La quimera de la gran pantalla : periodisme, grups llibertaris i cinema a Catalunya (1926-1937)

Abstract

La present tesi, "La quimera de la gran pantalla. Periodisme, grups llibertaris i cinema a Catalunya (1926-1937)", planteja una aproximació detallada al procés de recepció del fenomen cinematogràfic per part del món llibertari a Catalunya, en especial durant els anys de la II República.

A partir de fonts hemerogràfiques i documentals de naturalesa i format divers de l'època –premsa llibertària, periòdics dits d'informació general i revistes especialitzades, fons d'arxius locals o de referència en àmbits com la Guerra Civil, el cinema o l'anarquisme i els moviments socials en general, etc.—, i amb un marc cronològic que transcendeix expressament el referit període republicà per abordar també els anys finals de la precedent dictadura primorriverista i el tram inicial de la Guerra Civil, quan el gruix de la indústria cinematogràfica a Catalunya restà sota control de la CNT-FAI, la tesi detalla els orígens i el procés d'emergència d'un creixent interès i curiositat per part d'alguns mitjans llibertaris catalans en relació a l'anomenat "setè art" i, sobretot, a les possibilitats derivades de la instrumentalització del seu reconegut potencial comunicador i capacitat de penetració social en matèria de formació cultural i projecció ideològica i propagandística en contextos de creixent efervescència social.

En la tesi es constata i detalla igualment l'original i ràpida transcendència d'aquest interès de l'àmbit purament teòric i especulatiu determinat pel suport periodístic i la seva projecció simultània a través del vitalista entramat associatiu cultural llibertari del període; per exemple en forma de xerrades i conferències de temàtica cinematogràfica, festivals o concorreguts cicles de sessions dites "de cinema selecte" en ateneus i centres culturals afins al món llibertari.

Més enllà de l'àmbit merament descriptiu del fenomen, però, la recurrent fascinació cinematogràfica llibertària dels anys republicans ha permès enfocar o il.luminar des d'una perspectiva diferent a l'habitual el funcionament íntim i quotidià dels mecanismes de sociabilitat informal i relació característics del món llibertari hispànic, i captar així amb major nitidesa el grau de percepció i permeabilitat mostrat el mateix món

llibertari en relació als processos de canvi social i cultural esdevinguts al compàs de la consolidació de la conflictiva i “moderna” societat de masses urbana i industrial. En aquest sentit, la tesi ha permès observar i relatar l’original desplegament de l’anomenada “trabazón” més enllà de l’àmbit organitzatiu llibertari pròpiament dit i, per tant, la possible concreció de la mateixa en la pràctica quotidiana de la militància més enllà de la seva suposada concepció teòrica inicial com un “simple” mecanisme de relació orgànica entre l’àmbit sindical confederal i el grupal característic de la FAI. Un fet, finalment, que pot erigir-se en un singular mecanisme de prevenció davant possibles temptacions reduccionistes de la importància de les dinàmiques grupals llibertàries, tendents a observar de forma simplista l’anomenada “afinitat” com quelcom circumscrit igualment de forma exclusiva a l’àmbit ideològic i militant pròpiament dit.

This thesis proposes a detailed approach to the process of receiving the cinematographic phenomenon by the anarchist movement in Catalonia, especially during the years of the Second Republic, but also during the last years of the previous dictatorship of Primo de Rivera and during the first years of the Spanish Civil War, when the cinema industry in Catalonia was mostly controlled by the CNT-FAI.

The thesis describes the origins and the process of emergence of a growing interest and curiosity by some anarchist Catalan groups around the "seventh art" and about the opportunities arising from their communication potential in cultural training and ideological and propagandistic projection, especially in the context of important social mobilization such as the Second Republic. The thesis also describes the original simultaneous directing of this cinematic interest beyond the press through the vigorous anarchist cultural associative framework (for example: film conferences in cultural centers, "selected" film sessions...).

Beyond the "simply" description of the phenomenon, the anarchist recurrent cinematographic fascination provides a different perspective about the functioning of the mechanisms of informal sociability characteristic of the Spanish anarchist movement. It also captures with greater clarity the degree of perception and permeability shown in relation to the processes of social and cultural change occurring in time to the consolidation of the conflict and "modern" urban and industrial mass society.