption that analytic truths are somehow metaphysically insubstantial. In chapter 3, I criticise various attempts to reconcile mereological nihilism with the truth of everyday discourse. Finally, in chapter 4, I argue for the analyticity of classical mereology, and answer the main objections to this view of composition.
Si bien los cuatro capítulos principales de esta tesis pueden leerse de forma independiente, se pueden considerar conjuntamente como una defensa extensa y detallada de la posición según la cual los axiomes de la mereología clásica son verdades analíticas. En el primer capítulo, critico la teoría deflacionista de Eli Hirsch, que afirma que los universalistas y los nihilistas no se entienden, y que ambas teorías son falsas en el lenguaje ordinario. En el segundo capítulo, rebato un argumento reciente de Louis deRosset en contra de la asunción estándar según la cual las verdades analíticas son, de alguna forma, metafísicamente insustanciales. En el tercer capítulo, critico varios intentos de reconciliar el nihilismo mereológico con la verdad del discurso cotidiano. Finalmente, en el cuarto capítulo, argumento en favor de la analiticidad de la mereología clásica, y respondo a las objecciones principales contra esta teoría de la composición.
Ontologia; Ontología; Ontology; Lògica; Lógica; Logic
16 - Logic. Epistemology. Theory of knowledge. Methodology of logic
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.