Joan Oliver: traductor Estudi de l’adaptació lliure de Pygmalion de G.B. Shaw

Abstract

Joan Oliver és un dels autors cabdals de la literatura catalana contemporània. Malgrat que l’obra poètica i dramàtica és ben coneguda, no ho són tant les traduccions, sobre les quals s’han dut a terme pocs estudis. Sobretot durant l’exili a Xile i en tornar a Barcelona, Oliver es va dedicar a la traducció per motius econòmics. Aquesta tesi fa èmfasi en l’estudi de cas de la traducció al català del Pygmalion de George Bernard Shaw. L’autor canvia l’espai i el temps del text original per la Barcelona de postguerra per tal d’adequar les peculiaritats lingüístiques dels personatges i els elements culturals de l’obra per al públic destinatari. En aquest treball estudiem, d’una banda, la variant lingüística “xava”, que s’empra com a equivalent de l’accent “cockney” de l’anglès, i, de l’altra, els canvis en l’espai i el temps i els motius pels quals l’autor pren unes decisions concretes dins d’un context sociocultural i històric concret. Aquests elements s’avaluen prenent com a referència l’escola de la manipulació i la teoria de l’skopos per tal de demostrar que els canvis es van dur a terme després d’un procés de reflexió.

Joan Oliver is one of the most important authors in contemporary Catalan literature. Although he is most known for his poetic and dramatic works, his translations are often overlooked and few studies about them have been made. After the Spanish civil war, Oliver used translation as a means of economic support during his exile in Chile and after his return to Barcelona. My thesis is focused on the case study of Oliver’s translation of George Bernard Shaw’s Pygmalion. In order for the linguistic peculiarities of the ST to be acceptable for the TT audience, Oliver changes the time and setting of the play to post-war Barcelona, as well as many cultural referents and the linguistic variety used by the characters. In my project, I study the characteristics of the xava variety of Catalan language, which is used as an equivalent to the cockney accent of English. At the same time, I look at the changes in time and setting and determine the reasons why they were chosen within their sociocultural context. Most of them are equivalents in the city of Barcelona of elements of London, while others try to keep the essence of the original cultural element. In my study I look at these considerations and evaluate them from a functionalist point of view, mainly the theory of skopos, in order to prove that the author does not make these changes casually, but after a process of reflection.