Factors del neuro-desenvolupament i de la pubertat que es relacionen amb l'edat d'inicide primers episodis de psicosi

Abstract

Introducció: Estudis previs han demostrat que una edat d'inici de psicosi (EIP) precoç s'associa a major gravetat clínica i funcional i pitjor pronòstic. El coneixement en profunditat de l'EIP pot contribuir a una milloria del coneixement de l'etiopatogènia i a poder dirigir de forma específica el tractament precoç de la psicosi. Hi ha diversos factors genètics i ambientals que s'ha demostrat poden fer variar l'EIP, com l’edat de la pubertat, complicacions obstètriques, antecedents familiars o ús de substàncies.

Objectius: Amb el present projecte es vol estudiar com es relacionen aquests factors i l'EIP en una mostra de pacients amb un primer episodi de psicosi. Al primer treball l’objectiu és relacionar, en la submostra de dones, l’edat de menarquia, com a mesura de pubertat, amb l’EIP, i estudiar la relació entre l’edat de menarquia i la gravetat i el pronòstic clínics. Al segon treball, determinar la relació entre EIP i antecedents de complicacions de tipus obstètric i dades al néixer com el baix pes o la prematuritat fetal, i avaluar com es relacionen amb l'EIP els antecedents familiars de psicosi i l’edat del pare i de la mare.

Mètodes: Es van reclutar per aquest estudi pacients d'entre 10 i 65 anys amb un primer episodi psicòtic, atesos tant a serveis de salut mental comunitaris com d’hospitalització i pertanyents a les xarxes d'adults o d'infanto-juvenil. La mostra final va ser de 90 pacients. Per a realitzar aquest estudi es va crear un qüestionari sòcio-demogràfic, completat a través d'entrevista clínica, i es varen administrar les següents escales: PANSS (Positive and Negative Syndrome Scale), ICG-ESQ (Clinical Global Impression – Schizophrenia Scale), GAF (Global Assessment of Functioning), DAS-sv (Disability Assessment Schedule versió curta), escala d'Intel·ligència de Wechsler, i escala EuroQol 5D de qualitat de vida. Es va obtenir l'edat decimal del/la pacient en l'inici dels primers símptomes psicòtics, en el primer contacte amb psiquiatria i en el primer ingrés a hospital psiquiàtric, si n’era el cas. L'edat de menarquia es va obtenir de forma retrospectiva.

Mitjançant entrevista clínica i el qüestionari dissenyat per a l'estudi es va obtenir a més a més l'edat del pare i de la mare en el moment del naixement del fill/a i l'ús de substàncies previ al debut de psicosi (criteris d'abús i dependència del DSM-IV). Els antecedents de psicosi en la mare o pare es varen recollir seguint el model d'Andreasen i els antecedents obstètrics utilitzant l'escala de complicacions obstètriques de Lewis i Murray. També es recollí el pes i edat gestacional del o la pacient al néixer, i si la mare havia patit avortaments previs o havia consumit substàncies durant l'embaràs.

Resultats: No es va trobar una correlació estadísticament significativa entre l’edat de menarquia i EIP. Tampoc es varen trobar dades significatives en quant a la relació entre l'edat de menarquia i l'escala PANNS, ICG-ESQ, GAF, DAS total o EuroQol. La pre-eclàmpsia, la necessitat d'ús d'incubadora en néixer, l'ús de fòrceps, l'antecedent patern de psicosi i un pes baix en néixer, es van relacionar amb una edat de EIP més primerenca. L’ús de fòrceps i el pes en néixer eren les variables que millor predeien l’EIP.

Conclusions: Els resultats obtinguts suggereixen una major complexitat de la hipòtesi estrogènica, involucrant altres factors com biològics i psicosocials,

i posen en relleu el rol del període prenatal en el desenvolupament de la psicosi i la importància de monitoritzar de forma adequada l'embaràs i el part, especialment en casos de mares i pares amb antecedents de psicosi.

Factors de risc com la càrrega familiar i genètica, complicacions al part i embaràs i l’ús de tòxics durant l’adolescència podrien ser utilitzats de forma efectiva com predictors de trastorns psicòtics.

Introduction: Previous studies have shown that age at onset of psychosis (AOP) is associated with higher clinical and functional severity and worse prognosis. An in-depth study of AOP can contribute to the improvement of knowledge of psychosis pathogenesis and help improve its early and specific treatment. There are several genetic and environmental factors that have been related to AOP variations such as age of puberty, obstetric complications, family history or substance use.

Objectives: The purpose of this project is to study how these factors relate to AOP in a sample of patients with a first episode of psychosis. The objective of the first study is to relate, in the women subsample, the age of menarche, as a measure of puberty, with AOP, and to study the relationship between age of menarche and clinical severity and prognosis. In the second study, the objective is to determine the relationship between AOP and history of obstetric complications, low birth weight and preterm birth and to evaluate how family history of psychosis and age of parents relate to AOP.

Methods: Patients included in the the study were aged between 10 and 65 years old, with a first psychotic episode, both recruited in community and hospital facilities, and belonging to adults or children and adolescent mental health services. The final sample was of 90 patients. For this study a socio-demographic questionnaire was designed, completed through clinical interview, and the following scales were administered: PANSS (Positive and Negative Syndrome Scale) ICG-ESQ (Clinical Global Impression - Schizophrenia Scale),

GAF (Global Assessment of Functioning) sv-DAS (Disability Assessment Schedule short version), Wechsler Intelligence scale and EuroQol 5D quality of life scale. We obtained the decimal ages of onset of psychotic symptoms, of first contact with psychiatry and of first admission to a psychiatric hospital, if that was the case. Age of menarche was obtained retrospectively.

Through clinical interview and the questionnaire designed for the study, ages of the father and the mother at time of child birth and substance use prior to the psychosis onset (DSM-IV abuse and dependence criteria) were also obtained. The history of psychosis in the mother or father was collected following the Andreasen model and obstetric antecedents using the scale of Lewis and Murray obstetric complications. Also weight and gestational age of the patient at time of birth were collected, and whether the mother had experienced previous miscarriages or had used any substances during pregnancy.

Results: A significant correlation between age of menarche and AOP, PANSS scale, ICG-ESQ, GAF, total DAS or EuroQol was not found. Pre-eclampsia, need of incubator at birth, use of forceps, paternal history of psychosis and low birth weight, were associated with an earlier AOP. Use of forceps and birth weight were the variables that best predicted AOP.

Conclusions: The results suggest a greater complexity of estrogen hypothesis, involving other factors such as biological and psychosocial ones, and highlight the role of the prenatal period in the development of psychosis and the importance of adequately monitor pregnancy and delivery, especially in cases of parents with a history of psychosis.

Risk factors such as genetic and family burden, pregnancy and childbirth complications and the use of substances during adolescence could be used effectively to predict psychotic disorders.